Porta'm a la terra en una pintura


LAS REGLAS DEL VERANO. Text i il•lustracions: Shaun Tan. Traducció Carles Andreu i Albert Vitó. Barbara Fiore Editora. Granada 2014. PVP: 18 euros. Pàg 48.


Ja disposem del nou àlbum de l’australià Shaun Tan, que s’està convertint en un clàssic dels que sorprenen amb cada nova obra (recordem “El árbol rojo”, Barbara Fiore 2006, i “Emigrantes”, Barbara Fiore 2007) perquè cada una d’elles és una finestra oberta a un món original, suggeridor i procliu a tantes lectures com lectors.

Com s’entra a “Las reglas del verano”? Com l’hem de llegir o interpretar? Amb un format gran (27 x 30), l’autor ens ofereix unes imatges molt pictòriques, intercalant una pàgina i doble pàgina, amb dos protagonistes enmig d’un univers fascinant. El text és mínim, mai superior a una línia, i són regles que cal complir com ara “Mai deixis un mitjó vermell a l’estenedor de la roba” , “Mai esperis una disculpa” o “Has de dur sempre una eina per tallar filferro al damunt”. Segons el primer missatge, aquestes normes són “vet aquí què vaig aprendre l’estiu passat”, i acaba amb un “Això és tot” conclusiu final. Hem d’entendre que l’estiu (el temps) ha passat, i que ara sabem coses que abans no sabíem i ens hem fet grans. Hem evolucionat. Hem deixat una etapa i entrem en una de nova.


Els protagonistes són dos nanos, un més petit que l’altre. Interpretem que són dos germans (sembla que viuen junts i juguen plegats) i el més gran sempre va unes passes per davant de l’altre, en el sentit que alliçona, corregeix, amonesta o ajuda al petit. Aquesta seria la premissa evident i reconeixible: el germà gran alerta, d’alguna manera, al petit sobre el funcionament del món. A partir d’aquí, però, el lector veurà i entendrà el que voldrà. Disposem d’una ajuda completíssima oferta pel mateix Shaun Tan que aquí us linkem. Com ell diu a l’inici del llarg text, “Sóc dels que creuen que la pintura és més efectiva quan es manté envoltada de silenci i misteri, oberta a les interpretacions personals dels altres”. A banda d’això, però, l’autor ofereix dotzenes de pistes per entrar a les imatges del llibre, que comenta una a una. D’on van sorgir, a quins aspectes de la seva biografia fan referència, algunes anècdotes personals i/o professionals que s’hi veuen reflectides... Us en recomanem la pacient lectura, perquè paga la pena. Ara bé, tornem a la cita inicial: Shaun Tan brinda una ajuda a la interpretació, però cada lector s’ha de fer la seva. Qui això escriu és del mateix parer: sóc dels que (en part també a causa de la meva formació en el camp de les arts plàstiques) no vull guies quan vaig als museus o a les exposicions d’art. M’estimo més que no m’expliquin res, que no em posin en antecedents. Jo vull fer la meva pròpia lectura del que observo; vull degustar-ho segons les possibilitats del meu itinerari cultura (visual, textual, sentimental). M’agrada formar-me la meva pròpia pel•lícula d’allò que veig, perquè precisament sóc jo el que miro i és a mi a qui afecta la seva contemplació. I gràcies per permetre’m aquesta breu dissertació sobre el guiatge de les obres/lectures, perquè ve molt al cas del que vull explicar a continuació.
Fixeu-vos la paraula que fa servir Tan en la cita anterior: “la pintura és més efectiva”. Amb aquest “a painting” (en l’original) es refereix a les imatges de “Las reglas del verano”. Aquest àlbum especialíssim és, entre moltes altres coses (i interpretacions) un gran homenatge a la pintura. I no només em refereixo a l’estil i tècnica pictòrics de tot el llibre. Anem a pams:

Max Ernst

Sí que, visionant les il•lustracions, podem argumentar que un mitjó vermell solitari pot esdevenir, en l’inconscient del germà petit, un monstruós conill vermell que el tortura en els malsons nocturns. I sí que la presència d’un estrany (un monstre molt estrany, literalment) pot provocar una sensació de desplaçament i fins i tot gelosia en aquest mateix nano si el seu germà gran s’hi atansa i comparteix activitats amb el nouvingut. Podem fer, com fa l’autor en el seu text que us insistim en llegir sencer, una lectura d’aquesta mena i en aquesta direcció sobre la relació dels dos germans, l’experimentat i el que encara aprèn.
Però permeteu-me tornar a la idea de la pintura. D’aquest espais al•lucinants que Tan recrea pàgina rere pàgina en aquest llibre ple de llums i ombres. En el seu text, el mateix autor ja fa referències a Daumier, Edward Hopper, Jeffery Smart, Goya, Paul Nash o Arnold Böcklin entre molts altres artistes de la història de l’art. Artistes que l’han influït, en els quals s’ha emmirallat des de sempre. L’art és coneixement, és representació del món. L’art és artifici i invenció. La història de la pintura ha obert portes i ha deixat petja en la nostre concepció de les coses (“aquesta opinió és abstracta”, “aquesta situació és surrealista”, “aquesta manera de veure-ho és molt pop”). “Las reglas del verano” és, segons la meva modesta opinió, un homenatge a tots els grans creadors, als més lliures. No només pintors. Maurice Sendak hi és, Lewis Carroll hi és, Gerges Orwell, hi és. Però especialment pintors.

Pablo Picasso
 Els espais on es mouen els personatges adopten la forma d’un espai de Morandi, de Van Gogh, de Gauguin, de Frida Kahlo o de De Chirico (també els esmentats Goya i Hopper). Alguns objectes o construccions remeten a Picasso o Max Ernst. Seria molt llarg esmentar totes les referències, i em limito a deixar-ne unes quantes de mostra. Fixem-nos també en les superfícies on estan escrit els textos (semblen obres de Cy Twombly, per exemple).


Morandi












Frida Kahlo










De Chirico










Aquesta visió pictoricista de les imatges és una més de les moltes dimensions de l’obra de Shaun Tan. Pels que busquen una explicació més concreta on agafar-se, penso que la imatge que acompanya la darrera frase del text (“això és tot”) és prou significativa: els dos germans seuen en una sofà davant de la tele menjant crispetes. Hi ha llibres per terra. Clavats a les parets, dibuixos (un cop més la pintura) de la majoria dels personatges, espais i objectes que els han acompanyat durant l’experiència. Dibuixos, llibres i pantalla. El món de la representació. L’univers potentíssim de la ficció, que ens ha de fer més savis i més lliures quan s’acabi l’estiu i haguem aconseguit superar-lo.

Cy Twombly

2 comentarios :

gràcies veï, ens has ajudat molt a apropar-nos a Tan, fascinant i alhora, moltes vegades, enigmàtic...
mumin, 1r 1a

Ve de guts viure en una escala amb veïns tan ben avinguts i tan savis, de debò.
2n2a

Publica un comentari a l'entrada