ILAN BRENMAN A BARCELONA

L’escriptor brasiler Ilan Brenman, autor de “Les princeses també es tiren pets”, “Els animals també es tiren pets” o “Mamaaa!”, va ser el cap de setmana passat a Barcelona convidat per Ànima Llibres. Venia de fer tour per Madrid i València i, abans de marxar cap a Sao Paulo el dimarts a primera hora, va poder acudir a l’Escola de la Dona de Barcelona i xerrar amb els alumnes d’un dels cursos d’il•lustració impartits pel “replanero” Ignasi Blanch.
Desimbolt, ocurrent i proper, Brenman va explicar que, treballant en una escola mentre estudiava psicologia, uns nens li van demanar que els expliqués un conte i ell no en sabia cap. “Per què no te n’inventes un?”, li van demanar. I això és el que ha fet des d’aleshores. Contes que parteixen gairebé sempre de la relació que té amb les seves dues filles i pels que sol precisar sempre de la col•laboració d’un il•lustrador còmplice. “Exigeixo per clàusula contractual conèixer i fer un seguiment de la feina del dibuixant que il•lustra els meus textos”, precisa. Bona mostra és la relació de fa anys que manté amb Renato Morcone, amb qui ha fet “Teléfono descompuesto”, “Badall” o “O Alvo” entre altres. Brenman s’estima més partir de l’experiència personal que no pas fer al•legats contra situacions de la societat on viu. Per això, aclareix, “El pare és meu” (Ànima llibres) no té les seves arrels en el tema de la separació o divorci (“no té esperit de dirigir el lector cap a una determinada interpretació”, explica) sinó que, com comentàvem abans, també té l’origen en una experiència familiar. Preguntat per l’Ignasi sobre la situació actual del món del llibre a Brasil, Brenman confirma que es tracta d’un país emergent que aposta pels seus autors i que ja no rep tanta influència d’autors estrangers. Els àlbums, però, encara no es fabriquen amb tapa dura. Entre els seus autors preferits, esmenta els “no didàctics”: Dahl, Rodari o Lindgren i, entre els compatriotes, Ana Maria Machado o Ziraldo. Li agradaria treballar frec a frec amb il•lustradors com Suzy Lee, Tony Ross o Benjamin Lacombe. I realment se’l veu identificat amb els dibuixos d’aquells que han donat forma als seus personatges mentre mostra i comenta els llibres als estudiants barcelonins. Abans d’acabar, fins i tot, pacten amb l’Ignasi la possibilitat de fer-los arribar un text inèdit perquè els alumnes l’il•lustrin. El seguiment serà, en tot cas, a distància i via telemàtica.

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada