Marianne Dubuc a Barcelona

La Marianne, al centre, entre l'Ignasi i la seva editora.
La llibreria Casa Anita feu d’amfitriona a la presentació a Barcelona de la il•lustradora canadenca Marianne Dubuc, a qui Editorial Joventut acaba de publicar els seus primers títols en català. L’autora de Montreal ha estat traduïda a una quinzena de llengües de tot el món, i és molt coneguda als EEUU i a França (la Marianna és quebequesa i francòfona). El mestre de cerimònies fou el replanero Ignasi Blanch, que va mantenir una distesa conversa amb l’autora al pati primaveral de casa l’Oblit Baseira.
Marianne Dubuc, que estudià disseny gràfic a la Universitat, escriu i il•lustra els seus àlbums. I de vegades qui fa els texts és el seu marit. La parella té dos fills, i els nens de la Marianne són fonamentals tant en la vida com en l’obra de l’autora (Però Papà, text del pare, dibuixos de la mare). Filla i néta de gent molt creativa, la Marianne es considera autodidacta en la seva vessant il•lustradora. Experimenta amb els materials en cada nou llibre que idea (dels llapis de colors a l’aquarel•la passant pel paper vegetal, que ressalta el traç del portamines, eina amb la qual li encanta treballar). Va començar a triomfar amb uns imatgiaris ben especials: el primer fou Davant de casa meva. El llibre d’imatges comença amb la descripció de coses que hi ha davant de la casa de l’autora, i abasta tot el món (mar, cel i univers inclosos) abans de tornar a casa seva. El següent, El carnaval dels animals, continuà i augmentà el seu prestigi. En ell, els animals es disfressen d’altres animals, i les combinacions, que resulten divertides i enginyoses alhora, fan les delícies dels nens d’arreu. Marianne confessa que se sent més lliure i espontània dibuixant animals que persones. A Barcelona ens presentà la seva darrera novetat en francès, Le lion et l’oiseau, un àlbum amb poques paraules que parla de valors com ara l’amistat, la pèrdua o l’enyorança, i que parteix d’una experiència personal de l’autora amb una amiga amb qui no va tornar a relacionar-se més com ho feren durant la primera etapa de la seva coneixença.
La Marianne, que admet tenir més influències d’autors europeus que no pas americans, dibuixà el seu lleó i el seu ocell en directe per als nombrosos assistents a la trobada, i signà exemplars, també amb dibuixos, als seus nous lectors de Barcelona.

2 comentarios :

M'agradaria haver-hi pogut assistir...
2n2a

Gràcies veïns!
Durant el cap de setmana també la vam poder veure com a convidada a Món Llibre.
A part del llibre de Joventut, Davant de casa meva, que m'encanta, també és molt recomanable un llibre molt divertit que té a Baula que es diu Un elefant es balancejava, que és una versió d'aquella típica cançó que tots heu versionat alguna vegada, de petits.

Publica un comentari a l'entrada