D'ofici, empaitador d’ulls i orelles

En Jordi Palet visita la biblioteca,...

Fa pocs dies que als aparadors de les llibreries s’hi poden trobar Sabates, sabatetes i sabatots. I no són precisament perquè el Pare Noel hi deixi els regals que ens corresponen, sinó que és el títol del segon recull de contes d’en Jordi Palet, un empaitador empedreït d’ulls i orelles, com a ell li agrada definir-se. 

Vaig conèixer en Jordi Palet, als anys noranta, quan es va venir a oferir en una de les biblioteques més emblemàtiques de Terrassa per a fer una sessió de l’Hora del conte. Com a currículum més destacat, comptava amb el fet de ser fill d’una coneguda cansaladeria del poble d’Ullastrell i d’uns pares capficats en la feina, que treien temps de sota les pedres per participar activament en les tradicions del poble i del calendari.

És habitual que qui s’ofereix per a narrar a les biblioteques vengui com a punt a favor l’elaboració artesanal dels contes que explica. A vegades, és pel fet de que el narrador se sent còmode narrant allò que ell s'empesca, o bé, per desconeixement dels molts recursos literaris que hi ha a l’abast per a la narració oral.

En el cas d’en Jordi Palet, era una barreja d’ambdues coses. Més o menys reeixits, però, els seus contes empaitaven a l’oient amb un to ben particular. No contenien aquell ingredient pedagògic i alliçonador que alguns busquen en els contes i que, segons ells, els contes d’avui en dia han perdut, sinó que tenien un humor tirant a fosc i un sentit de l’absurd destacat. I buscaven amb delit i en tot moment el gaudi de l’oient que, en el fons, és el que cerca la literatura i l’art del món mundial.

Per aquells dies, va fer forat el conte d’El saltamartí i el cargol, en el qual el narrador es posava en la pell del personatge i el narrava fent bots al llarg de tot el conte. Era un dels seus primers contes que a l’autor li agradaria publicar en alguna ocasió.


...s’instal·la al teatre,... 

Durant el temps que va d’aquells inicis fins a aquests mateixos moments, en Jordi Palet ha cursat estudis diversos (Belles Arts a l’UB i Dramatúrgia i Direcció a l’Institut del Teatre) que l’han portat a evolucionar com a narrador oral i a esdevenir un dels directors teatrals més reconeguts, especialment en obres per a públic infantil i familiar; i també l’han conduit a descobrir els grans referents del teatre (Txèkov o Beckett, per posar tan sols algun exemple) i els mil recursos literaris dels contes de sempre i d’avui. Val a dir que Palet ha esdevingut un gran enamorat de l’àlbum il·lustrat. Entre d’altres, em confia que el tenen captivat les obres tant d’Oliver Jeffers com de Jon Klassen, convidats d’excepció a Llibres al replà.  

Actualment, i des de fa uns anys, en Jordi Palet forma part de la companyia Farrés Brothers amb qui han creat espectacles tan brillants com El rei de casa (2005), Mal de closca (2008), Un bosc de cames (2012), o bé  Tripula (2013), que té lloc dins d’un globus aerostàtic, tot enduent-se el públic cap a móns impossibles.

En paral·lel a Farrés Brothers, participa també en altres projectes, escrivint i/o dirigint altres espectacles, per exemple, amb la Cia. La Bleda (els textos de Maduuuixes -2009- i Tut turutut La Princesa -2013-), o bé, amb Teatre al Detall (textos de Llepafils -2012- i L’Endrapasomnis -2014).


Durant tot aquest temps també, en Jordi Palet ha continuat fent punta en les qualitats que mostrava en aquells primers contes narrats oralment i que es visualitzen en tot allò que porta a terme: treballant la senzillesa, tenint cura dels detalls fins a l’extenuació, esmerçant l’esforç en els silencis i el sentit de l’absurd; servint-se d’un atrezzo minimalista, precís i enginyós... En la seva etapa de narrador oral, sovint se servia d’elements reciclats i de records repescats de les golfes i de la memòria de casa seva. I per aquests camins deu discórrer L’art de triar carxofes. Homenatge a la padrina Marieta que representa el seu retorn a la narració oral, després d’un parèntesi on ha estat absorbit totalment pel teatre.


... i arriba les llibreries.

Ara, s’estrenen els primers llibres d’en Jordi Palet, dos reculls de contes.

El primer apareixia el curs passat:


PALET, Jordi. M’han donat carbasses. Il·lustr. Ester Llorens. Barcelona: Parramón, 2013. (Contes creatius).


I el segon, aquests darrers dies:

PALET, Jordi. Sabates, sabatetes i sabatots. Il·lustr. Ester Llorens. Barcelona: Parramón, 2014. (Contes creatius)

Ambdós són molt similars. Contenen cinc contes amb un fil conductor que els enllaça i que permet tant una lectura continuada com una lectura fragmentada en cinc parts. Tots els contes parteixen dels personatges i els fets més rellevants dels contes de sempre, i el que fa l’autor és moldejar-los a la seva manera i portar-los al seu terreny.  

En el primer, el protagonista és un príncep que va passant pels espais on viuen les princeses més famoses de la literatura (Bella dorment, Rapunzel, Blancaneus, la del pèsol...) i els va demanant la mà. Necessitats primàries dels personatges faran que ell sempre es vegi obligat a partir amb la frustració per companya.

En el segon, el protagonista és un sabater que se les té amb les sabates i sabatots més coneguts de la literatura (les botes de set llegües, la sabata de cristall, les botes del gat...) per tal de recuperar-los o arreglar-los a l’hora convinguda amb els seus propietaris.

Amb l’argument en mà, podríem afirmar que es tracta d’uns reculls de contes com tants n’hi ha hagut fins ara, que fan de bon llegir per a primers lectors i també de bon escoltar. Però allò que els diferencia de la resta és el to que els embolcalla i que en podríem anomenar paletià.

L’autor deconstrueix les històries tradicionals, fa tocar l’aristocràcia de peus a terra i la posa a l’alçada del nen, així com la fantasia; acosta els personatges al dia a dia de l’infant, mostrant que aquests també són humans, que tenen les mateixes necessitats que ell. L’estil amb que ho aborda és directe i contundent, sense floritures; la narració és simple i despullada; l’absurd i l’humor són visibles i també directes.

Pel que fa a l’edició, el recull està embolicat amb una mida generosa i un aspecte atractiu, ben amanit amb unes il·lustracions d’Ester Llorens, també directes, en primer pla, i amb un sentit de l’humor que casa amb el text i que  recorden lleument l’estil d’AnneLaura Cantone.

Allò més discutible dels llibres és la voluntat editorial de fer-ne una col·lecció innovadora que té com a objectiu que el lector vagi més enllà de la lectura del text. A més de llegir, el lector pot intervenir en el contingut, tot acolorint alguns dibuixos, retallant alguns elements, fent els passatemps del final i fins i tot donant volum als personatges a través d’una aplicació per telèfon mòbil. Tot plegat dispersa una mica el contingut del relat i potser l’atenció de l’infant.

El que si que és veritat, però, és que la presència dels llibres d’en Jordi Palet a les llibreries permet al lector, per primera vegada, accedir a un món artístic que porta anys coent-se a foc lent, i que, pel camí, ha ofert grans obres literàries als ulls i a les orelles dels espectadors i dels oients.

En la trajectòria d’en Jordi Palet, l’estil, la vida i la creació artística són una mateixa cosa, aspecte comprovable en la seva web, on descriu els seus processos creatius i allò que succeeix al seu voltant, sempre amb el seu estil directe, i amb el sentit de l’humor i de l’absurd que el caracteritzen.

Del seu univers, i per abaixar el teló d’aquest article, he triat una nadala i vuit paraules que retraten personatges i actituds recurrents en la seva trajectòria, i he volgut que fos en Jordi Palet mateix qui les definís.

Absurd: l’ésser humà.

Cargol: la lentitud i l'autoprotecció.

Contes de sempre: un bon material de punt de partida.

Família: un coixí.

Girafa: és l'únic animal que està a les boires i al mateix temps toca de peus a terra.

Humor: el que ens salva.

Poble: les inevitables arrels.

Silenci: no és que busqui el silenci, és que molts cops no sé què dir.

4 comentarios :

:)
[.......................]
Volia escriure un somriure i uns silencis en aquest comentari. Difícil afegir res més. Una delícia llegir aquest article, com tot el que escrius Pep!

A casa som 3: un home, una dona i una nena de 8 anys.
A casa hi ha 3 maneres de veure el món, 3 sentits de l'humor.
A casa hi ha 3 paletians, que gaudeixen i viuen com una experiència insuperable cada espectacle nou del Jordi Palet.
3 paletians i 3 farresians, ep!
I ara el podem gaudir també sobre el paper i en RA, ha ha ha I cada vegada ens sorprèn de nou i tornem a casa amb la mandíbula adolorida i en cor ple d'emoció i la ment desempolsinada i entrenada per a la màgia i l'imaginació. Això darrer l'home i la dona, que la nena no deixa mai de practicar.
Ep, un dels trucs que he après de l'univers paletià és a comptar fins a vuit quan se'm distreu la imaginació. Ho heu provat:
"8,
8 8,
8 8 8"
.... i a volar!

Agnès,
aquest és un comentari que complementa i enriqueix l'article, ja que descrius el que succeeix a l'altra banda -la de l'espectador, oient, lector...- d'aquest univers literari, i que per cadascú de nosaltres és diferent.
Chapeau!
.

Gràcies Pep, no puc afegir res més, o potser sí, però m'ho guardo. Només que em fa molt feliç que des del replà fem un homenatge tan bonic al món paletià.
1r 1a

Ai ai ai, que em moriré de vergonya!
Sort que des de l'any passat he agafat pràctica en això d'inflar i desinflar globus... si no, ara amb tants afalacs de cop, m'inflaria tant que podria petar!
Gràcies pel que dieu i pel que us guardeu!
Tot forma part del mateix camí, tan si hi passa el gat amb botes com les botes d'en Polzet.
Una abraçada!

Publica un comentari a l'entrada