Coses que es diuen sense paraules


       JANIK COAT                                                                           BERNARDO CARVALHO
La surprise                                                                                   Un día en la playa
Éditions MeMo, 2010                                                                  Libros del Zorro Rojo, 2010
ISBN: 978-2-35289-090-4                                                            ISBN: 978-84-92412-63-1
32 pàgs. 15€                                                                       32 pàgs. 12,90€
Colors plans, saturats, figures sense contorn que semblen retallades i enganxades sobre un fons d’un altre color, també homogeni, és allò que tenen en comú La surprise, de Janik Coat (Rennes, 1972) i Un día en la playa, de Bernardo carvalho (Lisboa, 1973), això —aquesta estètica— i el fet que tots dos conten una història sense paraules.

La surprise tracta del vincle estret que uneix una dona i la seua gata, una mena d’adagio en què el pas de les estacions es percep en gestos de la vida quotidiana, com la roba dels personatges o alguna planta en flor; en aquest llibre, pràcticament no hi ha espais en blanc, llevat de dues pàgines que separen el plantejament i el desenllaç. Com tot àlbum sense mots, és una obra per a mirar, remirar i trobar tot un seguit de detalls que enriqueixen el delicat fil principal: la mirada desconfiada de l’home al llit amb el gat a sobre, els canvis lleugeríssims en l’estat d’ànim de la protagonista, la fotografia emmarcada que primer retrata la parella, després el felí absent i, finalment, els sis habitants de la casa.

Janik Coat no és gaire coneguda en català ni en espanyol, és la il·lustradora d’Amós i el país negre (Tramuntana Editorial), però no s’ha traduït cap llibre seu com a autora única; a França es va donar a conèixer amb Popov et Samothrace, un bestiari que es reedita periòdicament i on Coat presentà el seu curiós i sofisticat hipopòtam roig —Popov prefereix son jacuzzi als banys de fang—, que també és el protagonista dels fascinants Hippoppositesencertat títol de la versió anglesa de Mon hippopotame (Autrement Jeunesse).


Bernardo Carvalho és un dels fundadors de l’editorial Planeta Tangerina i ací és famós, sobretot, per les imatges i el disseny de P de papá (Kalandraka), guardonat en 2008 amb una Menció d’Honor en el Premi als llibres millor dissenyats del món de la Book Art Foundation, un àlbum per a primers lectors en què s’evidencia com un pare es capaç de transformar-se, per un fill, en tractor, matalàs, penjador o grua, entre altres coses inversemblants. Amb Isabel Minhós Martins, Carvalho ha publicat també El món en un segon (Intermón Oxfam), Cor de mare (Libros del Zorro Rojo) i Muchas gracias (Kalandraka), entre altres títols.

Un día en la playa, primera obra en solitari de Bernardo Carvalho, té un punt surrealista i juganer: un individu s’acomoda en una platja solitària amb una tovallola i un para-sol; aquest ésser verd —però humà— veu com, davant seu, apareix primer una bota i, tot seguit, una branca; després, una botella, una caixa, una regadora, llaunes, flotadors, rodes..., un munt d’andròmines que l’home arreplega pacientment i amb les quals, en acabar, construeix una estrambòtica embarcació i s’endinsa mar enllà. Roig, verd, beix, blau, blanc i marró, siluetes d’un sol color, sense gradacions ni ombres, sense línies negres per a crear aquest suggeridor, pacífic i estival espai marí.


0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada