Homenatge a Truffaut


813. Truffaut per Paula Bonet. Text i il•lustracions: Paula Bonet. Bridge-La Galera, Barcelona 2015. 184 pàgines.

Proposta original aquesta que llança La Galera a través del seu segell Bridge: la il•lustradora Paula Bonet, cada cop més reconeguda i present arreu, idea un llibre il•lustrat sobre la figura del director de cinema francès François Truffaut. I què en diu o què n’explica, de Truffaut?, us preguntareu. Parla de la seva vida? Dels seus films?
Parla, sobretot, de triangles. De relacions entre tres, de l’amor i el desamor entre tres vèrtexs. I aquest aspecte, a parer de qui us escriu, és el factor més original i sorprenent. 813 són tres xifres (un número que apareix sovint a les pel•lícules de Truffaut) i acaba en 3.



L’autora divideix el discurs en quatre parts. A la primera, ens parla de la biografia de Truffaut, especialment de la relació amb el seu actor fetitxe, Jean-Pierre Léaud. El triangle de la primera part és el que s’estableix entre Truffaut, Léaud i el personatge que aquest interpreta a “Els 400 cops”(1959), Antoine Doinel, una mica alter ego de l’un i de l’altre. La segona part parla de la relació a tres bandes entre els personatges de la pel•lícula “Jules et Jim” (1962) i que parteix d’un triangle real. La tercera ens mostra els conflictes entre els tres protagonistes de “La pell suau” (1964): un home, la seva dona i la seva amant. I la quarta versa sobre la relació extra matrimonial a “La dona del costat” (1981): dues parelles són veïnes, i l’espectador va sabent que l’home de la primera parella i la dona de la segona havien estat amants i que, en retrobar-se, recuperen la relació.


Un llibre de triangles, doncs. N’hi ha més d’un amb final tràgic. Emocionalment tots són complicats, i l’autora de 813 (que agraeix als editors haver confiat “en un projecte tan personal”), trena el discurs narratiu basant-se sobretot en els llibres que s’han escrit sobre Truffaut i la seva filmografia (de tot plegat n’hi ha testimoni al final del llibre).
Em sembla més que bé recuperar Truffaut. És un cineasta potent i autèntic que, com sol passar amb tots els creadors, tenen les seves èpoques de reconeixement i d’oblit, que solen ser cícliques (i ara, malauradament, toca la d’oblit, com passa amb un munt de directors que foren imprescindibles als 70 i 80. Tothom veia les pel•lis de Wenders, de Fassbinder, d’Alain Tanner). L’intent de posar les coses al seu lloc em sembla encomiable, i fer-ho en format llibre il•lustrat, i escollint un tema en concret de la seva filmografia, em sembla interessant, especialment per als joves que no coneixen Truffaut, però sí que admiren la feina de Bonet com a il•lustradora. Ens posem al dia, gràcies a fragments de text força llargs i manuscrits per l’autora, dels arguments de les pel•lícules, de detalls de la vida dels actors i de les relacions amb el director, de curiositats dels autors de les novel•les en les quals es basen alguns guions... La lectura és àgil i força ben travada.



I la part gràfica és Bonet en estat pur. Totes les pàgines, que són moltes, contenen il•lustracions. Dibuixos efectistes, d’inspiració fotogràfica com és marca de la casa, amb llapis i taques ben posades de color, amb molts rostres de nassos vermells i aiguats de tons càlids pastel. Agradable de degustar i que s’ha d’entendre, ho anuncia Bonet a la primera pàgina, com “un homenatge il•lustrat a un breu fragment de la seva filmografia i també al realitzador mateix”.

La majoria de dibuixos són la reproducció exacta de fotogrames de les pel•lícules, dels cartells promocionals, dels retrats d’actors i directors... Tot d’imatges que ha fet algú altre i que Paula Bonet redibuixa (reintrepreta?), acolora, treu de context i, sovint, abelleix. Seguint el precepte màxim del “pop art”, el d’utilitzar icones del món audiovisual i donar-los nova vida, Bonet pren la decisió de no crear noves imatges, sinó d’aprofitar les que ja existeixen. L’art és decisió, això està clar. Paula Bonet i els seus editors han decidit, i entenem que aquest és el sentit de l’homenatge, substituir els fotogrames i les fotografies originals per les seves versions dibuixades. Cadascú tindrà una opinió diferent sobre si els dibuixos milloren, enriqueixen o canvien substancialment els originals fotogràfics; si es guanya alguna cosa o si, pel contrari, es perd.


El que està clar és que es personalitza: tenen ara la marca Bonet. Hi trobem uns intents tímids de discursos gràfics diferents: una seqüència (de la pàgina 21 a la 25) del càsting que es va fer a Léaud abans de donar-li el paper a “Els 400 cops”; una altra seqüència de diàleg de “La pell suau” entre la 122 i la 127; els retrats dels personatges de les pel•lícules en cada una de les parts i la seva interrelació “triangular” marcada per unes línies blaves. Però en general les il•lustracions tindrien l’objectiu de substituir les imatges originals del film i dels seus protagonistes. Les creacions de Bonet en aquest llibre no sorgeixen del no res, sinó del que ja hi ha: el seu afany no és inventar, sinó dissenyar, opció molt lícita i, estaran d’acord amb mi, molt emprada darrerament i amb molt èxit popular i comercial. L’autora, a la primera pàgina, fa aquesta declaració de principis: “El llibre que tens a les mans neix de l’admiració cap a l’obra de François Truffaut, cap a la seva manera de veure i reflectir el món i tot allò que l’angoixava o el sobresaltava i que va saber transformar en art”. Hem de suposar que aquesta admiració de Bonet envers Truffaut l’ha dut a “transformar” les imatges en el seu estil. A mi, però, personalment, em sap greu no trobar al costat de la biografia, la bibliografia i la filmografia, cap pista dels autors de les fotografies originals amb les que ha interactuat l’autora.


Un llibre bonic, molt ben editat i que encoratja a redescobrir Truffaut i les seves històries. La imatge que tanca l’obra és la mateixa de la portada: Fanny Ardant a “La dona del costat” a punt de rebentar-se la closca d’un tret després de matar el seu amant Depardieu. L’amor tràgic a tres bandes ha donat boníssimes pàgines de literatura i magnífiques escenes de cinema. Ara, de la mà de Bonet i de Truffaut, entra també al món del llibre il•lustrat.

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada