Publico el meu primer llibre il·lustrat

Recordo quan vaig publicar el primer llibre, ja fa més de 20 anys. Era una barreja d’il·lusió i de por al mateix temps.
D’alguna manera em retrobava amb el nen petit que vaig ser i que somiava en fer-se gran per veure publicats els seus dibuixos en publicacions del seu país. Des de la petita llibreria del meu poble, pensava que algun dia seria possible adquirir llibres amb il·lustracions meves.

Els joves il·lustradors actuals tenen moltes altres maneres de publicar el seu treball artístic més enllà del suport llibre. Gràcies a les plataformes digitals, es pot donar a conèixer arreu del món qualsevol idea o qualsevol proposta. Avui he volgut entrevistar a dos il·lustradors que just acaben de publicar el seu primer àlbum il·lustrat amb el segell de dues editorials d’aquí.
Són dos joves que porten mols anys d’estudi i de treball artístic amb hores de pràctica i d’estudi rigorós. Estimen l’ofici i han dedicat molt de temps a oferir una proposta personal, plena d’interès i amb un cert risc en la temàtica que tracten.
Els seus noms són Almudena Suárez i Sergi Portela. Tots dos s’han trobat a l’escola d’il·lustració on porten anys rebent formació.

Almudena Suárez amb una de les seves il·lustracions originals
L’Almudena va néixer a Barcelona i el 1992 es va llicenciar en Geografia i Història, especialitzant-se en Història medieval. Després va estudiar restauració arqueològica, pintura decorativa, iconografia i il·luminació de pergamins. Durant setze anys va dirigir un taller d'iconografia que compaginava amb diferents cursos a França, on va continuar formant-se i participant en exposicions col·lectives i individuals, i en xerrades i col·loquis sobre les icones bizantines. També he preparat tallers per a nens de pintura romànica.
Acaba de publicar el seu primer àlbum il·lustrat El meu avi i jo, amb text de Núria Parera, per a l’editorial Joventut.
El 2008 l’Almudena va arribar a l'Escola De La Dona, on continua formant-se, i on ha conegut a en Sergi Portela.

Sergi Portela amb el seu primer llibre il·lustrat
Sergi  és bibliotecari i també lector. És llicenciat en Història de l’art per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat d’art medieval i arts audiovisuals. Va cursar el postgrau en il·lustració per a publicacions infantils i juvenils a l’Escola Eina de Barcelona en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l’any 2010 cursa estudis d’il·lustració a l’Escola de la Dona.
Actualment treballa a la biblioteca de Cardedeu on, amb la resta de l’equip, coordina la programació i les activitats de l`àrea infantil i juvenil.
Acaba d’il·lustrar el llibre La por del passadís, amb text d’en Raimon Portell i publicat per Editorial Ànima llibres (català), Algar (castellà i anglès) i Bromera (valencià).

Aquests dies presenten els seus respectius àlbums i ens hem trobat per a gaudir-los conjuntament i també per conèixer com han estat les seves experiències particular en veure editats els seus primers llibres.

-Dibuixar és de les activitats més importants per a tu?

Almudena.
Sí, i cada vegada més. Veig en quin punt estic i on m'agradaria arribar, i això em dóna més ganes de continuar. L'altre dia un amic em va preguntar: No t'avorreixes tot el dia dibuixant? La veritat, no m'he plantejat mai que podria resultar avorrit.
Sergi.
I tant! El fet de dibuixar surt espontani, al tren, a la feina, en qualsevol moment. De vegades aquests dibuixos són la base emocional i/o tècnica per a realitzar bons arts finals i, per què no, esdevenir obres definitives també.
Dibuixar per a mi és una manera d’expressió del dia a dia, com ara parlar o escriure. Hi ha aspectes de la meva vida que només puc expressar a partir del dibuix.

-Explica'ns una mica de què tracta l'àlbum que presentes?
Coberta del primer llibre de l'Almudena Suárez

Almudena.
L'àlbum tracta del joc entre una nena i el seu avi que continuarà quan ell ja no hi sigui. De com els bons records perduren per sempre i dilueixen les absències dels que estimem.
Sergi.
Parla de la por d’una nena. En definitiva, parla de les pors que tots tenim, de com hem de conviure amb elles i, fins i tot, aprofitar-les de manera positiva en la nostra vida.

-Ha estat un llarg camí arribar a publicar el teu primer àlbum il·lustrat?

Almudena.
Sí, molt llarg i amb un recorregut molt intens. En cap moment vam llançar la tovallola. La Núria, l'escriptora, i jo confiàvem molt en el projecte i això ens va animar a continuar. Ha durat dos anys i mig tot el procés, però al final ho hem aconseguit.
Sergi.
Força, o així ho he viscut jo. Recordo tot el procés, plantejament, esbossos, dibuix, art final, connexió amb l’editorial... Fent passos plens d’esperança, por i incertesa. Cada fase del projecte ha estat igual d’important i no l’oblidaré mai.

-Tens altres participacions en projectes diversos, revistes, llibres de col·lecció, premsa?

Almudena.
Sí, l'any passat vaig col·laborar en el llibre “Sarrià i la causa de les llibertats catalanes” que es va publicar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona. Vaig il·lustrar un recull d'articles que parlaven del que va passar a Sarrià Sant Gervasi al 1714. Jo visc al barri des de fa 15 anys i va ser molt maco col·laborar amb l'Ajuntament i els historiadors locals.
Il·lustració del Sergi Portela
Sergi.
Sí. Ho he fet de tant en tant a la revista Cavall Fort, a la secció del concurs.
Publicar il·lustracions en una revista com el Cavall Fort és tot un privilegi i els estic enormement agraït.
Faig ressenyes de literatura infantil i juvenil per al grup de biblioteques que es reuneix un cop al mes a la llibreria Al·lots. I d’aquí a poquet participaré fent ressenyes de literatura infantil i juvenil a la revista Faristol.

-És més emocionant quan reps l'encàrrec per il·lustrar un àlbum o quan surt publicat i el tens a les mans?

Almudena.
Crec que per a mi el moment més emocionant va ser quan vaig rebre el mail de l'editorial dient que la maqueta que els havia deixat els agradava i la volien publicar. Ho recordo perfectament, vaig llegir el mail quatre o cinc vegades perquè no m'ho podia creure.
Sergi.
Bé, l’àlbum del Raimon Portell i meu no va ser un encàrrec de l’editorial, els el vam presentar nosaltres. L’àlbum va néixer del projecte de la classe d’Àlbum il·lustrat a l’Escola de la dona. Un cop el vàrem acabar, es va presentar a l’editorial i aquesta el va voler publicar.
Potser quan el vam veure maquetat per nosaltres mateixos és quan ens vam adonar que l’àlbum tenia força possibilitats. Després, quan vaig tenir l’àlbum a les mans acabat d’arribar de l’editorial, la sensació va ser estranya, poderosa. Tant de temps, tanta feina, tantes il·lusions i sensacions, materialitzades allà, en aquell llibre. És gairebé indescriptible. El fet de ser un projecte a quatre mans fa que aquesta sensació sigui doble, compartida.

-Has tingut una relació propera amb l'autor del text quan has iniciat el projecte? Heu parlat de criteris d'estil abans de començar a dibuixar?

Almudena.
Il·lustració de l'Almudena Suárez
La Núria Parera, l'escriptora i jo ens vam conèixer en un altre projecte. Ella havia de fer un conte sobre Sarrià amb un altre il·lustrador i jo li vaig fer de guia. A l'estudi vam acabar parlant dels meus dibuixos i dels seus projectes i li vaig explicar que tenia moltes ganes de fer un conte sobre un avi i aquest joc d'amagar petons. Al cap d’una setmana tenia el conte damunt de la taula.
La veritat és que ha estat un projecte conjunt de principi a fi. La Núria ha vist tots els esbossos, i hem anat corregint plegades tots els detalls. Quan vaig dibuixar la nena protagonista, ella va ser la primera a conèixer-la i donar la seva opinió. Crec que aquesta proximitat ha generat un àlbum amb molta unitat entre text i imatge.
Sergi.
El Raimon i jo ens vam conèixer a la biblioteca on treballo, a Cardedeu. Ell dirigeix les tertúlies literàries per a adults allà, i jo li vaig demanar si tenia un conte per a fer el projecte de classe. Em va passar dos textos i jo en vaig escollir un, La por del passadís.
Em va donar total llibertat i m’agrada explicar que un dia vaig arribar amb totes, o la majoria, d’il·lustracions fetes. A ell li van agradar molt. En ser una història basada en l’experiència d’una de les seves filles, no li vaig voler preguntar sobre els espais físics reals ni sobre la fisonomia de la nena per tal de no condicionar la meva idea del personatge o dels espais.

-Quan el vas iniciar, vas tenir en compte el possible lector? Has fet algunes concessions d'estil o ets fidel al teu registre gràfic actual?

Almudena.
No perdre de vista el públic a qui va dirigit l'àlbum és important, però també ho és donar a conèixer estils diferents. Jo tinc una manera de treballar amb la que m'identifico totalment, i amb la que em sento molt còmoda per expressar-me. Durant molts anys he seguit el llenguatge i els cànons de la iconografia. Ara necessito tenir la llibertat de poder saltar-me les normes.
il·lustració de Sergi Portela
Sergi.
Sí que vam estar d’acord que l’àlbum estaria adreçat a persones a partir dels cinc o sis anys, aproximadament, i que la línia es podria definir des d’aquesta premissa.
L’estil, la gamma de colors, la composició, han estat generades tenint aquests aspectes en consideració sense deixar, però, que el meu estil fos fictici.




-Abans de començar a treballar parteixes d'uns apunts trets de l'observació del món que t'envolta o d'un període de documentació?

Almudena.
Començo a treballar observant tot el que m'envolta. Hi ha dies que només busco imatges o entorns que m'agradin fins que trobo el fil del que puc anar estirant i desfer l'embolic que tinc al cap. És una etapa en la que gaudeixo molt.
Sergi.
Crec que l’observació constant és imprescindible per a un il·lustrador. M’agrada mirar les relacions entre les formes, els colors, els tipus de roba de la gent, els animals, les emocions i les sensacions que poden transmetre els gestos...
Els apunts de dibuix realitzats cada dia ajuden a generar aquest món propi per després representar les característiques d’un objecte i les seves particularitats.

-Cromàticament creus que tens una gamma definida de colors o depèn del projecte?

Almudena.
El món de les icones és un món ple de colors i amb uns llums increïbles. Aquesta gamma la tinc molt interioritzada. De la mateixa manera que les diferents escoles iconogràfiques han fet servir les seves gammes de colors particulars, jo també ho aprofito i ho adapto a les meves il·lustracions.
Sergi.
Hi ha una gamma de colors que m’agrada utilitzar i té molt a veure amb la il·luminació de manuscrits, de la qual en sóc un enamorat. M’agraden força els colors primaris, plans i forts. Al projecte també hi té pes, perquè sóc de l’opinió que la gamma cromàtica parla, s’expressa. Per tant, has de triar la millor opció dintre dels teus criteris. La sensació que causa el color, però, és subjectiva depenent de la societat a la qual pertanys.

-Hi ha algun cop d'ull als records personals en alguna de les il·lustracions?

Almudena.
Hi han molts records en les meves il·lustracions. He amagat el meu món entre els dibuixos perquè he reviscut la història de la protagonista. Hi ha les ulleres del meu avi, el conillet de drap amb el que dorm la meva filla, la bola de neu amb el far que vam comprar a Bretanya, o la nena, que es pentina com ho feia jo de petita.... No és l'únic projecte on hi apareixen elements del meu món privat.
Sergi.
I tant! Em considero una persona altament introspectiva i silenciosa. De petit ja era així. No té tant a veure amb si xerro molt o poc. M’agrada ser molt reflexiu, deixar molts silencis i escoltar. Crec que tinc un grau de timidesa alt que intento dissimular de vegades...
En les il·lustracions que faig, m’agrada que hi hagi aquest sentiment silenciós, que generi en l’espectador una reflexió pausada. Intento que els personatges que hi apareixen mantinguin aquesta mateixa coherència.

-Creus que ha estat important el teu pas per una escola d'il·lustració i haver estat un temps dedicat a la formació i a l'aprenentatge de la gramàtica de l'àlbum il·lustrat?

Almudena.
Ha estat bàsic. A mi m'agradava dibuixar i coneixia la tècnica però no sabia il·lustrar i tampoc sabia narrar a través de les imatges. Conèixer aquest llenguatge m'ha obert un camí nou ple de possibilitats.
Sergi.
Del que crec que estic segur és que l’àlbum no hauria vist la llum sense haver passat abans per l’escola. Ni la meva concepció de la il·lustració ni el seu potencial narratiu.
El fet de compartir, jugar, reflexionar amb companys que han begut de diferents fonts de l’art dintre d’una classe és d’una riquesa increïble. A més de la coordinació del projecte en la qual es fomenta el diàleg intern amb nosaltres mateixos. Reflexions del tipus: què volem? D’on venim? Quines coses ens commouen? S’adequa el nostre estil a l’emoció de la nostra il·lustració? Són preguntes freqüents a les classes.
A més he tingut la sort que molts il·lustradors de prestigi han obert els seus coneixements a tots els alumnes. M’agrada pensar que hem d’estar en formació constant, ser conscients que mai no en sabrem prou i que, entre els il·lustradors, el diàleg enriqueix.

-Quina cosa t'interessa dels il·lustradors que t'agraden? T'hi voldries assemblar en algun tret particular?

Almudena.
M'agrada la tècnica; em fascinen les il·lustracions molt treballades i les atmosferes que em transporten dintre del llibre. Però m'agraden també els il·lustradors que sintetitzen d'una manera magistral i en poques línies ho diuen tot. M'agrada el treball amb taques o amb materials que a mi em resulten impossibles. Són coses que jo no puc fer i m'interessaria molt aprendre-les.
Però el que de veritat m'agrada és poder arribar a emocionar a través dels meus dibuixos, no d'una manera excessivament tendra o sentimental, no és això. Voldria ser com aquests il·lustradors que em remouen alguna cosa per dintre i que em fan tornar una i una altra vegada al seu treball. Els que em fan tremolar, riure, plorar, sentir ira o sentir por...
Sergi.
El que m’agrada és que tinguin cor, que el dibuix, els colors i la composició siguin fruit de sensacions i mirades personals i originals.
Crec que aquells que aconsegueixen això fan una il·lustració coherent i que el seu estil s’adequa a la seva veritat, essent sincers. Aconseguir un bocí d’aquesta idea és tot un repte.

-Possiblement hi ha algun text que t'agradaria il·lustrar?

Almudena.
Peter Pan o qualsevol llibre clàssic de la literatura infantil. També algun llibre de Jane Austen. I m'encantaria poder il·lustrar un conte inspirat en l'època romana o medieval, per recordar la meva època a la universitat i documentar-me a fons.
Sergi.
Crec que Momo de Michael Ende seria el llibre de la meva vida. Tot i així, m’encantaria il·lustrar un text amb reflexions i escenaris tan evocadors i potents com les del Frankenstein de la Mary Shelley.

- I algun projecte que ja hagis iniciat?

Almudena.
He iniciat dos projectes amb la meva neboda gran. Va estudiar comunicació audiovisual i actualment viu a Londres. Sempre li ha interessat el guió i escriu molt bé, però crec que no s'havia plantejat mai fer un conte per a nens. La vaig convèncer, i després de moltes hores parlant i dibuixat plegades tenim una maqueta acabada i una segona en procés. Amb la Núria Parera tenim també una segona maqueta d'un conte molt divertit que ara estem retocant. I tinc algun projecte en ment d'edicions personals.
Sergi.
Sí. Dos àlbums. He estat realitzant un àlbum que parla de la connexió del joc de quan ets infant amb la construcció de la pròpia personalitat. La idea de conèixer i reconèixer l’infant que vam ser o que portem a dins per tal d’emocionar-nos i créixer en el futur. Aquest té forma d’acordió i es podrà obrir tot veient una llarga il·lustració. L’altre també és una reflexió sobre la infantesa i la pèrdua dels somnis i l’espontaneïtat a mesura que ens fem grans. Què volíem, com érem i què som. D’aquest he conservat i aprofitat el traç primer del llapis per després acolorir amb tècnica digital.

Aquest mes de març ja podrem gaudir dels primers àlbums d’aquests joves il·lustradors plens d’il·lusió i, sobretot, de molta reflexió i treball intents.







2 comentarios :

Moltes felicitats a tots dos!!
Quin esforç i quant de treball.
Ja tunc ganes de veure'ls!!

Enhorabona. Us desitjo el millor. I gràcies, Ignasi per compartir-lo. Ets el millor!!!

Publica un comentari a l'entrada