Ulls negres..., molt negres

HARLAN RICHTER, William. Ulls negres. Barcelona: Estrella Polar, 2013. 400p. (Vostok). Traducció: Carles Andreu Saburit

Els qui heu passat per Conan Doyle, és a dir, per Sherlock Holmes, que heu gaudit amb l'Agatha Christie i el seu entranyable Hèrcules Poirot, fet parada al Nova York de Dashiell Hammett i haver descobert la novel·la policíaca nòrdica de la mà de la famosa trilogia Millenium de l’autor suec Stieg Larsson, o heu fet camins similars pels laberints dels assassins en sèrie, no podeu deixar escapar l’oportunitat de llegir Ulls negres, un trepidant thriller del nouvingut William Harlan Richter.
Guionista de Hollywood, Harlan Richter s’estrena en el món de la narrativa agafant el bo i millor d’alguns dels autors de renom de la narrativa policíaca actual. I en citem alguns.
L'autor americà teixeix a Ulls negres una trama eficaç, on res és en va, cap escena és sobrera tot i que el lector a voltes li sembla que l’obra l'està portant per camins sense sortida, camins de la Caputxeta Vermella que no ens deixen veure el camí del llop. Una estratègia que Stieg Larsson ja va aplicar a Millenium mercès al seu estil periodístic i de trencaclosques que va catapultar la seva obra. 
Harlan Richter deixa enrere la simplicitat de trames i la linealitat d’argument propi de Donna Leon o de Petros Màrkaris, i s’embolica en històries en diferents plans i temps a l’estil de Mari Jungstedt o de Jo Nesbø (autor que també trobem per narrativa infantil amb el famós personatge Doktor Proktor http://ca.wikipedia.org/wiki/Jo_Nesb%C3%B8) i les seves novel·les farcides de detalls que demanen un lector atent en tot moment.
A més, Harlan Richter afegeix força ingredients de crítica social, agafant el guant del nostre estimat Henning Mankell (autor també de la tetralogia juvenil d'en Joel Gustafsson, tan reconeguda pels crítics com poc llegida pels joves) i que tan bé ha aplicat a la seva Grècia natal el ja citat Petros Màrkaris.
I com és que en el meu apartament d’aquesta casa de bons veïns de literatura infantil i juvenil només faig que citar tota una corrua de noms de literatura policíaca d’adults? Doncs ni més ni menys perquè Ulls negres es diferencia essencialment dels autors anteriors i de les seves obres per l’edat de la protagonista mantenint, això sí, l'essència de la millor policíaca. Novel·la per a tothom, policíaca de qualitat però amb un punt diferent que innova i convida a descobrir nous camins. 
Recordeu la famosa Salander de Millenium? Aquella noieta superava per poc la vintena, tot i que pel seu aspecte sempre li demanen la identificació per entrar a les discoteques. Doncs a Ulls negres Harlan Richter rebaixa l'edat dels protagonistes de les novel·les policíaques fins a límits poc explorats. I és que l'actor principal d'Ulls negres, la Wallis Stoneman o Valentina Maiàkova, està en plena adolescència. Setze anys mal portats, rebels, que han fet que aquesta noieta, adoptada a Rússia quan tot just tenia cinc anys per una família benestant americana, ara es plantegi descobrir qui són els seus pares biològics. Una guspira que encendrà la metxa on res és casualitat, res succeeix perquè sí, res és en va. I aquesta és la gran virtut de l’autor: la capacitat d’enganyar el lector i de portar-lo cap a allò que no és, i tot sense estar-se de relatar la crueltat i la violència més explícita a l’estil de la novel·la policíaca nòrdica més actual. I tot malgrat que la novel·la pugui anar destinada a públic juvenil.
Una narrativa on Nova York i tota la seva problemàtica social apareix com un personatge més, gairebé amb vida pròpia, amb els seus sense sostre, els edificis buits a causa de l'esclat de la bombolla immobiliària i la caiguda de Lehman Brothers, o les vides paral·leles, però mai convergents, entre els baixos fons i les classes benestants americanes. 
Cal valorar molt la valentia de l’editora a l’hora de col·locar aquesta novel·la a la franja de lectors joves. Un crossover exemplar que pot obrir portes perquè els lectors amb les hormones disparades s’acostin al boom de la narrativa policíaca actual que tants bons fruits està donant. Felicitem, així mateix, a Carles Andreu Saburit, el traductor.
I finalment un suggeriment: si el jurat del premi Protagonista Jove ens segueix, si us plau, tingueu en molt bona consideració aquest títol perquè els lectors de 15 i 16 anys mereixen descobrir noves fronteres de la narrativa juvenil que obrin països inexplorats i a voltes massa menystinguts. 

1 comentarios :

Una entrada excel·lent per una obra excel·lent. Gràcies Dídac!
1r 1a

Publica un comentari a l'entrada