Un imatgiari amb molts sentits

FANI MARCEAU i JOËLLE JOLIVET
En el libro
Trad. a l’espanyol de Rafael Ros
Corimbo, Sant Joan Despí, 2015
Més de cinquanta elements apareixen representats en l’última obra per a primers lectors de Fani Marceau i Joëlle Jolivet que ha publicat Corimbo fa pocs mesos en català i castellà.  En el libro no és un imatgiari qualsevol: cada pàgina —o doble pàgina en el cas dels núvols, el tren, el tigre i la balena—, respon a una pregunta que no s’ha formulat, però que se sobreentén des de l’inici: «Estoy en la amapola, dice la abeja» i, a partir d’aquest moment, un munt d’objectes i animals enuncien el lloc on es troben, amb alguna sorpresa feliç com «Estoy en el zapato, dice la piedrecita», quan el lector espera que siga el peu o el mitjó. Per la formulació de les respostes i per l’omissió de la pregunta, l’obra té una estructura que recorda La gran qüestió, de Wolf Erlbruch, premi Bolònia 2004 en la categoria de ficció, on diversos éssers contesten des del seu punt de vista per què hem vingut al món.

Però si el text és important —un joc de paraules i de repeticions que comença en el títol i que conclou de manera circular en l’última escena—, són les imatges de Joëlle Jolivet les que converteixen el conjunt en un llibre singular. Coneguda pels seus fascinadors volums d’objectes i animals com Zoo lògic (Empúries) i Atuendos (Kokinos) i per haver il·lustrat 365 pingüinos (Kokinos), entre altres títols, en aquesta ocasió Joëlle Jolivet estableix vincles entre elements diversos —com un passador de cabell i un ocell, el pinyol d’un albercoc i un peluix, un autobús i un far, una locomotora i un bolet...— amb el recurs senzill però molt efectiu d’utilitzar els mateixos colors cada doble pàgina, de manera que el lector avança per blaus, verds, taronges, roigs, blancs, marrons i negres alhora que es mou d’un objecte a un altre en un atzar deliciós, amb petites sorpreses —la pedreta de la sabata, el forat del formatge, el pollastre rostit—, quasi com el viatger del tren que apareix a la meitat de l’obra. L’escena final, l’única en la qual canvia l’estructura de la frase, és un joc delicat de text i il·lustració: «Y yo, ¡estoy en tus brazos!», un jo que la representació remet a un xiquet en els braços del pare i, alhora, al llibre, a aquest mateix volum, en les mans de l’infant.





0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada