Punt per punt, fins arribar als 15

Fa unes setmanes, en Sergi Portela, company de tertúlies a la Llibreria Al•lots, deixeble de la senyora Anglada, i a qui veurem en un futur no massa llunyà publicat per una de les editorials que apareixen al correu comercial de la columna de la dreta (no m’arrisco a donar més detalls, per si de cas es tracta encara d’un semi-secret), ens va oferir als participants a les tertúlies sobre literatura infantil i juvenil de la Llibreria Al•lots un matí d’anàlisi i pràctica de la il•lustració a través dels àlbums (podeu veure algunes imatges de la jornada en aquest recull fotogràfic que la Paula Jarrin va fer al blog de la llibreria). Va ser una sessió interessant i enriquidora: primer, una part teòrica per treure de sota la catifa tot allò que sabem sobre les il•lustracions i perquè algunes semblen encaixar a la perfecció dins els llibres mentre que altres queden com coixes al costat del text, o fins i tot les unes al costat de les altres; i finalment, una part pràctica, per intentar aplicar tot allò que creiem que fa d’una il•lustració una BONA il•lustració a un text, extret d’un àlbum real però convenientment modificat per tal de no reconèixer-ne la procedència.

Però el que avui us vull proposar està només en part relacionat amb tot això. En acabar la sessió, en Sergi ens va passar un full on com a encapçalament podíem llegir “15 punts de John Vernon Lord”. No tenia el plaer de conèixer el senyor Lord, però he fet els deures. John Vernon Lord és un il•lustrador britànic que durant molts anys va ser professor a la facultat de belles arts de la universitat de Brighton. Podeu veure part de la seva producció com a il•lustrador (especialment interessat en textos britànics clàssics, com l’Alícia i les rimes d’Edward Lear) al seu blog. Però el que avui em porta aquí són aquests “15 punts”, que no he estat capaç de trobar al vast oceà d’Internet ni sé si provenen d’alguna de les seves publicacions o classes magistrals (si algú ens pot donar la font d’aquest text, li estarem molt agraïts!).

Que què diuen aquests 15 punts? Ja arribo, ja arribo! El que proposen, són 15 aspectes a analitzar dels àlbums il•lustrats, la majoria redactats en forma de preguntes, de manera que resulta molt engrescador intentar buscar la resposta dins d’àlbums concrets. Això és, en certa manera, el que jo els vull proposar avui. L’exercici ideal potser seria agafar un àlbum i, punt per punt, analitzar tots aquests aspectes: el ritme, el to, les personatges, els escenaris, el punt de vista, la relació amb el text… Però jo vull que s’acostin a alguns dels meus àlbums preferits, i per cadascun dels punts els proposo una lectura que crec que suposa realitzar un exercici especialment interessant en l’anàlisi d’aquell aspecte en concret.

És a dir: m’acompanyen a fer un volt pels prestatges de la meva biblioteca?




















1.- Llegir acuradament què és el que diu el text i què és el que no diu, per establir quina relació té el text amb la imatge.

Lectura proposada: Romance, de Blexbolex (ed. Libros del Zorro Rojo).

Guanyador d’una de les “pépites” del passat saló del llibre infantil i juvenil de Montreuil, poques vegades m’havia trobat amb una relació tan curiosa entre text, narració i imatge que la que ens proposa aquest àlbum de l’innovador Blexbolex. Els textos introductoris de cada capítol presagien el que passarà sense dir-ho, i acompanya cada il•lustració un substantiu, sovint obvi, deixant que sigui el lector qui afegeixi els verbs que fan avançar la narració. Un llibre que requereix lectors actius disposats a posar-hi tota la seva imaginació.

2.- Considerar quines parts del text s’han il•lustrat i quines no: la il•lustració repeteix el text, ho reinterpreta o il•lustra els seus buits?

Lectura proposada: La invenció de l’Hugo Cabret, del Brian Selznick (ed. Cruïlla).

No, no estem començant pels llibres més gruixuts dels prestatges, però de nou ens trobem amb un llibrot de més de 200 pàgines. I a més, aquest cop no es tracta d’un àlbum il•lustrat, però els qui coneixen aquesta lectura saben perquè l’he triat, oi? Ens havíem trobat abans, en un llibre d'aquestes característiques, un text que deixés d’escriure’s per donar pas a unes imatges que continuen amb la narració? En Selznick ho va fer, guanyant-se l’admiració de molts de nosaltres (inclòs Martin Scorsese) i la classificació de veritable autor de “novel•les gràfiques”.

3.- Estudi de la seqüenciació i maquetació de les imatges: les il•lustracions són tancades o obertes, grans o petites, centrades o descentrades, etc?

Lectura proposada: Allà on viuen els monstres, del Maurice Sendak (ed. Kalandraka).

Només he trigat tres punts a voler triar un clàssic, però és que difícilment es pot trobar un àlbum que hagi cridat més l’atenció sobre la manera d’obrir i tancar les il•lustracions que aquest. I és que el viatge del Max vers la illa dels monstres queda triplement palès al llibre: el text, les il•lustracions, i com aquestes queden inserides dins l’espai blanc que les envolta (o no).

4.- Valorar en quin punt s’ha congelat una imatge en relació a les anteriors i a les posteriors: quin és el ritme seqüencial?, és constant?

Lectura proposada: Atrapat, de l’Oliver Jeffers (ed. Andana).

Perquè ens agrada tant l’Oliver Jeffers? Crec que principalment pel seu sentit de l’humor. I crec que precisament saber controlar el ritme de les il•lustracions, com aquestes s’acceleren en col•locar-les en petites vinyetes unes al costat de les altres, o es frena quan ens trobem amb una gran il•lustració que ocupa tota la pàgina, és bàsic tant per la intriga i el suspens com per l’humor.

5.- Buscar el to del relat en la mesura en què es pugui mantenir constant (to equival no tant a cromatisme com a registre: líric, satíric, èpic,…).

Lectura proposada: L’enemic, del Davide Cali i el Serge Bloch (ed. Takatuka).

La història d’un soldat a la trinxera, enfrontat cara a cara, de trinxera a trinxera, amb el seu enemic. L’odi. La cega obediència a les ordres. Els dubtes. Una de les veus narratives més ben aconseguides d’entre els àlbums que conec. Concreta però alhora universal. Impactant. Un imprescindible.





















6.- Analitzar el tipus i descripció dels personatges: els reinterpreta, els inventa o els repeteix?, són les seves expressions i actituds adequades per a cada moment?, estan ben definides les seves personalitats?

Lectura proposada: Els ratolins de la senyora Marlowe, del Frank i el Devin Asch (ed. Joventut).

M’ha costat decidir-me sobre on col•locar aquest magnífic àlbum, però finalment he decidit que un cop d’ull en profunditat als personatges valia molt la pena. En aquest cas es tracta de personatges reinterpretats i amb clares referències al cinema negre dels anys 50. No és l’únic cas, però els estereotips (la bibliotecària solitària, els seus “refugiats”, els policies), i el fet que estiguin representats com animals domèstics, són tot un encert. No deixin, però, de fer un cop d’ull a allò a que es refereix el punt 7, perquè també val molt la pena.

7.- Analitzar la selecció i les formes dels escenaris interiors i exteriors.

Lectura proposada: Animals domèstics, del Jean Lecointre (ed. Ekaré).

Si em permeteu la cita, un veí de l’escala ho va explicar d’allò més bé: “La gran virtut de la poètica de l’àlbum és com transmet el joie de vivre, l’unir-se per celebrar, i ho aconsegueix sorprenent-nos a cada pàgina amb unes composicions atrevides deutores de pòsters o fotogrames de pel•lícula, i utilitzant colors esmorteïts aplicats sobre fotografies en blanc i negre, que els refreden i els donen una pàtina de vell tronat com ho és l’estètica general de les imatges, els espais, els objectes i els vestits.”

8.- Apreciar si hi ha altres objectes, components o propietats que s’han inclòs: feien falta o no?, ajuden a la història o distreuen?

Lectura proposada: Com un peix a l’aigua, del Daniel Nesquens i el Riki Blanco (ed. Thule).

La mare de família del 1r 1a segur que sap perquè he triat aquest i no algun altre àlbum… i és que sovint, parlant amb els autors, un s’assabenta que segons quines aportacions dels il•lustradors no estaven entre els seus plans, i en aquest cas es tracta d’una “propietat” del protagonista que canvia totalment com els lectors s’acosten a la història. Spoiler! Parlem del fet que el nen protagonista vagi en cadira de rodes… (Si l’autor tenia o no dret a enfadar-se per aquesta "intrusió" de l'il·lustrador en el missatge de la "seva" obra, donaria per una altra entrada!)

9.- Analitzar el punt de vista de cada imatge: aporta contrastos dinàmics?, el punt de vista és diferent en cada imatge o no varia?

Lectures proposades: els àlbums del Lacombe i la Dautremer.

Aquells primers plànols dels personatges, com si s’acostessin a l’ull de l’observador. Els picats i els contrapicats, tan cinematogràfics. El joc de perspectives. Passejar pels àlbums d’aquests dos supervendes de la LIJ (amb, probablement, més adeptes entre les mares i les tietes que no pas entre les criatures) és una veritable lliçó en la diversitat de punts de vista i perspectives sobre els subjectes i escenaris triats.

10.- Analitzar el moment del dia, l’estació de l’any i el temps meteorològic per donar una expressivitat de llum concreta: hi ha llum o ombres, aporta això nous significats?, etc.

Lectura proposada: Sopa de pedra, de l’Anaïs Vaugelade.

La nit més freda de l’hivern en el seu moment més cru. Tindria algun sentit ambientar aquesta història en algun altre moment de l’any?




















11.- Analitzar la composició (tant la de cada imatge per separat com la del conjunt del llibre): reflecteix bé la idea o contingut del que es vol expressar?

Lectures proposades: On és el meu barret? i Aquest barret no és meu, del Jon Klassen (ed. Milrazones).

Jon Klassen utilitza en aquests dos àlbums - dels quals ja ens va parlar l’entremaliada veïna del 1r 2a - la repetició i l’estructura encadenada de manera veritablement envejable, i la composició de les imatges reprodueix aquest efecte acumulatiu, tan important per després agafar desprevingut al lector i obligar-lo a tornar enrere quan ja s’havia despistat pensant que sabia com continuava la història. Un mestre de la narració gràfica, això és el que és en Jon Klassen… i amb una petita producció literària ja s’ha fet un bon club de fans!

12.- Valorar el ritme de les accions representades i el procediment tècnic més adequat per a elles.

Lectura proposada: Els tres porquets i Art y Max, del David Wiesner (ed. Joventut i Océano respectivament).

Dos veritables compendis de com una història requereix de diferents procediments tècnics. És a dir: la tècnica al servei de la història, i no a l’inrevés. Dos llibres que són en ells mateixos tot un tractat dels diferents estils artístics, el primer més centrat en els dels llibres infantils i el segon molt més en la història de l’art.

13.- Trobar els valors que s’han volgut transmetre: hi ha presència de violència, sexisme, integració multicultural, simbolisme, etc?

Lectura proposada: El llibre dels porcs, de l’Anthony Browne (ed. Kalandraka).

No podia faltar un Anthony Browne en aquest recull! I he triat aquest perquè la unió de valors (igualtat de gènere) i simbolisme (el més obvi, la transformació dels homes de la família en porquets) és simplement magistral. I perquè, com sol ser habitual en els llibres del mestre Browne, les il•lustracions reforcen el text (fixeu-vos en com veiem a la mare tot al llarg del llibre) sense necessitat de mostrar-lo paraula per paraula. Un àlbum que va camí dels 30 anys però es conserva vigent com el primer dia.

14.- Reflexionar seriosament sobre el que l’obra concreta aporta de nou: és avantguardista o tradicional?

Lectura proposada: Un llibre, de l’Hervé Tullet (ed. Cruïlla).

Bé, ja els avanço que potser la meva reflexió no serà prou seriosa, però crec que aquest llibre del Tullet, a més de ser avantguardista per ell mateix, proposa també una reflexió sobre l’avantguardisme, i més concretament sobre les noves tecnologies, que potser escaparà als infants però que hauria de quedar palesa als adults. Partint de quelcom tan simple com un grapat de rodones de colors, Tullet aconsegueix demostrar-nos que els llibres també poden jugar amb nosaltres, i que no deixen de ser objectes tecnològics d’allò més sofisticats.

15.- Valoració general: la imatge enriqueix el text amb nous significats? No aporta gens?

Lectura proposada: La Ventafocs, de Charles Perrault, il•lustrada per Roberto Innocenti (ed. Barcanova).

Si no el coneixen, quan el llegeixin veuran quina és la resposta a les dues preguntes que proposa John Vernon Lord. No hi haurà controvèrsia possible. Res més a dir…




















Bé, sí, només una cosa més: la primera imatge d’aquesta entrada està extreta del llibre 15 són quinze, de l’Àngels Navarro i el Jordi Estivill (ed. Barcanova). Necessitava un 15 il·lustrat, i vet aquí...

6 comentarios :

Magnífica entrada! Felicitats.
2n2a

Gràcies veïna per l'exercici. Prenem nota!
1r 1a

Molt interessant, Miss Dewey!

Una tesi... il·lustrada. Fantàstic!

Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris! Potser se us acudeixen altres títols per "il·lustrar" algun dels punts del senyor Lord. Jo mateixa he dubtat molt i en alguns casos tenia més d'un exemple, però crec que la tria és una bona representació dels exemplars que volten per la biblioteca del 3r 1a...

Publica un comentari a l'entrada