El misteriós ou de l'ànec

EMILY GRAVETT
¡Un huevo con sorpresa!
Traducció de Paz Barroso Fernández-Araos
Macmillan, 2012. ISBN: 9788415430018. 28 pàgs. 5,95€
En ¡Un huevo con sorpresa!, Emily Gravett (Brighton, 1972) construeix una història per a primers lectors sobre aus i ous amb un cert suspens. L’encert d’aquest llibre rau en l’equilibri entre il·lustració i text, sense repeticions innecessàries però també sense llacunes —és probable que als destinataris encara els coste desxifrar els codis lingüístic i visual; en l’ús precís, acurat i ple de sentit de solapes, recurs que apareix únicament quan es trenquen els ous i que serveix per a controlar el desenvolupament de la trama, alentir el desenllaç i mantenir l’expectativa sobre què passarà; i, sobretot, en el fet d’haver creat l’obra al voltant d’un ou desconegut: l’ou és un misteri, manté la intriga perquè està tancat, no sabem què hi ha a dins, si és que hi ha alguna cosa; per tant, planteja dues incògnites: s’obrirà?, i si s’obre, quina criatura en sortirà?

L’argument, en deu escenes, és senzill: tots els ocells han post un ou, tots excepte l’ànec, però aquest n’ha trobat un que li sembla el més preciós del món, opinió que els altres no comparteixen. Quan els ous comencen a trencar-se, apareixen les cries del pit-roig, de la gallina, del mussol, del lloro i del flamenc; però l’ou de l’ànec continua immutable. Els animals es cuiden dels patufets; mentrestant, l’ànec espera. Finalment, l’ou misteriós es trenca i apareix un cocodril que espanta tots els ocells, excepte l’ànec. Hi ha un element subtil que vincula en tot moment rèptil i au: els colors de l’ou —i després del cocodril— i els de l’ànec són similars —verd, blanc i groc— i, a la vegada, diferents dels altres personatges. L’ús d’aquesta paleta semblant uneix ànec i rèptil —mare i fill— d’una manera difusa però molt efectiva.



S'ha dit que ¡Un huevo con sorpresa! tracta temes com la diversitat, l’adopció, la superació de complexos o l’acceptació dels diferents; però el cert és que en cap lloc Emily Gravett hi fa referència explícita, afortunadament no esmenta mots com «adoptar» o «integrar» ni «sentir-se sol» o «sentir-se diferent, aïllat, rebutjat pels altres»; com tampoc no escriu que «el cocodril i l’ànec foren feliços per sempre»: són les imatges les que suggereixen aquest dolç «happy ending»; si de cas, un únic «mama» es pronunciat per la criatura en la tendra i alhora paròdica escena final: el cocodril llueix somrient la bufanda i els peücs que ha teixit l’ànec mentre camina rere l’ocell aquàtic —de la mateixa manera que els pollets segueixen la mare. Lluny del pamflet i la lliçó, aquest àlbum il·lustrat conta amb humor la història d’un ànec i del seu ou misteriós. Com ha dit alguna vegada Sophie Carquain, «l’emoció és una clau formidable d’accés a les idees». En determinades edats, n’és l’única.



0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada