El cel blau de l’Andrea Petrlik Huseinovic

Vaig conèixer a l’Andrea Petrlik Huseinovic a Saarbrücken, durant el Saló del llibre d’aquesta petita ciutat alemanya. Andrea estava convidada com a representant del seu país, Croàcia, i portava una àmplia mostra de les seves publicacions i algunes il·lustracions originals.
Aquest any podem gaudir del seu treball a la Fira internacional de Frankfurt (Alemanya) on s’ha fer càrrec de decorar les parets de l’estand del seu país. Andrea és una de les il·lustradores croates més internacionals i comparteix la direcció de l’editorial Kasmir amb el seu marit, el metge i escriptor Kašmir Huseinovic.

Molts dels seus àlbums han estat traduïts i publicats en diversos idiomes (japonès, xinès, coreà, francès, alemany, italià, persa, rus, espanyol i eslovè) .Així ha obtingut importants premis internacionals, però destaco sobretot el Bib d’Or de la Biennal d’Il·lustració de Bratislava l’any 2003, el certificat d’honor IBBY per les il·lustracions del llibre Pinotxo de Collodi a Basilea, Suïssa i el gran premi OBI 04 a la Oita Biennal d’il·lustració de Japó pel seu llibre Ciconia.

Els originals dels seus llibres il·lustrats El cel blau i Alícia al país de les meravelles s'inclouen en la col·lecció internacional del Chihiro Art Museum de Japó.

Des de l’any 2001 em faig càrrec d’un estand a la Fira alemanya i presento les novetats de les principals editorials catalanes i de l’estat espanyol. Això m’ha permès la possibilitat de conèixer d’una manera propera a il·lustradors d’altres països que fan unes propostes artístiques molt diferents, i que tenen, sovint, unes perspectives del món editorial força oposades. Recordo ara l’Ivan Gantschev (que, per cert, ens ha deixat aquest 2014); les nits sopant amb Roberto Innocenti, amb l’ Henriette Sauvant, el Julian Press, el Benjamin Lacombe i l’Andrea Petrlik Huseinovic entre d’altres.

Durant aquests anys he entès que hi ha tantes possibilitats de dibuixar com persones i mirades. És fa molt difícil establir criteris objectius en l’anàlisi de molts d’aquestes propostes tan diverses i totes interessants.
Amb l’Andrea vam parlar dels nostres llibres, del registre gràfic segons la formació rebuda, els records de la infantesa, la mirada pròpia i el país d’origen. Està clar que Zagreb i Barcelona són ciutats molt diferents, i els nostres treballs també ho són.

Al principi, les seves il·lustracions em van confondre. Crec que haurien provocat aquest mateix sentiment a la majoria d’il·lustradors o crítics del nostre país, tan preocupats per allò que anomenem estil i que fa referència només a aspectes formals. Crec que l’Andrea Petrlik dibuixa d’una manera intuïtiva, molt emocional, potser instintiva. En el seu treball recorda la nena que ha estat i no té gaire interès en l’evolució formal, en la tècnica. Els seus personatges tenen una estructura senzilla, gairebé sempre frontals, i amb una gamma de colors molt plana, com trets directament de fàbrica.

Andrea estima la història de l’art i és una bona seguidora de manifestacions artístiques contemporànies. Les seves pinzellades semblen arbitràries i fetes d’una manera improvisada, però tot el conjunt transmet un sentiment d’autenticitat; són testimoni d’una personalitat forta, i ens remeten directament a una mirada molt personal del món, plena de vitalitat, entusiasme i d’un caràcter molt actiu. Una opció sincera per apropar-se, sobretot, a la manera de dibuixar dels més petits, als qui ella dirigeix el seu treball, i allunyar-se dels estereotips de moltes escoles d’il·lustració, potser per a distanciar-se de les crítiques, també estereotipades, de molts dels mitjans i mediadors que fomenten la literatura infantil.
Un dels trets del seu estil és presentar unes composicions molt senzilles, amb l’absència pràcticament de segons plans i d’accions paral·leles.



L’Andrea, interessada en aquest apropament als infants, dibuixa i escriu la majoria dels seus llibres. També ha il·lustrat alguns clàssics que li han donat molt reconeixement internacional i ha estat guardonada per les seves versions d’Alícia al País de les meravelles, El màgic d’Oz o Pinotxo.


Al llibre El cel blau l’Andrea planteja la història d’una nena que anhela l’amor dels seus pares, perduts fa molt de temps. Potser l’autora es representa a ella mateixa quan recorda els seus pares, que també van morir quan era petita. Utilitza només el color blau, amb els neutres blanc i negre, per a proposar un atmosfera intimista i un cert aire melangiós que la pròpia història d’enyor dels progenitors requereix.


A Alícia al país de les Meravelles ens presenta una Alícia observadora. Atent a un paradís completament buit, present només a la imaginació del lector. Les pinzellades gruixudes i els colors vius a les escenes de l’inici ajuden a apropar-se a aquest món ingenu i carregat de sorpreses de la petita Alícia i potser també al món de l’Andrea.

Algunes de les il·lustracions tenen una certa precipitació en els acabats dels objectes representats, com la taula i les cadires a l’escena del barretaire boig.

Dorothy, la protagonista del Màgic d’Oz a la versió il·lustrada per l’Andrea Petrlik Huseinovic sembla ben bé la mateixa Alícia que ha canviat de conte i de pentinat. Amb personatges frontals i molt estereotipats en els rostres, hi ha molta més intenció en el color i l’aplicació als espais per ajudar-nos a passar d’un ambient càlid al principi a un de fosc i més saturat en les escenes oníriques.


Andrea recorda sovint la nena que ha estat, i ho fa en tots i cadascun dels llibres.

Dibuixa el que sent, a partir d’uns records que la commouen. Però sobretot, l’Andrea gaudeix d’aquesta manera d’il·lustrar a partir de la immediatesa i d’una realització pràctica molt solta i lliure. Amb les seves il·lustracions ens transmet un món ple de records, certa ingenuïtat, despreocupació tècnica i, sobretot, molta felicitat.


Possiblement un dia veurem publicada en català l’obra de l’Andrea Petrlik Huseinovic. Alguna editorial del nostre país adoptarà un criteri artísticament més obert per fer-nos arribar la seva obra i gaudirem de tota la honestedat i llibertat de treball que contenen les seves propostes.

Seria tota una novetat per als nostres ulls acostumats a una estètica molt diferent.

2 comentarios :

Gràcies per la nova mirada sobre una artista tan singular!

Finalment a BiraBiro hem publicat el Màgic d'Oz de l'Andrea Petrlik. Ens agrada molt! http://birabiroeditorial.com/project/el-magic-doz/

Publica un comentari a l'entrada