El cartró pot ser literari?

Arran d’una interessant discussió que va engegar la nostra veïna Miss Dewey a l’ascensor i que va continuar a la tertúlia de la llibreria Al•lots, m'ha semblat convenient dedicar l’entrada de la setmana a parlar del meravellós món dels llibres de cartró per a petits lectors.

Si així de cop i volta algú ens parla de llibres de nadons, o per a infants de 0 a 2 anys, és fàcil que el primer que ens vingui al cap sigui un tipus de llibre molt concret:


La sensació que pot quedar-nos és que la riquesa i varietat formal i estilística dels llibres que trobem en les altres etapes del recorregut lector no es troba en aquests primers llibres de cartró. Potser sí que l'oferta de llibres existent segueix majoritàriament aquesta mateixa intencionalitat i estètica: colors alegres, bebès somrients, textures i línies clares. De fet, vindria a ser la que habitualment associem al món del nadó, ja sigui a l’hora de decorar l’habitació, comprar robeta, joguines o llibres per a la banyera.

Sóc conscient que aquí al replà, de peu dret, no és el moment de parlar extensament dels imatgiaris, de la importància de la lectura de la imatge, la seqüenciació de la il•lustració, del paper de l’adult davant d’aquest tipus de llibres, etc. Tot això ja ho hem parlat al Faristol i ens ho han explicat algunes amigues i expertes del barri de la literatura infantil. 

Però com que sé que molts de vosaltres us agrada participar de les discussions replaneres vull obrir el debat tot convidant-vos a respondre una pregunta directa i senzilla: els llibres de cartró per a petits lectors poden arribar a sorprendre'ns i a enamorar-nos? Hi ha vida més enllà de Guido Van Genechten  Liesbet Slegers? És possible més varietat i riquesa literària i estètica en aquests llibres de cartró?

A partir de la meva experiència com a mare Mumin, que va iniciar el recorregut lector d'alguns infants ben assessorada pel projecte Nascuts per Llegir, us voldria presentar breument una selecció de llibres de cartró per a primeres edats que demostra que si espigolem entre la gran oferta editorial (cosa que ben mirat fem amb totes les altres franges lectores: infantil, juvenil o adults) podem trobar exemples d’autors que exploren totes les tècniques i vies comunicatives: la poètica, l'experimental, la documental, l'enginyosa, l'empàtica...
Potser són pocs, però els suficients per adonar-nos que si no hi ha més varietat no és perquè no sigui possible o adequat, en tot cas es deu a criteris comercials.


Xavier Deneux i l'elegància del blanc.
L'editorial Combel presenta la col·lecció Calaix d'imatges sobre primers coneixements que parla de nombres, contraris, colors i formes utilitzant encaixos molt ben pensats i resistents, jugant amb el volum de forma subtil i sobretot, traient partit de l'elegància del color blanc. Potser ara que hem abusat tant dels colors plans i saturats hem de tornar al blanc dels 80 de l'Helen Oxenbury. 


Albert Asensio i la funció documental de l'il·lustrador. 
La col·lecció "On viuen els animals?" de l'Editorial Juventud va rebre el Premi Junceda 2012 en la seva categoria d'obra "científica", fet que demostra que el dibuix realista també té el seu paper en els llibres de petits.
No cal donar-los sempre imatges simplificades d'animals. A vegades, de tant fàcil que ho volem fer, arribem a un grau d'abstracció que es fa difícil diferenciar un conill d'un gat!

Iniciació a la poesia
Res millor que una col·lecció com "De la cuna a la luna"  per a introduir els infants al llenguatge poètic. Antonio Rubio i Óscar Villán signen aquesta col·lecció que acaba de reeditar Kalandraka i que ofereix poemes visuals, textos poètics acumulatius, poemes jocs per a recitar amb les mans...

                                                      La força literària i plàstica de la mà de Jutta Bauer
Els grans autors de la literatura infantil també tenen el seu lloc en els llibres de cartró per a petits. En aquest cas Jutta Bauer edita amb Lóguez una bonica història d'amistat entre animals, que recorda aquella cançó popular que cantàvem de petits: "Des de casa un cervató, mirava pel finestró, va veure passar un conill, fugint del perill..." Us sona?
Les tècniques més pictòriques també són ben rebudes en els llibres de cartró, més enllà del traç fi, de la línia negra que ressegueix les formes.
Mireu què diuen d' Una pequeña casa en el bosque alguns dels veïns del replà.

L'humor i l'enginy del tàndem Nesquens-Arguilé
Y tú ¿cómo te llamas? de Anaya és obra d'uns autors que saben que la metàfora, els jocs de paraules, l'humor intel·ligent no té edat. Mai és massa d'hora per a les picades d'ullet. I el color marró també pot agradar als infants!


 
Col·leccions d'esperit "gamberro" com la francesa Tête de lard d'Editions Thierry Magnier

El llibre de Grassa Toro i Isidro Ferrer Una casa para el abuelo va editar-se a França per primer cop com a llibre de cartró l'any 2001. Cinc anys després, el recupera Sins Entido en castellà en un nou format més gran, en paper, i guanya el "Premio Nacional de Ilustración 2006".

O Futbolín, un llibre divertidíssim d' Antonin Louchard, que va traduir El colibrí al 2005, i que ensenya a comptar a partir dels jugadors d'un partit de futbol. 

L'experimentació d'Hervé Tullet
La col·lecció "Juego de" editada primer per Kókinos i posteriorment per Phaidón és un exemple de com el cartró a les mans d'un artista juganer com Hervé Tullet pot donar-nos encara moltes sorpreses i alegries. Qui sap? potser encara no ho hem vist tot.

Els dissenys de Martine Perrin 
Qui o què i Sota les estrelles, editats per La Galera, van apropar l'original treball d'aquesta autora francesa als més petits. Llibres encunyats que combinats amb formes i elements molt simples aconsegueixen crear unes endevinalles visuals de molta qualitat i elegància.

 

I podríem seguir amb...
l'humor surrealista de Uno, dos, tres ¿qué ves? de Nadia Budde (Faktoría K de Libros, 2005
la poesia de Petites météorologies d'Anne Hérbauts (Casterman, 2006),
l'enginy d'un imatgiari com Davant de casa meva de Marianne Dubuc (Joventut, 2010),
la força rítmica i l'humor d'Ernestina la Gallina de Yolanda Reyes i Aitana Carrasco (Océano, 2010),
qualsevol de les obres de Kveta Pacovská que Kókinos ha tret en cartró,
l'empatia i enginy que desprenen personatges com el gat Maulet de Kitamura editat per Símbol,
clàssics com l'erugueta goluda d'Eric Carle (Kókinos, 2012),
l'enginy de Cristina Losantos en els desplegables de la col·lecció "Espais" de La Galera ,
la intel·ligent mirada de Xavier Salomó en la col·lecció "Els sons de..." de Combel,
la paleta de colors d'Isabel Pin a Un día de lluvia en el zoo (Lóguez, 2007),
els imprescindibles llibres "promenade" de Susanne Rotraut Berner,
...
i... bé, si has arribat fins aquí m'agradaria conèixer la teva visió: Quin és per a tu el llibre de cartró més literari o imprescindible?


4 comentarios :

Magnífica entrada! De referència! Jo fins i tot la guardaria a les golfes, no et sembla? 2n2a

Els Mumin ja n'anomeneu molts. En el sentit d'aquest fantàstic article, jo sóc del parer que quan un llibre de cartró té estructura de conte (inici, nus i desenllaç), el continent és relatiu. Tant podria ser en cartró com en paper, tot i que si és en cartró ajuda als més caganius a ficar-se en les primeres històries literàries. D'aquest estil, jo triaria els contes de la Granota de Max Velthuijs (ed. Barcanova), o uns que tenen un format allargat i que estat publicats per Baula, escrits per Émile Jadoul, un autor francès que amb quatre paraules i uns primers plans molt néts ens construeix unes històries que creen expectativa i ens porten a un final sorprenent: Que ve el llop!, Tothom hi va!, El xumet, Els bombers...

Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.

Publica un comentari a l'entrada