Recuperació dels clàssics

Les aventures d’en Flor i en Mosqueta. Els tres cavallers alts. La fabulosa història d’Eixerit 1er i la seva carrossa. Text: Antoni Cuadrench. Il•lustracions: Pilarín Bayés. La Galera. Barcelona 2013.
El ogro de Zeralda. Text i il•lustracions: Tomi Ungerer. Traducció: Araya Goitia Leizaola. Ekaré, Barcelona 2013.


Comencem aquest 2014, al tercer segona, amb dues recuperacions d’àlbums dels anys 60. Són reedicions acurades d’obres cabdals de la il•lustració que apareixen casualment a finals de 2013 i que, tant per les seves característiques formals com per a la importància que tingueren en les trajectòries dels seus autors respectius, presenten molts punts en comú que ens agradarà comentar.

Es tracta, d’una banda, de l’edició facsímil de tres rondalles d’Antoni Cuadreny il•lustrades per Pilarín Bayés que ha publicat La Galera en motiu del seu 50è aniversari. Sota la direcció de Marta Mata i en la col•lecció Nous Horitzons, les primeres edicions foren publicades als anys 1965, 1966 i 1968 respectivament. Es tracta de: “Les aventures d’en Flor i en Mosqueta”, “Els tres cavallers alts” i “La fabulosa història d’Eixerit 1er i la seva carrossa” (ressenya notícia en aquest mateix bloc).

D’altra banda, Ekaré ha reeditat “El ogro de Zeralda”, de Tomi Ungerer, publicat per primer cop en alemany (“Zeraldas Riese”) a l’editorial Diogenes de Zurich el 1963. Imprescindible i sempre recordat en la trajectòria de l’autor nascut a Estrasburg, algunes imatges i característiques d’aquest llibre són a l’imaginari de molts afeccionats a la LIJ (la llibreria especialitzada en LIJ de la ciutat alemanya de Saarbrücken, on des de fa 15 anys es fa un saló del llibre infantil i juvenil, es diu “Zeralda”, per posar només un exemple).

Enfocarem l’article sobre què veu l’espectador actual de 2014 en aquestes obres que tenen gairebé 50 anys i es poden considerar clàssics. D’entrada, cal valorar l’aspecte tècnic. 50 anys són molts en el camp de l’edició, com són moltes i radicals les transformacions tecnològiques, materials i gràfiques que separen les impressions actuals de les d’abans. Tant Pilarín Bayés com Tomi Ungerer van il•lustrar (i les editorials respectives van imprimir) utilitzant dos fulls diferents, un per traç en blanc i negre, i l’altre pel color. El que aleshores era una limitació gràfica, avui resulta sorprenent en el cas de la catalana. “Les aventures...” només tenen color groc; a “els tres cavallers” l’única tinta extra és la vermella, i a “La fabulosa història...” el color que hi ha és el blau. Els tres primaris coloren els tres llibres, així de simple, concís i efectiu. El fet de treballar en dues capes diferents dificultava, paraules de la Pilarín, la conjunció exacta del color sobre la línia. Si aleshores la pròpia autora ho considerava un greuge, amb els ulls d’avui és una riquesa que fa els dibuixos molt més contemporanis. El traç visible dels pinzells i la barroera distribució de les taques i les aiguades confereixen un valor extra als dibuixos de la Pilarin i els omple d’una espontaneïtat que, ben segur, en obres posteriors de registre més acurat (i figures més perfilades) van anar perdent. En el seu cas, els dibuixos d’aquest tres llibres els podem arribar a relacionar amb l’obra de Janosch (1931).


El cas d’Ungerer és similar. La seva tècnica era pintar en color sobre un full de paper de dibuix, fer el traç en tinta en un paper de còpia vegetal, i superposar les dues imatges. Podeu consultar totes les il•lustracions dobles originals (les de color i les de traç) a la web del Musee Tomi Ungerer, centre international de l’illustration d’Strasbourg. Aneu a la secció "livres pour enfants" i, a partir de la pàgina 4, podeu admirar, un per un, tots els dibuixos de “Le geant de Zeralda”. És admirable, com en tota l’obra de l’autor, l’eficaç manera de representar el volum amb aquestes línies peculiars que tanta repercussió o influència van tenir, i tenen encara, en els dibuixants de còmics i fanzines.


Tant el text d’Ungerer com les narracions per Antoni Cuadrench tenen en comú la temàtica rondallesca, amb l’aparició d’ogres, gegants, castells (Ungerer) i reis, corts, bruixes, encanteris, gagants i cavallers (Cuadrench). El regne imaginari de Pallússia i un poble centreeuropeu són els escenaris del català; una població rural és l’espai escollit per Ungerer. Només el temps i el lloc escollits per Cuadrench a “Les aventures.d’en Flor i en Mosqueta” són coetanis a l’època dels autors. En Flor i en Mosqueta “eren dos nens que vivien en un poble del nord de Catalunya” i, suposem, als anys 60. La Pilarín dibuixa guàrdies civils amb tricorni, i els carros i les bicicletes del poble conviuen amb els cotxes i taxis que admirem, en picat, en una perspectiva de la ciutat de Barcelona. La relació dels nens amb la mort també lliga aquesta obra amb la d’Ungerer: si en ell els nens pateixen el canibalisme de l’ogre i han d’amagar-se per no ser endrapats pel salvatge, en el de Cuadrench un innocent episodi del nen a qui uns globus enlairen cap el cel i no torna més a la terra (i al qual segueixen tot seguit el seu amic i els dos animals que sempre els acompanyen) ens convida a interpretar que, d’una manera o una altra (un accident de trànsit a Barcelona? Un accident a lloms de la burra Blanqueta?) els nens moren al final de la història: “...em van explicar que a dalt del cel, veient com eren bons i populars entre els àngels, els van dir si s’hi volien quedar per fer-los companyia”. La darrera imatge, tan inesperada com suggeridora, de la resta de nens del poble contemplant un estrella dalt del cel, té tanta càrrega emocional com la darrera il•lustració de “El ogro de Zeralda”, molt reconeguda i famosa: l’ogre, que gràcies a la perspicàcia culinària de la nena Zeralda deixa de menjar nens i s’estima més menjar els plats que ella cuina, finalment es casa amb ella i tenen descendència. Un dels fills, però, mostra a l’espectador el ganivet i la forquilla que amaga a l’esquena tot contemplant el seu germanet acabat de néixer.

De “El ogro de Zeralda” comentar també el fet d’incloure menús, receptes, ingredients, estris de cuina i plats cuinats entre les seves pàgines, clars antecedents de les obres actuals que, paral•lelament a la trama central, aporten continguts diversos que eixamplen el sentit de la lectura.


Per acabar, parlem del registre gràfic dels dos il•lustradors. Els dibuixos amb figures senzilles, composicions efectistes, claredat de traç i l’ús aclaparador del detall, han fet de Ungerer i Bayés dos autors recognoscibles a primer cop d’ull. Ungerer, però, és un il•lustrador rotund, concís, de línia ferma i gens vacil•lant. La Pilarín, en canvi, és tot sensibilitat i lleugeresa. Els seus dibuixos permeten la improvisació, el dubte i el suggeriment. La d’Ungerer és una mostra de definició i concreció.

Tots dos tenen una obra extensíssima. Tots dos són molt reconeguts als seus països i han portat la il•lustració més enllà de les pàgines impreses d’un llibre. Cinquanta anys de trajectòria que aquestes reedicions volen recordar i que són un homenatge merescut i necessari als seus autors, a la feina realitzada i a la influència que avui perdura en el món del llibre il•lustrat per a nens i grans.

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada