10 regals, 10 lliçons i un violí

En literatura, us he de confessar que el que més m’agraden són les Terres Mitjanes, aquelles que queden entre els destins turístics de masses i els destins de postal. M’agraden aquelles valls invisibles que s’escampen entre les novel·les juvenils, de més gruix, i els àlbums il·lustrats, de més presència visual.


                                                   Il·lustracions de Quint Buchholz

Els habitants de les Terres Mitjanes que criden més l’atenció del visitant són les anomenades Sèries, aquelles obres que busquen el gruix dels uns i la visibilitat dels altres, però l’espècie més comuna que hi trobarem és la batejada com a Obres de narrativa adreçades a infants de 6 a 12 anys. D’aquesta se’n parla i se la valora relativament poc, malgrat estar adreçada a un receptor que es troba en un moment crucial de la seva vida lectora, i que avança per la corda fluixa que porta a pujar al tren de la lectura, o bé, a baixar-hi, a vegades, per sempre més.

Dins d’aquesta espècie nombrosa de les Terres Mitjanes, hi ha algunes varietats i espècimens molt destacables, que no depenen del gruix i l’extensió, ni de la imatge ni del tipus de paper que els pertoca, sinó de la qualitat i la textura del seu contingut. Són exemplars que ajuden a fer més gruixuda la corda que suporta els fràgils fonaments dels lectors infantils.

Un dels exemplars que més m’ha captivat, aquests darrers temps, és La llista d’aniversari, una obra que conté
                                                                                                                                                                       
10 regals,

1. Banyar-me a la bassa dels ànecs del parc.
2. Aprendre a fer una tombarella triple mortal.
3. Sortir a la tele.
4. Tenyir-me els cabells de color rosa.
5. Tocar un tigre.
6. Menjar sopa de Nadal el dia del meu aniversari.
7. Dormir dins d’una tenda de campanya al pati de l’escola amb els meus amics.
8. Desplegar un rotlle de paper de vàter per tot el camí des de casa fins a la casa de la Paula, la meva millor amiga.
9. Pujar a l’edifici més alt de la ciutat i llançar cent avions de paper.
10. Un germà.

A: MANSO, Anna. La llista d'aniversari. Il·lustr. Gabriel Salvadó. Barcelona: Cruïlla, 2010. (El Vaixell de vapor. Sèrie blanca; 72)

La llista d’aniversari està creada per l’escriptora Anna Manso, i protagonitzada per una nena que té la dèria de fer llistes per als reis d’Orient, o bé, per a la família quan s’acosta el seu aniversari. En aquesta ocasió, però, haurà d’abordar un repte colossal: demanar regals que no es puguin guardar. Amb enginy, s’engipona la llista dels 10 obsequis que he anotat. Les persones més properes a ella aniran resolent i responent d’un en un els seus desitjos, amb un enginy semblant al seu.

I conté un text que contagia optimisme al lector, que trena i resol amb mestria els fils que enceta i que fixa la mirada en la importància de tot allò que no és palpable ni acumulable.

La il·lustració de Gabriel Salvadó, d'una manera directa, fa punxa en l’humor, la ironia i l’optimisme que desprèn subtilment el text.


10 lliçons,

Val a dir que l’Anna Manso és una escriptora versàtil, que escriu llibres per a lectors, guions per a telespectadors de diverses franges d’edat –com ara, el popular Mic del Super3- i que aborda temàtiques ben diverses.


Entre d’altres, els darrers temps ha esdevingut popular per articles que sota La pitjor mare del món va desgranant cada dissabte al suplement Criatures del diari Ara, i que han desembocat en un llibre-manual, que porta el mateix títol, on aborda amb sinceritat, proximitat i humor el dia a dia del fet de ser mare –o pare-, traient tot el ferro i tota la transcendència que altres obres semblants dipositen sobre el tema.

El llibre conté el desenvolupament de les 10 lliçons següents:

1. Sortiràs de l’armari vestida amb ulleres de 3D.
2. Recitaràs el mantra: “Escola, oh, dolça escola”.
3. Acceptaràs que Mary Poppins no existeix.
4. Detectaràs les trampes mortals de festes, temps d’oci i altres situacions extremes.
5. Aplicaràs les normes disciplinàries que et convinguin.
6. Sobreviuràs als tres mesos d’estiu amb alegria.
7. Esborraràs la paraula culpa del teu cervell.
8. Estudiaràs els menors d’edat que tens a càrrec amb esperit científic.
9. Aprendràs dels altres allò que et convingui. El que no et convingui, doncs no.
10. Riuràs una vegada al dia, com a mínim, si pot ser, de tu mateixa.

A: MANSO, Anna. La pitjor mare del món, el manual: converteix-te en una mare o pare imperfecte en 10 lliçons. Barcelona: Columna, 2013

i un munt d’exemples quotidians i especials, còmics i dramàtics, habituals i sorprenents, reals i ficticis...


i un violí.

En aquests darrers mesos, Anna Manso també ha publicat una història anomenada L’últim violí, i ho ha fet en una nova col·lecció per a infants, La meva arcàdia, encetada amb tres títols per l’editorial Arcàdia, especialitzada en pensament. Li donem la benvinguda en l’àrdua tasca de seguir repoblant les anomenades Terres Mitjanes.

- L'últim violí. Il·lustr. Gabriel Salvadó. Barcelona: Arcàdia, 2014. (La meva arcàdia)

L’últim violí té alguns punts en comú amb La llista d’aniversari, començant per l’autoria del text i del dibuix, i l’edat dels lectors a qui s’adreça.

Però allò que lliga més l’una amb l’altra és la idea de fons: la importància de les petites coses, la transcendència dels detalls.

L’autora ens presenta una petita galeria de personatges, tots ells definits amb ben poques frases i empastats per dèries diferents, amb la intenció aparent de mostrar-nos l’absurditat d’algunes afeccions i l’autenticitat i coherència d’alguns personatges.

Està narrat en tercera persona, i l’acció és observada des dels ulls de l’Octavi, el protagonista, que és fill d’un luthier de violins. Amb ell, assistim embadalits a la delicada i apassionada feina del seu pare i a les dificultats que aquest té per seguir treballant, amb l’arribada d’una malaltia. Amb ell, assistim al darrer i curiós encàrrec que li fan, i als dubtes existencials que se li creen a l’hora de respondre-hi.

L’obra està inspirada en un personatge real, en un dels millors luthiers del món, David Bagué, veí del barri de Gràcia, on també viu l’autora que, captivada per l’experiència vital del luthier, decideix escriure’n un conte.

Les il·lustracions del mateix Gabriel Salvadó són de l’estil de l’anterior, encara que més descriptives, i en aquest cas, intenten fer punxa en el sentiment dels personatges, ja que el que transmet el text esdevé més emotiu que en l’altre.


Aquesta passejada per les Terres Mitjanes i pels llibres de l’Anna Manso m’ha servit, entre d’altres, per buscar informació diversa dels autors, per endinsar-me en la seva trajectòria i la seva obra, però també per satisfer la curiositat desvetllada al voltant d’un luthier. 

He descobert que TV3 va elaborar un excel·lent documental, titulat El complex de Stradivarius on podem descobrir i contagiar-nos de la passió d’aquest artesà anomenat David Bagué, tal com li va succeir a l’autora, tot passejant pel seu barri.



Tot una lliçó, un regal i... més de deu violins meravellosos!!!

O no era així l’ordre i la quantitat que havia establert en el títol d’aquesta entrada?




2 comentarios :

Gràcies per convidar-nos, com els hòbbits, per les terres mitjanes. Malgrat no tenir els peus peluts, he sentit l'humitat de l'herba sota els meus peus.
2n2a

Molt contenta per l'Anna Manso i molt contenta perquè a la llibreria puguem gaudir dels seus llibres, sí senyor!

Publica un comentari a l'entrada