La poesia? En veu alta i clara

EN VEU ALTA I CLARA...
Qui no sap riure no sap viure
  
d'Andreu Galán. Il. Luis Demano
(Andana, 2014)


Pels itineraris lectors d’alguns amics, parents i coneguts, dedueixo que la millor manera d’arribar a la poesia i apreciar-la és escoltant algú –a poder ser el propi autor!- que te la llegeixi en veu alta. I això que semblaria que pot portar-se a la pràctica a casa mateix –sense la presència de l’autor, evidentment!-, amb la família, tenim la sort que de mica en mica es fa accessible al comú dels mortals, tot estenent-se també per llibreries, biblioteques, bars, festivals i encontres literaris.
S’hi afegeix també que la poesia, titllada habitualment com a parenta pobre de la literatura, viu una petita època d’esplendor quant a edició adreçada a infants.
Ens pocs mesos, diversos han estat els exemplars que han tret el nas i el cap entre les novetats literàries i els aparadors. Entre d’altres:


- Un recull complet, de factura impecable i il·lustrat pel mític dissenyador i artista Bruno Munari, d’un dels grans referents universals, Tirallongues del cel i de la terra de Gianni Rodari (Estrella Polar, 2014).

El túnel
El túnel és una nit de mentida,
tan curta que no té ni mida.

Quina breu nit de foscor!
No hi ha ni temps de tenir por.

- Una antologia exhaustiva, de factura també impecable, de tots aquells poemes amb protagonista animal d’un dels grans referents del país, Bestiolari de Joana Raspall (Pagès, 2014), a cura de Josep Maria Aloy i amb il·lustracions d’Anna Clariana.

- Noves veus que s’incorporen a la pràctica del gènere, com el mateix Josep Maria Aloy amb La lluna, la Bruna (Fil d’Aram, 2014), un poemari centrat en la relació de l’autor amb la seva néta Bruna.

- Veus que repeteixen experiència, com la de Carles Cano amb 29 poemes per al dia a dia i un per a la nit (Bromera, 2015). O la de Lola Casas amb Ocellets, ocells i ocellots (El Cep i la Nansa, 2015).

- Una col·lecció força recent, amb una edició molt acurada, Vagó de versos d’editorial Andana, que combina antologies de grans autors per apropar-los als infants (com ara L’art antic del crit escrit de Josep Piera, L’ofici que més m’agrada de Joan Salvat-Papasseit, o bé, Tan petita i ja saps... de Maria-Mercè Marçal) amb noves incorporacions com la del poeta i rapsode Andreu Galán i la seva obra Qui no sap riure no sap viure que, amb sentit de l’humor i una bona dosi de cultura popular que vertebren el recull, ha calat fantàsticament bé entre els lectors infantils del Premi Atrapallibres d’aquest curs, els quals li han atorgat el guardó. Tot un plaer sentir-lo recitar un poema en aquest vídeo.


...I EMBOLCALLADA AMB UNA CAPSA DE BOMBONS

Fa un temps, en un club de lectura d’una biblioteca pública intentàvem definir les virtuts i les qualitats de la poesia. De la tertúlia entre uns i altres, en va sorgir una que considero molt encertada: un llibre de poemes és com una capsa de bombons.
Segons el grup, un cop oberta la capsa, cadascun dels bombons, que aquesta ens convida a tastar, concentra qualitats i gustos com ara:

    -         sensibilitat
-         síntesis
  -         essència
 -         precisió
-         bellesa
-         música

D’entre l’àmplia gamma de capses que han aparegut darrerament, algunes de les quals us he mostrat en aquesta primera part de l’article, us convido a obrir i tastar-ne el contingut d’una que acabo de descobrir: l’Abecedari Poètic de Salvador Comelles (Cruïlla, 2015).
Comelles (Terrassa, 1959) és un reconegut autor de contes i novel·les per a infants, d’entre els que es podria destacar El mar dels naufragis (La Galera, 1997), o bé, Bona nit, Joan! (Barcanova, 2005). És també professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de l’UAB i un gran entusiasta de la llengua. Els darrers anys, s’ha especialitzat en els llibres d’endevinalles, de jocs amb les paraules i també de poesia. De les seves mans han sorgit els reculls poètics següents: Paraules amb cap i peus (Barcanova, 2011), Com gat i gos (Castellnou, 2011) i El circ (Cruïlla, 2009). Aquest darrer fou molt aplaudit pels lectors i pels experts, els quals li atorgaren el Premi Crítica Serra d’Or.

El que destaca de la seva poesia, i que podem copsar i assaborir en aquest Abecedari poètic és una voluntat d’anar una mica més enllà d’allò a que ens té acostumats la poesia infantil, d’allunyar-se dels temes i de les definicions tradicionals, d’oferir propostes innovadores. Ho ha demostrat a cada llibre.
En aquest cas, ofereix 24 poesies, una per cadascuna de les 24 lletres triades de l’alfabet. A cada lletra, una petita història, un joc breu de paraules, un registre sovint original on hi apareixen paraules que utilitzen la lletra a la qual fa referència. Com a mostra, un bombó:

F
El fanal fa llum,
la flor fa olor;
el foc fa fum,
el fum fa pudor.
La ferida fa mal.
Em fas un petó?

Els poemes són aparentment senzills i baixen bé orella avall, de forma suau i simpàtica. A estones, sorprenen; a estones, fan somriure; a estones, emocionen. Tot i estar pensats per a primers lectors, són recomanables per a tot tipus de lectors i edats, i esdevenen un bon recurs per a compartir-lo amb l’infant abans d’anar a dormir, amb els alumnes d’una classe, o bé, amb al família a mitja tarda, quan algú es presenta a casa amb el regal d’una capsa de bombons.
La capsa a la qual els trobem, tot i formar part d’una col·lecció, és generosa i enginyosa en el seu disseny. Ofereix a cada poema, per breu que sigui, una doble pàgina, que l’Àngels Ruiz il·lustra amb mestria, diversitat de registres i punts de vista. És un goig observar amb atenció la posada en escena, l’embolcall i els detalls que ofereix a cada poema. S’amotlla al contingut i n’amplia el ressò per arribar amb força a la mirada dels lectors.


Si a hores d’ara, la poesia encara no us ha fregat l’orella, ni us ha desvetllat la mirada, ni us ha colpit el sentit del gust, abans de marxar, us ofereixo un altre bombó:

L
Lectura
Planto un grapat de lletres
com si fossin llavors.
I quan en surti un llibre
el llegirem tots dos.  
...

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada