Llits extravagants per a viatjar

El «Libro de las camas» de Sylvia Plath il·lustrat per Quentin Blake

Kamishibais, narracions orals arreu

Milers d'anys d'oralitat en una tradició japonesa

Per Gràcia amb Rocío Bonilla

La il•lustradora conversa amb Ignasi Blanch

Dotar d'ànima... les coses!

Un grapat d'històries que giren al voltant de coses humanitzades

El jardí de les meravelles

Ekaré publica un àlbum de Thé Tjong-Khing inspirat en El Bosco

Brueghel, Kandinsdy, Picasso, Van Gogh, Nhlengethwa... per a xiquets

Un llibre d’imatges aproxima l’art als primers lectors

Què llegirem? Recomanacions per a l'estiu

1r 1a
Aquest estiu la família Mumin dedicarà algunes estones de les vacances a conèixer una mica més l'obra d'Ana María Matute.

Arran de la notícia de la seva mort el passat 25 de juny, i després de llegir les notes de condol i un munt d'elogis als mitjans de comunicació, ens hem adonat que coneixem molt poc la seva obra, més enllà d'algunes lectures escolars de fa molts anys. 
Ana María Matute com a autora, però també com a dona, nascuda a la Barcelona del 1925, se'ns presenta com una figura que, encara que sigui tard, hem de conèixer, per justícia literària, cultural i humana. 
Començarem les lectures de Matute per una edició de Los niños tontos, il·lustrada per Javier Olivares, que l'editorial Media Vaca va publicar l'any 2000.
I continuarem amb alguns dels títols infantils que va reeditar Destino l'any 2013 amb il·lustracions d' Albert Asensio: El saltamontes verde i Sólo un pie descalzo.


1r 2a
Al 1r 2a, sovint es queda a dormir en Pep Molist, un dels bibliotecaris del barri. Entre d’altres coses, parlem de llibres. Ell m’explica que, al llarg de l’any, el que més llegeix són obres per a infants i joves, per gaudir-ne i per poder-los recomanar als seus lectors i amics. A l’estiu, però, aborda lectures per a adults.
Diu que, a les vacances, necessita canviar d’aires i de paisatges, oxigenar la ment i conèixer nous horitzons. Aprofita per entomar algun dels clàssics que encara no ha llegit, o per enfrontar-se a autors que desconeix per tal de fer algun descobriment.
MOUAWAD, Wajdi. Ànima. Trad. Anna Casassas. Barcelona: Periscopi, 2014
Al costat del seu cor, ell us mostra l'Ànima, una obra dura i cruel. Els que ja hi han accedit, afirmen que no deixa indiferent a ningú. Ell no ha pogut esperar i abans de vacances, ja n’ha llegit cinquanta pàgines, un tastet de no res. I li sembla que les veus que ha sentit tenen raó. Per la forma directa i freda com tracta un tema tan impactant com és la mort de la parella per assassinat; pels diversos punts de vista que utilitza l’autor… pensa que també l’impactarà i que no el deixarà igual que estava el dia abans de començar-ne la lectura. I això, sigui per la fredor o per l’escalfor que traspua, sigui pel motiu que sigui, és el que més li agrada d’un llibre. 






2n 1a
Mentre  prenc el sol, passejo i faig un bany diari a la platja, m’agrada molt descobrir nous il·lustradors, mirades de creatius d’altres països que encara no han estat publicats al nostre. Aquest estiu revisaré tots els llibres de la il·lustradora alemanya Stefanie Harjes. Potser  coincidiré amb ella a Alemanya, com  vam coincidir en una estada a Bogotà fa un parell d’anys.
Stefanie té unes il·lustracions plenes d’enginy, d’un traç fresc i lliure. Treballa a partir de la immediatesa, però des del coneixement de la historia de l’art, de la de la moda, i amb un registre  creat des d’un traç espontani i amb alguns cops d’ull a la nena petita que va ser i que dibuixava gatets i personatges amb pestanyes llargues i vestits per anar de festa.
Un univers  plàstic ple d’alegria i amb ganes de transmetre felicitat i també rigor en cada composició!
Dubto que alguna editorial del nostre país adopti un criteri tan artísticament obert i tan ple de llibertat com per acceptar el món que la Stefanie Harjes ens ofereix en els seus treballs. A veure…
Abans de marxar de vacances, podeu passar per la llibreria Abracadabra, però,  i demanar les novetats de la il·lustradora alemanya per descobrir que tot està per fer encara i que, per sort, ens queden moltes vies artístiques possibles. Com la de la Stefanie Harjes. 

2n 2a
Al 2n2a l'altre dia vam tenir la visita virtual d'en Joan Portell, però és que des del futur és difícil que en Dídac i jo tinguem la sort de gaudir d'alguna visita . Tot i això, fa temps, abans que succeís tot plegat, aquest veí de l'escala em va explicar que cada estiu es buscava un títol ben gruixut i l'assumia com a repte per les seves lectures durant les caloroses tardes d'agost. És així com per les seves mans havien passat Dickens, Stendhal o Tolkien, entre d'altres. Una mescla de colors i sabors només aptes pels dies desvagats de vacances. Lectures que permetien desconnectar de la sempre present feina de la LIJ. I entre aquestes lectures d'en Portell vam recollir el testimoni de fer passada per...
DICKER, Joël. La verdad sobre el caso Harry Quebert. Madrid: Santillana, 2013. 
I és que la il·lustració de la coberta d'Edward Hopper ens ha cridat l'atenció (que aixequi el dit qui no ha escollit un llibre per la coberta!!!) i és així com ens hem embrancat en la lectura de les 672 pàgines d'aquest intrigant cas. I és que la Nola, una noieta jove de quinze anys, desapareix misteriosament, sense deixar rastre, l'any 1975. Trenta-tres anys després el cas torna a saltar a la llum per un seguit de circumstàncies que encara no coneixem. Frisem per saber-ne el desenllaç perquè segons he pogut llegir en crítiques de l'època ningú és el que sembla ser.
En Portell em va comentar que ja sabia que no era ben bé juvenil, però és que a voltes necessita una mica d'altres aires per poder respirar millor.

3r 1a
Al 3r 1a aquest estiu no hi queda ningú. Normalment, hi viu la Silvia Fernández, però últimament no para quieta, li falten hores per fer tot el que voldria. Aquest mes de juliol, se'l passarà de biblioteca en biblioteca fent fotografies per un misteriós projecte que tan sols alguns pocs privilegiats saben en què consisteix (la resta, només tenim notícies d'un tal #Stendhal), i el mes d'agost agafarà la maleta i marxarà en companyia de...
BADESCU, Ramona. Col·lecció Pomelo. Il·lustr. Benjamin Chaud. Madrid: Kókinos, 2013.
Normalment els elefants no caben als equipatges que un s’emporta de vacances, però enguany n’hi ha un que n’és l’excepció. Kókinos ha publicat en català quatre títols del Pomelo (Pomelo es pregunta; En Pomelo és feliç; En Pomelo és elefantàstic; i En Pomelo somia), i la veïna del 3r 1a, gran fan del petit elefant rosa, se’ls endú tots quatre posats i pensa passar el mes d'agost sota una dent de lleó improvisant festes de carnaval i enamorant-se de tot allò que l’envolta. Emocions (amor, tristesa, por, alegria, autoestima…), humor, i una gran dosi de fantasia que ara podem gaudir també en català. Visca!

3r 2a
Vet aquí unes recomanacions del tercer segona (can Max i els monstres!) per aquest estiu que comença: A casa obrirem una vegada i una altra La màquina de pessigolles, escrit per Elisenda Queralt i il·lustrat per Roger Olmos, guanyador del premi Hospital Sant Joan de Déu 2013 i que enguany ha publicat La Galera. Ho farem molts cops per a) descobrir més jocs de paraules enginyosos i ocurrents a partir del mot “mans”, b) per meravellar-nos amb les il·lustracions de Roger Olmos: totes aquestes mans humanitzades que habiten el planeta on arriba l’inventor de la màquina de fer pessigolles amb la intenció de fer-los la vida més divertida i abans de descobrir, com passa sempre, que podem ser feliços interactuant entre nosaltres i sense la necessitat de recórrer a andròmines artificials.

D’altra banda, al tercer segona tenim molta teca per llegir en el camp de la LIJ. I començarem per les que ens han arribat amb dedicatòria personalitzada esgrafiada per mans amigues, com ara Vaig fer una maleta un dia de juny, de Cinta Arasa, premi de narrativa juvenil Enric Valor i publicada per Edicions del Bullent; Els llibres d’A, de JL Badal, publicada per La Galera, i El silenci de la Por, d’Anna Tortajada publicat per Estrella Polar. Bon estiu i a gaudir d’un bon bany d’històries!

Bon estiu! Tornem a primers de setembre!!!

El joc de les connexions literàries

Una de les coses que més em fascinen de la lectura és el constant joc de referències creuades que es produeixen entre les descobertes literàries.
És evident que no només em passa a mi, cosa que demostra l'excel·lent i enginyós treball que estan fent els amics del Grup de treball de còmic del COBDC. Si no el coneixeu, deixeu-vos perdre per la seva pàgina i descobriu "Parelles de fet", la seva proposta d'aparellar música, cinema i còmics.

Aquests dies, per fer-nos passar la caloreta i combatre les vacances escolars, al 1r 1a ens hem inventat un joc per distreure la canalla Mumin:
 
El Gran Joc de les Connexions literàries

Us animeu a jugar?
Les recomanacions d'aquesta setmana vénen de dos en dos. Oi que sempre defensem que hi ha àlbums il·ustrats amb la mateixa densitat i riquesa que una gran novel·la? Doncs avui us convidem a buscar quin lligam argumental o formal fa que aquests àlbums i novel·les tinguin certa connexió literària.
El temps comença... ja!

Parella 1.

L'americà Maurice Sendak (1928)  i l'anglès Neil Gaiman (1960), tot i que amb una colla d'anys de diferència, han volgut ressaltar la importància d'un fet que, de tan quotidià, molts de nosaltres no valorem prou: la dificultat i el mèrit de tenir un got de llet cada matí per esmorzar!    

Parella 2.

 

En aquesta segona parella el lligam es fa evident amb la lectura de la novel·la del prolífic Sierra i Fabra. Ambientada a la Xina dels Emperadors, la història ens parla d'una família que viu mil aventures sota el pes d'una profecia que els assenyala com a salvadors de la terra. Les lluites de poder i traïcions ens arrosseguen fins a una endevinalla final que és justament la mateixa que planteja la rondalla d'El test buit. Una història coneguda sobre la mentida, el valor de l'honradesa que funciona molt i molt bé per ser narrada.

Parella 3.


Gràcies a editorials com Kalandraka, Lóguez i Ekaré, aquest any tornen a circular els fabulosos llibres de Tomi Ungerer (Estrasburg, 1931). D' El ogro de Zeralda, segur que tots recordeu l'última imatge, aquella que amaga una sorpresa d'examen, analitzada mil vegades pels experts en lij. 
Doncs bé, si sou dels que us fascina això de menjar carn humana, no podeu deixar de llegir aquesta perla d'humor finíssim titulada Els Savage. Una família que, marcada per un passat ple de misèries i dificultats a les fredes regions russes, ha adquirit el saludable hàbit, segons ells, de practicar el canibalisme.


Parella 4.


I què poden tenir en comú aquestes dues novetats, a banda de la seva delicadesa i de ser imprescindibles a qualsevol biblioteca? 
En ambdues obres se'ns parla del vincle familiar: en la novel·la juvenil de Satz entre un avi i la seva néta, malalta d'anorèxia. I en l'àlbum, entre dues germanes, una d'elles Virginia Wolf, amb una sola "O", pel seu caràcter de llop.   
Però el més interessant de la connexió entre aquests dos llibres és que justament l'avi i la germana de les protagonistes troben en l'art, i concretament en la pintura, el camí per a ajudar-les a sortir del seu atzucac.


Parella 5.


I la darrera parella que us proposem és potser la més subjectiva de totes... Sabem que no es tracta de novetats, però és que cada vegada que rellegim la tetralogia d'Henning Mankell, ens agrada més.
No ens féssiu pas triar entre els quatre títols!: El gos que corria cap a un estel, Les ombres creixen al capvespre, El noi que dormia a la neu o Viatge a la fi del món.
I cada vegada que ens topem amb Joel  Gustaffson, bullint patates o perseguint una noia sense nas,  ens apareix la imatge de Garmann, el protagonista de la trilogia il·lustrada de Stian Hole: El final del verano, La calle de Garmann i El secreto de Garmann.
No creieu que Joel i Garmann són ànimes bessones?

I fins aquí les nostres parelles. No cal dir que les connexions literàries entre àlbums i novel·les juvenils són infinites i esteu convidats a buscar-ne i a deixar-nos-les a les golfes del replà.