Eva ens agrada a tots


El mes de març d’enguany, l'editorial Edelvives va donar a conèixer la guanyadora del IV Premi Internacional d'Àlbum Il·lustrat Edelvives. És l’Eva Sánchez una jove il·lustradora que va néixer a Puigcerdà l’any 1986 i que actualment viu a Lisboa, Portugal.


En motiu del saló del llibre a Saarbrücken 2014 vaig convidar dos alumnes d’il·lustració de l’escola de la Dona, on imparteixo classes, que m’hi acompanyessin. Van ser el Raúl Vélez i l’Eva Sánchez. Quan ens trobem tots tres recordem sempre aquella setmana per la ciutat alemanya, les converses de cada vespre després d’estar moltes hores dibuixant per als nens i nenes alemanys que visitaven el saló; el sopar d’espàrrecs blancs típics del mes de maig a Alemanya i, sobretot, el Raúl i jo fent broma del caràcter tan introvertit de l’Eva.

Eva és una persona molt amable, molt discreta i força tímida. Al mateix temps, però, mostra una gran seguretat i talent en la seva manera d’il·lustrar plena de matisos, una tècnica acurada, i un univers personal molt sincer, profund i sensible.

Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en il·lustració a l’ Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona. Allí va començar la recerca d'una veu pròpia. Va resultar guanyadora d’un concurs de l’escola i així va il·lustrar el seu primer àlbum, “Onades i flors”.

Des de fa uns quants anys podem gaudir de les seves il·lustracions a l’Hipermercart de la sala Vinçon de Barcelona. També en llibres com "L'attente" publicat a l’editorial francesa Âne Bâté Éditions (a Thule en català i castellà), "Funambule", "El tren de Vilso", "Les mans a l'aigua", "Imagina't, Andrea", "El riu dels castors", “Endevinalles” i “I tiro perquè em toca” del Josep Vallverdú, editats aquests dos darrers per l’editorial Fil d’Aram de Barcelona.


És una il·lustradora necessària al nostre país, que destaca entre els de la seva generació per un treball rigorós, constant, ple de reflexió i sense ànim d’entrar a la nebulosa de l’èxit immediat i la fama aparent. L’Eva ens agrada a tots.

Què representa per a tu haver estat guardonada en la IV edició del Premi Internacional d'Àlbum Il·lustrat de l’editorial Edelvives?
Suposa una gran empenta per poder continuar dedicant-me a allò que m’agrada. Professionalment, a banda de la difusió, representa la possibilitat d’aprendre de bons professionals amb els quals he treballat conjuntament en el projecte fins a la seva versió final. I personalment, la satisfacció i la motivació que suposa que un jurat composat per experts en l’àmbit de l’edició i de la il·lustració hagi confiat en la meva feina.



El teu llibre "Dip" ha deixat de ser un projecte personal i s’ha convertit en un llibre publicat amb un premi internacional. T'ho podies imaginar, com et sents?
Contentíssima, emocionada i molt agraïda!
Per mi aquest projecte era especial perquè em vaig proposar el repte d’idear-lo en el seu conjunt, text i il·lustració, i d’aconseguir més llibertat en el dibuix buscant un llenguatge propi i més expressiu que ajudés a narrar aquesta història. És increïble veure com aquest pas endavant, tímid, íntim i personal, rep reconeixement i suport. Et fa sentir que és un pas en el bon camí i una injecció d’energia per fer el següent!



Com et va arribar la idea de "Dip"?
Va ser a partir d’una llegenda original de la localitat tarragonina de Pratdip, on es descriuen una mena de gossos vampirs que m’han ajudat a donar forma al protagonista principal, la identitat real del qual no es desvetlla fins al final. Em va semblar un bon punt de partida i un bon escenari per situar una història que parlaria de la por.

És un llibre sobre la por? Hi ha alguna cosa que et produeixi un sentiment de por Eva?
Sí, sobre la por i sobre la relació que cadascú manté amb aquest sentiment que és inherent a la condició humana i al nostre instint de supervivència. Hi ha moltes coses que em produeixen por. Conduir per exemple; la mort, perdre algú que estimo, oblidar... Crec que tenir por és natural i que també és útil en molts casos, sempre que no ens limiti ni ens impedeixi anar endavant.

Ets autora del text també. Possiblement a partir d'ara seràs l'autora de la part literària dels teus propers llibres?
Sento molt de respecte en abordar també el text, perquè no tinc al darrere una formació específica. Tot i així, m’encantaria anar-ne aprenent i poder-ho fer almenys amb alguns dels projectes personals. És molt temptador poder pensar el projecte en global. Pots triar què vols explicar a través del text i què a través de les imatges; en quin moment i en quina mesura i a la teva voluntat. D’altra banda, però, amb un escriptor amb qui hi ha bona entesa, on a més disposes d’un altre punt de vista diferent al teu...tot són avantatges!


De ben segur que dibuixaves de molt petita. Cert?
M’agradava molt, sí. Dibuixava estirada per terra, envoltada de papers i colors. Em fascinava veure dibuixar al meu pare, i tot sovint intentava repetir petits detalls dels seus dibuixos.

Quan vas decidir dedicar-te a la il·lustració, et va ajudar estudiar Belles arts?
A Belles Arts em vaig especialitzar en dibuix. Disposava de moltes hores de pràctica de dibuix del natural i dibuix de moviment, i això em va donar una certa base tècnica. També vaig adquirir nocions de disseny i de teoria i historia de l’art que m’han ajudat.

La il·lustració i el còmic no tenien gaire pes en els estudis. Hi havia algunes assignatures, però generalment se’ls donava una connotació més aviat negativa. En la meva opinió, el fet de tractar-ho com a àmbits tan separats (i la il·lustració com a camp minoritari) impedeix que es puguin nodrir l’un de l’altre. Al cap i a la fi, segons la meva manera d’entendre-ho, la línia que separa art i il·lustració és difosa, i ambdós comparteixen aspectes tan importants com la seva capacitat transformadora.

Jo vaig decidir especialitzar-me en il·lustració quan estava acabant la carrera i va ser a l’Escola de la Dona on vaig començar el meu camí professional en aquest àmbit.


Quan dibuixes penses en les teves vivències particulars? I amb els possibles lectors?
En llegir el text, crec que de forma gairebé inconscient s’evoquen records, sensacions, sentiments... De vegades una olor o una mirada em poden ajudar a imaginar un dibuix o una il·lustració, i m’adono que quan això passa, la il·lustració resulta millor i s’enriqueix...
Penso en els possibles lectors i en si allò que vull explicar a través del dibuix s’entendrà, si emocionarà, si farà por ... i crec que la millor manera d’aconseguir-ho és mirar d’estar satisfeta amb el propi treball i que aquest em pugui emocionar, sorprendre o commoure.

És difícil, però crec que aquest objectiu m’ajuda a millorar i a continuar aprenent.


Tens un dibuix d'una qualitat excel·lent i d'una expressivitat sincera i reveladora. T'agradaria publicar els teus quaderns d'esbossos?
Moltes gràcies! M’agradaria tenir més quaderns amb dibuixos i projectes personals i que algun dia fossin dignes de ser publicats! Jo gaudeixo molt mirant quaderns d’artistes, d’il·lustradors, crec que se’n pot aprendre molt perquè revelen part del procés creatiu i l’imaginari de cadascú.


Com vas aconseguir publicar el teu primer llibre? Ha estat un itinerari ple de dificultats o no tantes?
Crec que sóc una afortunada, perquè vaig poder publicar el meu primer llibre “Onades i flors” quan estava estudiant a l’Escola de la Dona presentant-me a un concurs que va convocar la mateixa escola. Després el poder seguir publicant crec que és un camí d’aprenentatge i de reptes constants que demana perseverar, com a tantes altres professions.



Ens pots dir alguns referents teus dintre del món de la literatura, de l'art, del cinema i lògicament de la il·lustració?
Per exemple pel·lícules de Wess Anderson (Moonrise kingdom o Gran hotel Budapest), les pel·lícules de Disney que vaig remirar tantes vegades de petita; John Irving, Sándor Márai, Carlos Ruiz Zafón, Munch, Daumnier, Hopper, Joanna Concejo, Jordi Vila, Lisbeth Zwerger, Mattotti, professors, tots els companys amb els que he pogut compartir classes, impressions, inquietuds, viatges, etc.

I un text clàssic que t'agradaria il·lustrar ara mateix?
“La Bella i la Bèstia” de Jeanne-Marie Leprince de Beaumont per exemple.


Videos Eva:

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada