LECXIT: Infants + Lectura = Èxit educatiu

Uns dies abans que els veïns d’aquest replà tanquéssim la paradeta per dedicar-nos al bon menjar i el bon beure dels quals hem pogut gaudir aquest Nadal, va tenir lloc a Barcelona una jornada que val la pena explicar per tots aquells que no hi van poder assistir, i recordar pels que sí que hi vam ser presents. Va ser el 14 de desembre, al Cosmocaixa, i ens referim a la segona trobada pedagògica organitzada dins del marc del programa LECXIT, promogut per la Fundació Jaume Bofill, l’Obra Social “la Caixa”, i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

La jornada va tenir una introducció a càrrec d’un representant de cadascuna d’aquestes tres institucions, que ens van parlar dels fonaments i els resultats que està tenint el programa LECXIT, que “té per objectiu incrementar l'èxit educatiu dels infants a través del treball per la millora de la seva comprensió lectora.” L’equip de voluntaris que treballen directament i individual (en la majoria dels casos) amb els infants, i la implicació de l’entorn en aquest treball (famílies i comunitat educativa), són les claus del funcionament del LECXIT.

Hi va haver dues ponències individuals, a càrrec de dos convidats de luxe.

Després de la introducció de les autoritats va fer la seva intervenció la Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, directora del grup de recerca Hermeneia de la UB, professora de teoria de la literatura i literatura comparada, àvida piuladora i un llarg etcètera. Ens va parlar del gran canvi en l’àmbit de la paraula (i, per tant, de com accedim al coneixement) que està vivint la nostra generació amb l’aparició de les TIC i, especialment, d’Internet. En una intervenció farcida d’exemples virtuals d’aquesta evolució de la societat del món de la paraula escrita al món de la imatge en moviment, ens va fer una veritable demostració de com s’ha de treballar l’economia de l’atenció: informacions breus, directes, pam pam pam, sense donar-nos ni mig segon per respirar.

Una intervenció que no podia distar més de la que va tancar la jornada, a càrrec de Gustavo Martín-Garzo. Sense cap recolzament digital, el reconegut autor i especialista en contes de fades ens va parlar de Literatura, de contes, de fantasia, i sobretot dels infants: dels infants de debò – en contraposició a allò que els adults creuen que els infants són o necessiten –, del que amaguen als seus cors , dels seus somnis i de les seves pors, i de com la Literatura ha de buscar apel•lar a tots aquests sentiments, i no negar-los o amagar-los perquè poden espantar o provocar dolor. Ens va parlar de l’origen dels contes, i de com la ficció ens permet no només viure la nostra limitada vida, sinó viure’n moltes, milers, tantes com llibres ens atrevim a llegir.



























[La sala d'actes del Cosmocaixa durant la intervenció de Laura Borràs. Fotografia de la Fundació Bofill.]

Entre una ponència i una altra van tenir lloc dues taules rodones simultànies, de les quals jo només els podré parlar de la que portava per títol Com crear un ambient lector a l’escola?. Les tres participants a la taula són també les autores d’un imprescindible manual que du el mateix títol que la ponència, i que pot descarregar-se de manera gratuïta i íntegra, en pdf fent click a l'enllaç anterior.

Mònica Baró, professora a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, es va encarregar de fer una justificada defensa, per una banda, de les biblioteques escolars als centres educatius, i per una altra, de la importància de la presència dels llibres de coneixements en els itineraris lectors dels infants.

A l’escola, la biblioteca és un entorn privilegiat per al contacte entre els llibres i els lectors i, per a molts nens i nenes, aquesta serà la primera vegada que disposaran d’un nombre significatiu de llibres i d’una gran varietat de propostes: llibres per a totes les edats, triats amb cura d’entre l’oferta editorial; llibres de narrativa, de poesia, llibres de coneixements –sobre els temes curriculars, sí, però també sobre tot allò que els atrau o els interessa–; llibres amb imatges i amb il•lustracions ben variades, llibres amb elements manipulables, tan bonics però tan cars que a casa difícilment en tindran... llibres, en definitiva, de tot tipus. 
Els nois i noies tenen apetències lectores molt diverses, sovint allunyades de la literatura de ficció, generades per la seva pròpia experiència personal, per la seva curiositat o per les seves necessitats d’informació i de coneixement, que els porten, directament, als llibres de coneixements. I en aquest punt, ens hauríem d’interpel•lar sobre les pràctiques escolars en relació amb aquest tipus de llibres: on queda la lectura dels llibres de coneixements, a l’escola? En tenim una col•lecció prou nodrida i variada, a la biblioteca? Acceptem que els lectors triïn obres de coneixements quan proposem fer lectura lliure? Parlem d’aquest tipus de llibres a l’aula, els comentem? Tenim en compte que el mercat ens ofereix una gran varietat de propostes? En coneixem les múltiples funcionalitats, derivades de la seva pròpia complexitat?

Glòria Gorchs, responsable de l’àrea infantil de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers, tot i que va començar dient que la Laura Borràs ja li havia fet tota la feina parlant de la importància de la lectura de la imatge a la societat actual, va saber contagiar-nos el seu entusiasme pels objectes il•lustrats més poderosos – els àlbums i els còmics – i defensar-ne la seva presència en els itineraris lectors, tan familiars com escolars.

L’àlbum il•lustrat i el còmic, o novel•la gràfica, poden ser un producte literari i artístic de molta qualitat, que pot donar a l’alumnat, a banda de bons moments, unes habilitats en lectura visual que els farà més aguts i crítics a l’hora de mirar el món que els envolta. 
Les imatges ens posen a prova, ens pregunten, ens fan pensar, parlar i interpretar. La il•lustració té la capacitat d’aturar el temps. Amb una imatge fixa podem observar coses que en la vida diària passen massa ràpides: com el vol d’un ocell. O massa lentes: com el naixement d’un nadó. Els il•lustradors són fotògrafs de la realitat canviant, que atrapen instants.
Les imatges que ens acompanyen al llarg de la nostra infància juguen un paper clau en la formació del gust estètic. La decoració de la nostra primera habitació, les influències familiars, d’amics, l’escola, les visites als museus, els viatges... marcaran d’alguna manera la nostra concepció de la bellesa. Igual com passa amb el gust musical, el gust estètic no es té en néixer, sinó que s’adquireix i s’educa. 
Per això és important que al llarg de tot el recorregut lector dels infants i joves posem al seu abast una selecció de llibres il•lustrats de qualitat, rics en estils, tècniques i intencions. Una bona selecció despertarà la seva sensibilitat i els donarà eines per valorar matisos i lluitar contra estereotips.

Cristina Aliaga, investigadora a la Facultat d’Educació de la Universitat de Sheffield (Regne Unit), ens va parlar no tant de continguts (il•lustració o coneixements) com de suports: de com la lectura en pantalla és aquí per quedar-se i com aprofitar la seva presència a les aules en benefici de la millora en la comprensió lectora dels infants, a més de com ensenyar els infants a desenvolupar-se en el món digital.

Els nostres alumnes de primària habiten un món que és digital, interactiu i que està ple de pantalles que centellegen. Bona part de les seves rutines familiars i practiques de lleure després de l’escola transcorren al voltant de dispositius tecnològics diversos: dibuixen amb el dit a les seves tablets electròniques, juguen amb la Nintendo DS o a la Wii, veuen els dibuixos de manga en televisors de pantalla plana, llegeixen còmics amb un E-reader, entren al portàtil familiar per buscar cançons al Youtube, juguen a jocs d’ordinador... i els més grans comencen a descobrir la màgia de la comunicació instantània electrònica enviant-se missatges de WhatsApp que s’escriuen des dels smartphone dels pares o dels cangurs. 
La societat de la informació en què els nostres alumnes viuen reclama noves necessitats de formació en alfabetització digital. Avui dia, llegir en línia ha esdevingut una activitat més complexa i variada que llegir en paper perquè, tot i que sigui més fàcil accedir a la informació, és força més difícil saber-li donar significat (Cassany, 2006). De fet, si ho rumiem una estona, la tecnologia del llibre és simple davant de la de les noves tecnologies. L’escola no pot donar l’esquena a aquesta realitat: s’ha d’arremangar una mica per aconseguir que els alumnes siguin cada vegada més bons lectors i més bons usuaris de la xarxa, i que la lectura en paper convisqui, a l’aula, amb les noves maneres de llegir i d’aprendre en pantalla.

Aquests són només uns tastets de les introduccions als diferents apartats del manual Com crear un ambient lector a l’escola?, la lectura del qual recomanem a tots aquells mediadors (bibliotecaris, mestres, voluntaris, educadors, pares i mares) preocupats i interessats pel paper de la lectura en el desenvolupament dels infants.

Va ser una jornada plena d’estímuls, rica i diversa. Igual que un bon llibre, ens va fer reflexionar; a estones ens va espantar, perquè el futur sempre fa una mica de por, però tam
bé ens va donar eines per enfrontar-nos a aquesta por amb valentia i saviesa; ens va fer somriure, perquè entomar la vida amb bon humor és bàsic per no caure en la desesperació; vam acompanyar els personatges durant una part del seu recorregut, i ens vam identificar amb ells i vam creure que la seva causa era noble i que valia la pena lluitar per ella; i finalment, vam posar-hi fi amb una sensació de tristesa per haver de deixar-los marxar, però de joia per haver viscut una experiència única i irrepetible. Talment com si haguéssim llegit un clàssic dels que deixen petjada en la nostra història personal…

2 comentarios :

No vaig poder-hi anar!
Gràcies per aquest resum tan complet! :)

Publica un comentari a l'entrada