Els Gatsby de la família

A vegades, em sento una mica identificat amb les formigues.
Elles recullen aliments durant l’estiu, per tenir el rebost ple a l’hivern, i jo, en canvi, durant el curs escolar, intento recollir alguns llibres, dels quals m’arriben bones referències, per tenir la tauleta de nit plena a vessar quan arriba l’estiu, i hom es posa a llegir pel pur plaer de fer-ho.

Mogut per la insistència i la bona expectativa creada per un veí d’escala, que respon pel nom de senyora Anglada, fa poc vaig adquirir una novetat: El gran Gatsby de F. S. Fitzgerald, publicat en castellà per Nordica, una novel•la de la qual n’havia sentit campanes sovint, però no havia trobat encara el moment per abordar-la –i és que per sort, sempre queden clàssics per descobrir!- ni sabia tampoc que estava a punt d’estrenar-se una nova pel•lícula basada en el llibre.

- FITZGERALD, Francis Scott. El gran Gatsby. Trad. José Manuel Álvarez Flórez; Il•lustr. Ignasi Blanch. Madrid: Nordica, 2013. 19,50€




No vaig poder contenir les ganes i abans d’arribar l’estiu, vaig començar-lo a llegir. Em va durar tres nits.
D’entrada, cal felicitar a editorial Nordica per una edició impecable, on tant la feina de l’editor, en la cura de tots els detalls, com la de l’Il•lustrador, pel que fa a la il•luminació del contingut, sumen per dotar de valor un llibre que ja té un alt valor literari, difícil de calcular.
Nordica aposta per una tendència actual i atractiva, la d’elaborar una novel•la il•lustrada. Dona gust llegir-la i anar trobant les il•lustracions d’Ignasi Blanch a cada dues o tres passes del viatge lector, que retraten de manera delicada i subtil la cara i també el sentir dels personatges. El joc a dues tintes, que l’editorial també fa seva en alguns detalls, dona encara més ales a les virtuts de la novel•la.

Però el blog de Llibres al replà no tracta sobre literatura infantil i juvenil? –algú preguntarà, i ho farà amb tota la raó-. Oi, tant, però és que les lectures estan totes entrellaçades entre si, formen part d’una gran família anomenada literatura.

Llegir El Gran Gatsby m’ha portat a pensar, buscar i recomanar llibres per a infants i joves que, guardant totes les distàncies del món, s’hi podrien comparar.

Podríem assegurar que el personatge de Gatsby és pura façana, un home que aixeca un món postís de festes i de riquesa al seu voltant, amb l’objectiu principal d’enamorar la dona dels seus somnis, però també amb el d’impressionar als altres i el d’amagar les seves misèries. És meravellós observar com l’autor munta tota l’aurèola que envolta Gatsby i també com la desmunta, tot convertint-lo en un gran bluf.

Partint de la seva figura emblemàtica, en el seu paisatge i en la seva època, podríem arribar a dir que hi ha dos tipus de personatges mítics com ell:

1. En el primer grup, hi hauria aquells que parteixen d’una aurèola que els embolcalla, però a mida que els vas coneixent es desinflen com un globus punxat per una agulla.

2. En el segon, hi figurarien aquells que fan el camí a la inversa, a mida que vas entrant en el seu món, ells van creixent, tot mostrant l’esplendor que amaguen rere la discreció.


El més paradigmàtic del primer grup seria El màgic d’Oz, una fita mítica que els protagonistes volen assolir per solucionar les seves mancances. Quan l’aconsegueixen, després d’un viatge llarg i intens, descobreixen que tot és una farsa, un engany terrible. Un argument original en literatura infantil que segueix vigent després de més de cent anys.

- BAUM, L. Frank. El màgic d’Oz. Trad. Ramon Folch i Camarasa. Barcelona: Labutxaca, 2011.

* Il. de Lisbeth Zwerger a Le magicien d'Oz. Nord-Sud, 1996





També hi podria figurar la primera obra escrita per Carlos Ruiz Zafón, encara que tant el personatge malvat, com el to, com l’atmosfera creada són d’un estil ben diferent al primer.

- RUIZ ZAFÓN, Carlos. El príncep de la boira. Barcelona: Edebé, 2002



O el misteriós personatge que s’amaga rere la màscara d’El senyor dels lladres, una de les obres més destacades de Cornelia Funke.

- FUNKE, Cornelia. El senyor dels lladres. Trad. Dolors González. Barcelona: Columna, 2005





En el segon grup, el de personatges que creixen a mida que avança una història, jo hi inclouria, encara que és casualitat, tres personatges que donen nom a les seves novel•les i que habiten en un edifici de veïns, que podria ser semblant al d’aquest replà. 
Totes tres obres són extremadament recomanables. És per això que les cito per ordre alfabètic, que sempre és l’ordre més imparcial:




- CANELA, Mercè. Els dimarts del senyor F. Alzira: Bromera, 2008. (L’elefant; 15)









- LAMBECK, Silke. El senyor Silvestre. Barcelona: Takatuka, 2009


- NESQUENS, Daniel. Mi vecino de abajo. Madrid: SM, 2011. (El Barco de vapor; 213)
                             







I voldria acabar aquesta petita galeria de personatges amb un veí que un dia arriba a un poble i, amb el seu fer i desfer i el seu bagatge, transforma la vida del mateix. Ell és el que dona nom a la novel•la...

- SALA i VILA, Carles. Cornèlius i el rebost d’impossibles. Barcelona: La Galera, 2010


I heus aquí el text de benvinguda del llibre, que jo penso imprimir a la catifa d’entrada del meu 1r 2a, i que trobo ideal per a il•lustrar el contingut d’aquest article:


Hi ha persones que sembla que hagin vingut al món per canviar-lo, per obrir nous camins, per fer que la vida en aquest racó d’univers sigui encara més especial. Jo un dia vaig tenir la sort de conèixer algú així, algú excepcional, únic, incomparable; un home que venia de molt lluny, potser fins i tot d’una altra època. Una persona amb un nom que et ressonava dins del cap cada cop que el senties: CORNÈLIUS.
                                          

4 comentarios :

Pep, moltes gràcies per la referència i per la proposta evocadora!

Quines ganes de llegir-los. Dissabte el vaig tenir a les mans a L'Espolsada i és una edició realment bonica.
Per cert, m'ha agradat molt això de "hi ha dos tipus de persones", li enviaré a una coneguda que en fa col·lecció"
1r 1a

Renoi, magnífica entrada! Molt ben il·lustrada en tots els sentits. Jo voldria aportar un recent secundari que apuntaria a la llista dels herois amagats que creixen a mesura que avança la novel·la: Peeta Mellark, el company de districte de la Katniss de la trilogia Els jocs de la fam. Fins aviat!
2n2a

El llibre s'ho val, però el booktrailer no desmereix gens ni mica, ans el contrari. M'apunto aquest que dius Joan.
Pel que fa a això dels dos tipus de persones, quan se'm va ocórrer ja vaig pensar en la col·lecció de la teva coneguda, tot i que no sabia si estaria a l'alçada de la mateixa.

Publica un comentari a l'entrada