Contes que porta el vent

El pastís que ofereixen les editorials de literatura infantil i juvenil és petit, molt minso considerant tot el planter d’il·lustradors que actualment surten de les escoles professionals d’il·lustració de Catalunya.

Sovint els joves il·lustradors han d’esperar una proposta senzilla, poc remunerada però engrescadora, que els asseguri un itinerari, cada vegada  més proper al món professional, i doni visibilitat al seu treball. És important donar-se a conèixer, donar a conèixer les seves il·lustracions i tenir molta paciència, però, sobretot ser perseverants, disciplinats i creuar els dits.

Darrerament ha sorgit la possibilitat d’autoeditar-se el propi treball, gràcies al suport de petites ajudes econòmiques, coordinades des de campanyes de “micromecenatge”.

El micromecenatge es refereix al suport econòmic de diverses persones per fer possible les iniciatives creades per altres individus o grups, la majoria de vegades a través de  la xarxa. Aquest finançament es planteja per fer realitat alguns projectes artístics com el muntatge d’exposicions, gravació de pel·lícules o l’edició de llibres il·lustrats, per exemple.

Ara bé...I què té a veure la dansa del ventre, la il·lustració i la consciència social amb el micromecenatge? Doncs que  totes aquestes iniciatives conflueixen en la persona de l’Alejandra Zúñiga.


L’Alejandra és il·lustradora i va néixer a Mèxic. Des dels 10 anys va viure a Arizona, Estats Units, fins als 24 que va desplaçar-se a Barcelona on resideix actualment. A aquesta ciutat, ha estudiat il·lustració  i, conjuntament amb dues amigues, ofereix petits espectacles de dansa del ventre.
Alejandra dibuixa a partir els silencis, a partir d’una mirada atenta al que succeeix al seu entorn i d’acord a la realitat que envolta la seva generació i el seu cercle d’amics més propers, tots vinguts de diversos
països. El fet de viure a diversos indrets, l’ha fet ser una persona conscient i sensible als estereotips, no sempre positius, que sovint es vinculen a les minories i als immigrants.


Ara mateix acaba de dirigir la iniciativa “CONTES QUE PORTA EL VENT”. Un llibre il·lustrat que recull  12 contes escrits per persones residents a Barcelona,  totes procedents d’altres països. Alejandra s’ha dedicat durant tres mesos a fer un recull de les seves narracions i ha a donar-hi forma, sumant  la participació de 12 joves il·lustradores i il·lustradors, tots companys de l’Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona on ella ha acabat recentment els estudis d’il·lustració.
Aquesta disciplina artística, diu, l’ajuda a relacionar  temes que li interessen com els records de la infantesa, la immigració i l’amor a l’art.
Per a dur a bon termini aquesta iniciativa i poder editar el recull de contes il·lustrats, l’Alejandra ha pogut comptar amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i amb totes les col·laboracions que ha aconseguit mitjançant l’ajuda del micromecenatge.

Ara ens ho explica.

-Alejandra, d’on surt la idea d’editar un llibre sobre la diversitat cultural?

Té a veure amb la meva experiència personal i el tenir la il·lustració com a forma d'expressió.
Quan vaig emigrar als EUA la meva família es va mudar a Arizona, un estat que confina amb el nord de Mèxic. A Arizona la immigració es viu molt directament, està a flor de pell i va de la mà de grans problemàtiques socials i lluites per l’ identitat.

A l’arribar a Barcelona, vaig estar treballant en un hostal en el barri del Raval durant dos anys i mig,  just al costat del carrer on treballaven la majoria de  prostitutes del barri. Les persones que s'allotjaven a les habitacions clandestines del soterrani eren hostes habituals, en la seva majoria immigrants d'Europa de l'est. Vaig veure similituds entre els mexicans que emigren a la recerca d'una vida millor als EUA i aquestes persones que notava com mig perdudes al nou país d'acolliment. Vaig veure el racisme i vaig sentir la por. També compassió, respecte i germanor.  La por al desconegut és una cosa comuna en les persones nouvingudes, però també la curiositat i les ganes de sentir-se acceptades.  
La idea de CONTES QUE PORTA EL VENT em va venir a la ment mentre anava creixent com il·lustradora. La il·lustració infantil és una via més directa de comunicació per arribar als nens. En  la idea de crear aquest llibre vaig trobar la manera de desenvolupar un projecte necessari per a mi,  unificant els temes que més m'interessen i donen sentit a la meva vida i al meu ofici.
També, vaig veure una oportunitat de mostrar el treball de qualitat de molts amics il·lustradors i que es troben de cara a la paret quan es parla d'oportunitats per mostrar el seu treball.

-I tens molts amics de procedències diferents?


Bé, jo diria que tinc suficients amics  i molts coneguts de diferents parts del món. Barcelona és una ciutat que facilita les trobades de diverses cultures. És fàcil trobar-te amb persones de diferents nacionalitats en un sopar, una reunió o escoltar diversos idiomes pel carrer.
Porto 9 anys ja residint en aquesta ciutat, en certa manera em sento catalana també, tinc amics i família d’aquí, he adaptat costums d'aquest país, encara que també porto  “el nopal en la frente” com diríem a Mèxic per descriure a una persona que pels seus trets i la seva manera de desembolicar-se es veu d'on ve. Ser estrangera vivint a Catalunya m'identifica també amb altres persones que com jo, viuen o han viscut l'experiència de ser immigrant.

-Com va ser l’inici del projecte “CONTES QUE PORTA EL VENT”?


Primer vam presentar la idea del llibre a l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta iniciativa va sorgir de manera espontània arran d'una reunió amb un col·lectiu d'artistes amb qui col·laboro puntualment. César Gil, present a la trobada i director de plataforma cultural AMA va comentar que estava oberta la convocatòria de l’Ajuntament de Barcelona per presentar projectes i si teníem alguna idea interessant  estaria disposat a presentar-la en nom de la seva associació.
Jo li vaig explicar la meva idea i a la setmana següent ja havíem presentat el projecte. En anys anteriors, a AMA li havien subvencionat per muntar l'exposició anual "Nòmades del segle XXI" una mostra col·lectiva d'art per artistes de diverses disciplines i procedències. Això va donar més credibilitat i força al meu projecte “CONTES QUE PORTA EL VENT”. L’ajuntament va seleccionar la nostra proposta!

-I  la idea del micromecenatge?


Quan l'Ajuntament ens va concedir la subvenció de 4,000 euros, també havíem de reunir els altres 4,000€ necessaris en un període de temps molt curt. En aquest moment vaig buscar el consell de dos companys que es mouen en l'àmbit cultural i social, Kike Bela i Manuel Bruscas, tots dos em van recomanar que llancés una campanya de crowdfunding o micromecenatge. 
Gràcies a la campanya, molt s amics i persones conegudes van fer una pre-compra del llibre que proposàvem. A canvi rebien un reconeixement en forma de dedicatòria, una il·lustració o un exemplar signat pels il·lustradors. Vendre el llibre, abans que estigués imprès, ens facilitava el poder acabar-lo i cobrir les despeses bàsiques, pagament simbòlic als il·lustradors, impremta, promoció...

-No hi ha prou llibres que tractin la diversitat cultural? O que siguin transmissors de cultures i costums d’altres països?


Sí, n’hi ha bastants. Encara que crec que la majoria d'aquests llibres estan editats per centres que es dediquen sobretot a tractar aquest tema, i són llibres que només es poden buscar sota aquesta classificació.
El meu objectiu amb CONTES QUE PORTA EL VENT era obtenir un llibre més proper a la literatura infantil, un llibre il·lustrat o un llibre sobre interculturalitat amb il·lustracions professionals, però. És a dir, sense que encaixi només com llibre divulgatiu o didàctic.
Com il·lustradora també vaig pensar en un llibre cuidat en el sentit estètic.

-Al llibre hi ha relats de gent de la Xina, Perú, Alemanya, Pakistan, Ucraïna, el Marroc, Argentina, Itàlia...tots residents a Barcelona. Com has pogut reunir un grup de narradors de procedències tan diverses?

Documentar els relats va durar aproximadament 3 mesos. Vaig començar entrant a alguns negocis directament: locutoris, botigues de xinesos, restaurants atesos per immigrants, però de seguida em vaig adonar que aquest no era el camí. Primer, perquè el projecte era llarg d'explicar i no tenia material per mostrar o deixar, i segon perquè per al comerciant jo era una desconeguda demanant-los alguna cosa en el seu espai de treball.
Llavors, juntament amb Cesar, vam obrim una "convocatòria de contes infantils" via web i email, publicant-ho a la pàgina de facebook de l’associació AMA i enviant-ho per mail a tots els nostres contactes. Així vam aconseguir bastants contes però encara ens faltava més varietat. Com volia que cada història fos d'un país diferent, llavors vaig contactar amb associacions de països com Xina i Pakistan, així vaig aconseguir la resta dels contes. Tot el que anava recopilant l'hi passava a José Miguel, l’ editor del llibre i posteriorment vam seleccionar els 12 contes que hem publicat.

-L’escriptor José Miguel Vilar-Bou ha seleccionat i ha transcrit els contes recollits. Ha mantingut l’essència i l’esperit de cada país, creus?


Sí, definitivament, no només ha mantingut l'essència sinó que els ha aportat sensibilitat i un sentit d'harmonia al conjunt. Ell és una persona que ha viatjat i ha residit en diferents parts del món. És un observador, un escriptor que ha estat submergit en cultures diverses i això ho aporta a la seva escriptura. Quan li vaig explicar el projecte i li vaig demanar el seu suport, la seva resposta va ser molt emotiva. Aquesta emoció es nota en tot el que fa.
La correcció de textos és de Maria Jesús Vall Balcells, qui conjuntament amb el treball de José Miguel va afegir més sensibilitat als contes.

-Els il·lustradors, però, heu coincidit tots a la mateixa escola d’il·lustració de Catalunya. Hi ha una manera de treballar semblant, havent passat tots per un mateix projecte didàctic?


Sí, en realitat hi ha una manera de treballar molt semblant. Tots valorem aquesta disciplina artística d’una manera professional i l’entenem com un ofici. Estimem la il·lustració i la vivim com un treball.
Tots tenim un itinerari personal i perspectives diferents. A l’escola hem aprés a ser curiosos i atents a tot el que succeeix dintre de la LIJ (literatura infantil i juvenil). Tenim estils o registres gràfics diferents i això és la marca que ens ha deixat l’escola d’il·lustració, la capacitat de ser rigorosos en el treball, disciplinats i molt personals en les opcions estètiques de cadascú de nosaltres. Vull dir que no hi ha una estètica unificada, hi ha tantes opcions com il·lustradors.
Això si, tots valorem molt el treball seriós i professional.


“CONTES QUE PORTA EL VENT acaba  de sortir editat i aviat es presentarà a Barcelona, el proper dimarts 28 de maig, a les 19h al Espai Avinyó-Llengua i Cultura. Al  carrer d'Avinyó, 52.


CONTES QUE PORTA EL VENT

Traducció, pròleg i edició: José Miguel Vilar-Bou
Correcció de textos: Maria Jesús Vall Balsells
Il·lustració de portada: Alejandra Zúñiga Cárdenas
Tipografia de portada: Cristina Florez
Maquetació: Glòria Langreo


Els dotze il·lustradors són Anna Obon, Marta Lladó, Antònia Bonell, Marta Barbal, Carla Alpañez, Joan Bricollé, Pedropiter, Sílvia Santamarina, Alejandra Zúñiga, Glòria Langreo, Inés Sánchez, Maria Jesús Vall Balsells i Cristina Flórez (tipografia).


Els dotze narradors de les històries seleccionades són Abdelaziz Hadnan (el Marroc), Catalina Rossi (el Perú), Abdoulaye Cisko (el Senegal), Chiara Risso (Itàlia), Monika Klose (Alemanya), María Cristina Lytvynenko (Ucraïna), Aneela Khalid (el Pakistan), Judith Belmonte Rivera (Barcelona), Chi-shin Hou Huang (la Xina), Laura Romero (l’Argentina), Verenida Paulino Maldonado (la Rep. Dominicana) i William Arunategui (Colòmbia).



3 comentarios :

Magnífica crònica d'un projecte engrescador. I és que en el temps que vivim hem de ser capaços de fer realitat la nostra dita: de les pedres en treuen pans. Només una qüestió, on podem adquirir el llibre?
2n 2a

Gràcies Joan! Directament a l'Alejandra Zúñiga o a la pàgina de Facebook de Contes que porta el vent.

Proyecto ejemplar, muestra de diversidad y respeto a las diferentes culturas de emigrantes.
Me encanto el articulo, impresionante saber como inicio el proyecto, las etapas y personajes que colaboraron para la edicion de este libro infantil; recolectadores de historias "Cuenta cuentos", escritores, ilustradores, editores, promotores inspirados en la idea y direccion de Alejandra Zuniga.
Felicidades por este libro hecho realidad!
-Avisenos si hay planes de publicarlo en otros idiomas-

Publica un comentari a l'entrada