És el PJ el soldat desconegut?

Anant a la descoberta pels despatxos de la ruïnosa Barcelona, en Dídac i jo tenim un racó secret on de tant en tant fem passada: les antigues oficines del ClijCAT. Sembla ser que entre aquestes quatre parets es congriaven autèntiques revolucions del món de la literatura infantil, es gestaven grans proeses per estendre la lectura a tots els infants i joves i es publicava una revista de referència en el món literari que portava per nom Faristol.

Us semblarà estrany que parli d’aquest indret, però és que els seus arxivadors, perfectament endreçats per una mà que devia ser una joia de l’ordre i l’organització, ens nodreixen d’informació per mai errar en l’elecció de les nostres lectures. I entre tot aquest gavadal d’arxius n’hi ha un que és per a nosaltres un autèntic tresor: el retolat amb el nom de Protagonista Jove.

No sé ben bé qui o què era aquest Protagonista Jove. Potser un heroi a imatge i semblança de la tomba del soldat desconegut? Potser una forma de signar els originals per part d’un autor anònim? Potser una reunió en la que s’havia de ser jove i ballar la Protagonista –aquella dansa tan bella que fan i desfan?
El que sí que puc dir del cert és que a la carpeta hi vam trobar on document referent a cada any. En aquest hi apareixen vuit títols seleccionats a voltes entre més d’un centenar de llibres. Aquests títols són, sense cap mena de dubte, autèntiques joies de la LIJ.


He agafat un any a l’atzar i, com aquell qui pesca en un estany, m’ha sortit la selecció dels anys 2015-16. Alguns dels títols de la selecció ja n’hem parlat al Replà, com és el Kamal i els analfabetistes, del nostre veí Àngel Burgas, L’home dels records per a lectors més petits, o Un fill, per a lectors més granadets. Tres autèntiques joies que ja vam poder llegir i que vam tenir a bé de destacar en aquest mateix blog.

Però la collita 2015-16 també ha donat peu a poder gaudir de valent amb altres perles de la LIJ que passo a descriure a continuació –sense ordre ni concert-. Són cinc títols que semblaria que es dividien en dues franges d’edat de possibles lectors: 13-14 anys i 15-16 anys.
En primer lloc, i per completar la franja dels lectors més joves juntament amb en Kamal i el dador de L’home dels records, també hi trobem Atrapats a la xarxa, de Michelle Gagnon (Fanbooks), una història que ens recorda, en part, el món que m’ha tocat viure. I és que la Noa, una noia jove, a qui li agrada viure la vida al seu aire, un dia es desperta estirada en una camilla d’una gran nau industrial, amb una via intravenosa endollada al braç. A partir d’aquí s’engega una maquinària literària que ens deixarà asseguts al sofà amb ganes de saber més i més per descobrir com la vida solitària de la Noa potser ja no és tan interessant quan s’està sola.
Per aquesta franja d’edat també podem trobar un nou títol d’una de les autores amb més seguidors i seguidores del panorama juvenil: Laura Gallego. Amb Totes les fades del Regne (Montena), l’autora, com si fos un collaret de perles, ens enfila un reguitzell de contes populars, on fades, prínceps i princeses conviuen per aconseguir que tot rutlli segons allò estipulat en els contes. La destra mà de la Laura Gallego ens portarà, de regne en regne, pels contes més populars de la narrativa europea. Una història màgica, on els bons i els dolents tenen clar quin és el seu paper i el posen en pràctica tot utilitzant tots els recursos que la tradició clàssica els ha deixat a mà.

Per a lectors més grans, els que tenen entre 15 i 16 anys, a més del ja citat Un fill, trobem tres títols més, i a quin més florit.

En primer lloc Córrer sense por, d’un periodista italià que porta per nom Giuseppe Catozzella, editat per l’editorial novella Sembra Llibres. Basada en fets reals, la narració ens parla de la Samia, una nena que quan tan sols tenia vuit anys era la més ràpida d’entre tots els infants de Mogadiscio. Malgrat els perills que comportava córrer en una ciutat governada per la violència i l’odi, la Samia s’entrenava sense parar amb el somni de representar el seu país als Jocs Olímpics. Córrer sense por és la història novel•lada de Samia Yusuf Omar, atleta de Somàlia que va aconseguir participar als Jocs Olímpics de Pequín el 2008. Tot i quedar molt enrere, la seva força i tenacitat van commoure tot el món. La Samia simbolitzava la lluita diària de milers de persones del continent africà per sobreviure a la guerra, la pobresa i la falta d’oportunitats. La Samia va lluitar fins al darrer moment per arribar a participar als Jocs de Londres 2012, però va morir ofegada en una pastera a la costa de Lampedusa. Un relat punyent d’un moment històric que sembla molt i molt viu.

D’estil totalment dispar a l’anterior, la parella Andreu Martín i Jaume Ribera ens porten una nova història del jove investigador Flanagan, Els bessons congelats (Grup62 / Fanbooks), aquesta vegada acompanyat pel que sembla que serà l'inseparable Xarxènguer.
La narració ens presenta un Flanagan de dinou anys que viu en plena crisi econòmica del segle XXI ja que la família es veurà obligada a deixar el bar com a penyor d'un deute no retornat. És per això que el seu pare li ha trobat una feina en una oficina, però ell es vol buscar la vida com a detectiu. Perquè l’acceptin en una agència ha de resoldre un cas antic en un petit poble de muntanya: el d’uns bessons que van aparèixer congelats al mig d’un bosc i després van desaparèixer sense deixar rastre. Esoterisme, investigació i amors en una nova aventura d’en Flanagan i Xarxenèguer, el seu socis. Una novel·la policíaca de molt bona factura en la que no sempre allò que sembla ser ho és.

Finalment, per tancar la selecció, una petita joia del realisme crític que tant sovintejava fa alguns anys: Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada (Edicions de 1984). Escrita per un autor americà poc conegut a casa nostra, Sherman Alexie, narra les peripècies de Junior, un indi nascut amb molts problemes físics d’entre les que destacaríem la hidrocefàlia. Un dia, a la bursada, decideix trencar els llaços tradicionals amb la seva tribu índia i anar a estudiar fora de la reserva, a un institut de blancs. Aquesta decisió, que sembla fàcil, suposa un trencament tan gran que a partir d’aleshores Junior no és ni indi ni blanc, i viure un sentiment de pertinença a mitja jornada és difícil. Un retrat tragicòmic de la vida a les reserves índies on l’alcohol i la frustració són el pa de cada dia.
Guanyadors del Protagonista Jove 2014-2015

I mentre remenava entre els arxius i les carpetes, em va caure aquesta foto al terra. Semblava que era l'entrega del premi Protagonista Jove a alguns homes i dones d'especial rellevància. Escrit a mà, al darrere, hi havia el text següent: Guanyadors del PJ 2014-2015.
Què donaria jo per poder-ne saber els seus noms, conèixer les seves vides i quines proeses van fer per merèixer un honor tan gran... 

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada