La merla blava


Quan en Dídac i jo ens avorrim a voltes ens asseiem en algun ermot de l’entorn de casa, espais antigament ocupats per gratacels que ara són esquelets sense ventre, i observem l’avifauna que amb una rapidesa inusitada ha recuperat el seu espai. Entre els ocells que hem pogut observar a la zona n’hi ha que poc desperten el nostre interès. 
Entre aquests hi trobem la merla, un ocell força comú, de pelatge fosc, poc cridaner -el mascle és negre i la femella de color terrós-, característica pel seu bec vistós de color ataronjat. Es pot trobar gairebé arreu del país. De la família dels tords, però, té una parenta molt més esmunyidissa que rep el nom de merla blava. 

Aquesta merla, com si fos la Ventafocs de la família, és més escassa però molt més vistosa: té un pelatge de color blau grisós i mostra un posat altiu, especialment el mascle en època nupcial. Quan el Dídac o jo l’avistem no ens estem de fotre una colzada al company i assenyalar, amb el màxim de silenci possible, l’arbre o la branca on deixa anar els seus refilets dolços i avellutats.

En el món de la literatura a voltes també podríem qualificar alguns dels nostres escriptors en aquesta doble classificació: hi ha moltes merles, que van espigolant ací i allà, i menys merles blaves. I en el grup d’aquestes darreres hi podríem posar la Maria Carme Roca.

Roca (Barcelona, 1955) és, en part, una merla blava de la literatura juvenil. Historiadora i filòloga de formació, Roca va publicar la seva primera obra l’any 1997 i des d’aleshores ja porta 50 títols a la seva esquena si hi sumem el darrer: La Merla Blava (La Galera, 2015). En aquest mateix blog ja ens hem vam fer ressò de la seva obra quan va guanyar el premi Joaquim Ruyra amb la novel·la Katalèpsis, una obra trepidant a l’entorn de les drogues i els joves. A més, l’any 2014, va ser l’autora del text que alguns il·lustradors van il·luminar a la Primera Festa al Replà. Entre les seves obres de LIJ destaquem Arkanuu, l’arquer Persa (Premi Barcanova 2005), La ciutat oblidada (Columna 2008) i les recents Katalepsis  o Dedica’m un poema encara que sigui teu.

I per què a la Maria Carme Roca la bategem com la merla blava de la LIJ?
Doncs perquè a La merla blava l’autora ens mostra com aquesta treballadora incansable de la literatura, aquesta historiadora i professora , es mou com peix a l’aigua tant en la literatura d’adults, i sinó només cal recordar dos títols d’èxit com són L’enigma Colom o Escollida pels déus, com en el món de la juvenil. I és que per a ella la literatura no té fronteres, i tant aplica el mateix rigor i qualitat en totes les seves obres independentment de l’edat en la que els editors després les col·loquen.

La merla blava és, com bé diu el subtítol, La primera novel·la sobre el 1715. Aquesta obra ens convida a fer una interessant recerca novel·lada del que va passar el dia després del nostre 11-S: l’inici de la repressió dels Borbons al poble català amb intervencions tan doloroses com l’enderroc de gran part de la ciutat de Barcelona, la prohibició de dur armes o la progressiva ocupació dels espais públics per nous estadants provinents de Madrid.

La Merla blava és el nostre Robin Hood o la nostra Pimpinella escarlata. Recordeu aquell heroi que robava als rics per entregar-ho als pobres, o aquell noble venjador que aprofitava el desgavell de la Revolució Francesa per ajudar a escapar de la guillotina marquesos i comtes? Doncs la Merla Blava és un personatge, mig fantasma mig de carn i ossos, que intenta boicotejar tot allò que el nou govern mana des de Madrid. L’eterna lluita de David contra Goliat que, encara no he entès massa el per què, però molts de nosaltres ens hi veiem reflectits i, el que és pitjor, fins i tot còmplices.

Roca ens ofereix una novel·la curulla dels ingredients bàsics perquè agradi a tothom, tant a joves com a adults, amb un rigor digne d’admiració que de ben segur ha comportat una tasca titànica de recerca. Una novel·la que atraparà el lector i el portarà a conèixer què va passar el dia després del setge de Barcelona de 1714. I és que si en alguna cosa excel·leix l’autora és en la seva capacitat de novel·lar la història i fer-nos-la passadora.

Atreviu-vos a conèixer la Merla Blava i de ben segur que tindreu més elements per jutjar el que està passant tres-cents anys més tard. 


0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada