Penja una onada al menjador de casa

Com a tots als pisos moblats i de lloguer, en el meu 1r 2a hi ha un quadre penjat al bell mig de la paret del menjador. 


És el dibuix d’una onada enorme, que sembla la boca d’un monstre a punt de cruspir-se la barca que té al davant. Us recomano que us en pengeu un com aquest al menjador. És com tenir una caragola de mar sempre a prop i sentir l'anar i venir del mar a totes hores. Sempre que l’observo, també em recorda el pare, que es passa gran part dels dies de l’any navegant enmig de l'oceà. 
Avui, tot passejant per la llibreria del barri, he vist un àlbum il•lustrat amb la imatge del quadre del meu menjador a la coberta, amb el títol de La gran ola.

- MASSENOT, Vèronique. La gran ola. Il•lustr. Bruno Pilorget. Barcelona: Juventud, 2013. 24 p. (La puerta del aire) ISBN 978-84-261-3983-2  13,50 € 

No he dubtat gens ni mica a comprar-me’l. Amb la història breu d’un matrimoni al qual una onada els canviarà el destí; amb la darrera doble pàgina on es parla de l’artista que va pintar el quadre i amb la informació que figura a les guardes del darrere, he après més que en tota la meva vida –jo, la Pippi, tinc nou anys acabats d’estrenar!-. 

Ara sé que Hokusai és el nom de l’autor del quadre, un artista japonès del s. XIX que va dibuixar diàriament des de petit fins que es va morir, tot canviant de nom en diverses etapes de la seva vida. Va ser un dels mestres del gravat. La gran onada forma part d’una sèrie d’estampes anomenada Trenta sis vistes del mont Fuji que, el 1831, revolucionà la pintura japonesa. A totes elles, hi apareix el Fuji, la muntanya sagrada del Japó. En el quadre del menjador, el trobem al fons, mentre en un primer pla, l’onada amenaça amb empassar-se vaixells i pescadors. 

L’àlbum que he comprat, escrit per Véronique Massenot i il•lustrat per Bruno Pilorget, és de gran format, i les il•lustracions imiten els dibuixos i els colors dels gravats d’Hokusai, tot retratant alguns dels elements més característics de la cultura japonesa i alguns dels personatges de la seva mitologia (dracs, carpes...). La història que narra, de manera breu i efectiva, és simplement una excusa per convidar-me a mi i a tots els lectors a capbussar-nos en l’estil i l’obra d’Hokusai. 


Hokusai va viure una època artística anomenada Ukiyo-e, en la qual l’artista no roman al seu estudi sinó que surt a recórrer els camins, i la natura esdevé el seu taller, per tal de dibuixar la vida del seu voltant. Per aquest motiu s’explica la devoció dels impressionistes europeus per aquests artistes. Claude Monet era un gran col•leccionista d’estampes japoneses, o el mateix Van Gogh, un gran admirador. Una devoció que també va arribar al nostre país i que podrem conèixer de prop ben aviat al Caixaforum de Barcelona, amb una exposició anomenada “Japonisme: la fascinació per l’art japonès” (del 14 de juny al 15 de setembre de 2013). 

En veure’m interessada, la llibretera del meu barri, que coneix a fons la literatura infantil d’aquí i de part de l’estranger, em va parlar d’una novel•la il•lustrada anomenada Le vieux fou de dessin (Gallimard, 1997), en la qual un nen coneix un home vell anomenat Katsushika Hokusai (el vell boig del dibuix, tal com el mateix artista es va anomenar durant una època).

- PLACE, François. Le vieux fou de dessin. Paris: Gallimard, 2008. 112 p. (Folio junior; 832) ISBN 9782070577637  5,90 € 

Diu la llibretera que, a través dels ulls de l’infant, arribes a conèixer la trajectòria, l’ofici i la saviesa de l’artista més gran del Japó, el mestre del gravat i, també afirmen, que l’inventor del manga. Heus aquí un fragment d’aquesta obra que us tradueixo al català: 

"- Mira que bella que és la tinta. Ara entens perquè necessito l’aigua? 
    L’aigua és la claror del dia i el blanc del paper. El negre és el vellut de la nit i la tinta setinada del pinzell. Si tu saps utilitzar correctament la tinta, tu no tindràs mai por dels malsons.   
    Creu-me, vailet, aquell que sap ensinistrar el blanc del paper i el negre de la nit pot dibuixar tots els seus somnis i tots els seus malsons.” 

Malauradament, diu la llibretera, l’obra només es pot trobar i llegir en francès. Ella l’ha recomanat a algun editor, però, de moment, no ha aconseguit que ningú traduís i edités aquesta novel•la al català. L’obra esta escrita i il•lustrada per François Place (Ézanville, França, 1957), un il•lustrador que descriu, amb text i amb uns dibuixos que semblen miniatures xineses, tant la natura real com l'esplanada fantàstica del nostre món. Ho podem comprovar a Els últims gegants (Blume, 2000), l’únic llibre escrit i il•lustrat per François Place que podem trobar en català.

12 comentarios :

Magnífic article! Hokusai és per nosaltres com un mite. Sempre va bé descobrir-ne més secrets de la seva obra i més si el trobem a la LIJ.

Gràcies, veí. Quan dius nosaltres et refereixes als catalans, a la família Portell, a...?

Aquest nosaltres inclou els veïns del 2n 2a i els del 2n 1a de Barcelona. I és que vam tenir la sort de poder veure Hokusai en directe i el Fugi a la velocitat del tren bala!

Pippi, només ha sortit en castellà?
Del 1r 1a (quina sort, amb el quadre... en el nostre pis hi havia un bodegó amb un canti i unes cebes...)

Si, només en castellà.
Amb el bodegó encara tens sort. Quan vaig entrar en aquest pis hi havien uns cavalls salvatges travessant un riu. Li vaig dir a la mestressa i m'hi va posar l'onada.

Mireu, casualment he vist que l'editorial Glenat acaba de treure un manga sobre la vida d'aquest pintor... potser algú del barri en sap alguna cosa...

http://www.jirotaniguchi.com/2013/05/hokusai-de-shotaro-ishinomori.html

http://www.editoresdetebeos.com/catalogo/manga/seinen-manga/hokussai/1

Llegiu els comentaris sobre el manga "Hokusai" de...

... entrecomics: http://www.entrecomics.com/?p=81565
... viñetario: http://www.xn--vietario-e3a.com/?p=5609

Mireu què m'he trobat a Pinterest: dos ulls i unes quantes galetes i... http://pinterest.com/pin/271693789992603971/

XDDDD

Jo li passaré el suggeriment de compra per a la sala infantil a la meva col·lega de la biblio.

Ei, veïns i veïnes, si voleu veure un Hokusai de debò no us perdeu l'exposició Japonisme al CaixaFòrum. Hi ha un gravat original d'aquesta onada tan celebrada!!! No us la perdeu perquè l'expo s'ho val molt i molt.
2n2a

Ei, veí, molt bona recomanació. L'havia citat a l'article però pensava que s'inaugurava una mica més tard. No ens la deixarem perdre!

Ei, veí, molt bona recomanació. L'havia citat a l'article però pensava que s'inaugurava una mica més tard. No ens la deixarem perdre!

Publica un comentari a l'entrada