X Jornada de Crítics de la revista Faristol

Pep Molist, Mercè Alsina, Trinitat Gilbert i Andreu Sotorra
Aquest cap de setmana es va celebrar, a la seu del Gremi d'Editors en Llengua Catalana i amb l'organització del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, de la mà de la revista Faristol, la X Jornada de crítics de literatura infantil i juvenil. L'assistència va ser molt nombrosa, amb més de quaranta persones de gremis tan diferents com el món de la llibreria, les biblioteques, l'educació o els mitjans de comunicació. 
La jornada va començar afrontant un nou repte: conèixer què fan les "altres" crítiques. Per això es va convidar a l'especialista i crítica d'art Mercè Alsina, a la crítica de gastronomia Trinitat Gilbert i al crític de teatre Andreu Sotorra. Cada un d'ells va aportar el seu punt de vista i criteris a l'hora de valorar el camp que li és propi ressaltant-ne, especialment, l'honestedat i imparcialitat relativa de la seva feina, una situació difícil de sostenir, i tenir sempre present que darrera de qualsevol feina hi ha l'esforç del qui la presenta. 
Màrius Serra
A continuació vam tenir l'honor de comptar amb la presència i capacitat de comunicació de l'escriptor i crític Màrius Serra. Va centrar la seva xerrada en un anàlisi d'algunes crítiques de la revista Faristol, valorant-ne la utilitat, la limitació de l'espai i la capacitat de no defugir la part valorativa i la funció informativa de la mateixa. La seva tesi va concloure en ressaltar com en l'actualitat les comunitats de lectors tenen noves i marcades eines per saltar-se els històrics mecanismes de mediació, eines que cal utilitzar per plasmar l'opinió pròpia i que cada vegada és més consultada. 
Els participants a la X Jornada

5 comentarios :

Des de la primera d'aquestes jornades a la qual vaig tenir el privilegi de poder assistir (que ja no recordo quants anys fa... no gaires, en qualsevol cas, quatre o cinc), he defensat i agraït la seva existència. Parar-nos i reflexionar sobre el que fem quan escrivim els 1000 caràcters dels quals disposen cadascuna de les ressenyes, sobre el que significa, i la rellevància que té (per a nosaltres com a "autors" d'aquestes ressenyes, pels agents implicats en la cadena del llibre, des de l'autor fins al lector), crec que és d'una necessitat indiscutible, fins i tot quan sovint sembli que no fem més que donar voltes a les mateixes qüestions: qui necessita crítics en l'era de les xarxes socials, estrelletes sí / estrelletes no, teoria del silenci o del clam al cel... Un cop l'any, parem i ens mirem al mirall, i altres (els ponents, els convidats) ens miren, i pensem què estem fent. Personalment, trobo que les primeres ressenyes que faig després de la jornada de crítics sempre són amb les que més satisfeta em trobo. Les més útils, honestes, objectives i, perquè no, també millor escrites.

Un cop més, doncs, donar les gràcies al Consell Català del Llibre per organitzar-les, i felicitar-los per obrir la convocatòria a persones que no formen part directament de l'equip de crítics de la revista.

Ah, i aprofito també per demanar a algun dels veïns que si troben per casa el text sencer dels... com va dir el Pep Molist que es deien, "acords de Matadepera"? "decàleg de Matadepera"?... en qualsevol cas: potser estaria bé trobar la capsa de les golfes on estan guardats i treure-li la pols i airejar-los una mica...

Tens raó en el fet de que d'unes jornades d'aquest tipus surts amb ganes d'analitzar els llibres amb més profunditat i comentar-los amb més rotunditat.
Com suggereixes he tret la pols als "Principis de Matadepera" que apunten coses però cal posar-los en context. Va ser la primera jornada de crítics, en una casa d'estiueig de principis del s. XX. Va ser ambiciosa. Hi vam dedicar tota la jornada: al matí, primer exposició de les inquietuds dels crítics en relació a la crítica; després xerrada d'Andreu Ayats sobre l'estructura de la novel·la i a continuació, de la Teresa Duran sobre Pautes per valorar un àlbum il·lustrat.
Dinar al centre de Matadepera, i a la tarda una crítica conjunta i despietada de La ciudad de las bestias d'Isabel Allende. I després, exhausts i acalorats, a les 18.30 d'un 31 de maig, encara hi va haver temps de fer un intent de declaració conjunta, els anomenats Principis de Matadepera:
- Unir-nos els diversos col.lectius per organitzar un Congrés de Literatura Infantil.
- Necessitat de què la crítica existeixi.
- El llibre com un producte cultural al marge dels circuits didàctics.
- L’àlbum és un equip a tres bandes (editor-il.lustrador-escriptor)
- La necessitat d’ampliar el concepte de lectura més enllà de la part textual.
- Intentar que la literatura infantil no sigui endogàmica
- Es demana Centre de Documentació i un equip professional.

Posats a treure la pols d'aquella jornada del 2003, val a dir que potser són més interessants les reflexions sobre la crítica que van sortir a primera hora, quan estàvem més frescos:
- Una obra no és literària des de que neix, se’n converteix amb el temps, és per això, aquesta orientació d’allò que és i del que no és literari, que els crítics han d’existir.
- És difícil trobar crítica en els mitjans de comunicació que actualment hi ha al nostre abast, habitualment se’n fan petites ressenyes i no s’aprofundeix fins al fons de cada llibre.
- La crítica ha de transmetre els sentiment que ha despertat en el lector.
- La crítica és l’eco d’una lectura feta per un lector.
- La funció del crític és esperonar a la lectura.
- La crítica no ha d’anar només dirigida als professionals, han de ser els lectors els seus destinataris.
- La crítica ha d’oferir elements de comparació per orientar l’escriptor i, a més, ha d’ajudar-lo a situar la seva obra en el conjunt de la seva trajectòria, plantejant-li si aquella novel•la treballa noves idees, reitera sobre les mateixes, innova en algun aspecte...
- Hi ha una doble mesura de les obres: la que medeix models literaris i la que mesura models comercials.
- L’editor hauria de ser el primer crític i, sigui per pressions comercials, sigui per la manca de preparació, aquest no fa la seva tasca. Als crítics els toca fer el paper de dolents ja que l’editor no fa la feina que li pertoca com a tal.

Ja hi haurà temps per fer valoració de la Jornada dins l'equip, però jo sí que crec que, tenint en compte que s'obren a més professionals, estaria bé que tota la documentació que es va generant any rera any, quedés d'alguna manera recollida, pulida, i a l'abast dels participants.
Ha passat molta gent interessant.
També he de dir que a mi se'm fan curtes cada any.

Benvolguts veïns i veïnes, els organitzadors hem elaborat les prescriptives actes per passar comptes amb l'executiva del ClijCAT. En aquests moments estem justament elaborant la d'enguany. Quan la tinguem ben afinada crec que la podrem passar a tots els presents, juntament amb la corresponent valoració, crec.

Publica un comentari a l'entrada