El paradís als ulls d'un nen

 

CANALLA. Text i il•lustracions: Lluís Farré. Edebé, Barcelona 2014. HANSEL Y GRETEL Adaptació de Tina Meroto. Il•lustracions Iratxe López de Munáin. OQO editora, Pontevedra 2014.



Vet aquí dos llibres que parlen de ser nen. Ser nen amb totes les coses positives i negatives que comporta. Ser nen de totes les maneres possibles, sempre a la recerca d’algú que ofereixi calor, protecció i estima. Llibres, aquests dos, que retraten la infantesa d’una manera crua, sense amagar el cap sota l’ala ni posar més paraules boniques de les necessàries. I és que ser nen o nena, sovint, i en moltes i variades circumstàncies, no és gens fàcil.

Agafem, per exemple, a dos nens que van retratar els germans Grimm i els van donar noms: Hansel al nen, Gretel a la nena. Una història dura que sempre que llegim ens deixa un regust estrany a la boca. Abandonats pels pares (no una, sinó dues vegades) al mig del bosc, els dos germans tornen a ells una vegada i una altra sense que el lector de totes les generacions no se’n pugui estar mai de pensar: “Però per què dimonis hi tornen? Com són capaços de perdonar-los?”. És difícil ser un nen pobre i abandonat. És destarotador posar-te en la pell d’un nen com aquests dos germans dels Grimm.

Agafem ara a qualsevol canalla del món actual. Agafem-ne un, com fa en Lluís Farré al seu llibre, estimat i juganer, curiós i actiu. I posem-lo de costat (posem-lo, com fa ell, a la pàgina del costat) d’un altre que resta sol i perdut tot i tenir els pares a la vora, perquè no li fan cap cas; o un altre que fa treballs amb fang, però no precisament manualitats, sinó que és obligat a treballar de sol a sol en una fàbrica de totxanes; o un altre que no construeix amb peces de Lego, sinó que prova de desactivar mines anti-persona. Potser ho fa com un joc, però per necessitat de sobreviure. Agafem una nena del primer món que vol estar guapa i participar en concursos de la tele i enfrontem-la, com fa en Farré, frec a frec al seu llibre, amb una del tercer món que ha de carregar bidons d’aigua del riu al cap per dur-los a casa, al mateix temps que, a l’esquena, hi carrega un germanet. És complicat ser un infant, sens dubte, si no has tingut la sort de néixer (pura loteria) en una societat i a la vora d’uns pares que poden i volen estar per tu.


Una de les moltes gràcies que té el llibre de Farré (dins la col•lecció Tren Blau d’Edebé, amb tapa dura i lletra lligada per a primers lectors) és l’ambició serena del seu projecte. M’explico. L’autor pretén parlar de molts temes que afecten al menor, però sense grans anècdotes ni grans històries. La seva ambició és precisament parlar de tot plegat, una mica en abstracte, en genèric, però adaptat al nivell de comprensió del seu lector, i fer-ho de manera senzilla, com qui no vol la cosa. Hi ha molts nens i nenes al món. Tots són iguals, però tots són diferents a la vegada. I aquestes diferències no són només d’aspecte o d’aptitud per segons què, sinó que sovint són injustícies determinades pel lloc on han nascut o els pares que els han tocat. Estarà bé llegir “Canalla” al costat d’un adult. Farré és tan subtil (en el text i en els dibuixos) que costa de capir (i de veure) a primer cop d’ull què ens està explicant. Quan ho descobrim, és clar, ens emocionem. I el llibre s’omple d’un valor insospitat, i es fa ric i es fa necessari. És àgil en la figuració dels personatges: en moltes pàgines, els que tenen i els que no tenen són molt similars (tots de pell fosca, per exemple, venint a dir que el color o la procedència, com avançàvem fa un moment, no són significatius).

Aquests personatges i els seus objectes tenen l’estil habitual de l’il•lustrador i un punt retro, un punt M Sasek, que els simplifica i els geometritza, gairebé sempre sobre un fons blanc, neutre, que reforça la seva tesi: la canalla del llibre podria ser qualsevol. Podries ser tu, vaja. O ets tu, directament, com la colla de les dues darreres pàgines, nens i nenes que es comporten com el que són, nens i nenes; que no se saben estar quiets per a la foto, i salten, i criden, i volen ser feliços i estar contents. Que és el que toca, i com hauria de ser per a tota la canalla del món.


L’adaptació del conte dels Grimm a l’àlbum d’OQO és acurada i va directa al gra, cosa que s’agraeix. Amb poques ratlles ventila la fascinació dels germans per la casa de llaminadures de la perversa bruixa, i deixa pas a la història desgraciada dels nens desgraciats que coneixem al principi de la narració. Es tracta de dos germans resolutius i intel•ligents, que sempre pensen solucions als seus problemes. Nens, d’altra banda, necessitats de l’amor i protecció d’uns pares a qui recuperen al final. La Iratxe, la il•lustradora, fa una molt bona feina a través d’una tècnica pictòrica, utilitzant enginyoses perspectives i un exemplar domini del buit: els blancs de l’àlbum que serveixen de fons al text, de cop i volta esdevenen els paratges de neu on se situa bona part de l’acció i, en moltes de les il•lustracions, el dins i el fora, gràcies al lliscar de les figures i els objectes sobre aquests blancs, tenen una continuïtat natural i perfectament llegible. Cal fer esment, també, de les composicions vegetals dels paisatges: aquests conjunts atapeïts d’arbres i animals pintats amb gammes de verds i blaus, molt físics, molt sòlids (molt protectors o guaridors) que representen el bosc on es perden els germans i on la bruixa hi té la casa llaminera.

 L’autora introdueix unes figures (també a les guardes) dins les quals la malvada caníbal hi amaga tresors. Són petits tòtems, amb connotacions de velles cultures indígenes, que donen un contrapunt simbòlic als personatges humans. L’edició ve acompanyada d’un CD d’audio amb 6 temes instrumentals de l’òpera Hansel i Gretel, de Engelbert Humperdinck interpretats per l’orquestra Filarmónica Ciudad de Pontevedra. La il•lustradora va guanyar el premi “Ciudad Europea Cocina de Cuentos” amb el seu treball per a aquest llibre.



Després de llegir els dos llibres, ens queden a la memòria els nens valents. La canalla que no és culpable; la que malgrat tot, conscientment o inconscientment, reivindica la puresa, la ingenuïtat i l’alegria. Això mateix: nens i nenes valents que reivindiquen la infantesa com a estat natural i necessari de vida. Amb bells texts i belles imatges, anunciem ben alt i clar que, fins i tot en situacions desesperades i injustes, el paradís s’amaga dins els ulls d’un nen.

1 comentarios :

Em vaig enamorar d'aquest llibre d'en Lluís Farré a l'obrir la primera pàgina!!!

Publica un comentari a l'entrada