Un tast de Barrenetxea

A pocs mesos vista de la celebració del centenari del naixement de l’escriptor gal·lès Roald Dahl, em cau a les mans una magnifica edició d’un dels seus contes més populars per a adults: La cata (Ed. Nordica, 2014).

En faig un tast ràpid i, de seguida, quedo pres per les il·lustracions d’un artista que no fa gaire temps que em té el cor robat, Iban Barrenetxea. De sobte, se m’encén una bombeta al cap i penso que m’agradaria convidar-lo a tastar un pastís suec de fruites del bosc al meu 1r 2a i, poc després, entrevistar-lo amb l’objectiu de donar-lo a conèixer a la resta de veïns i als visitants de Llibres al replà. Però, ai, las, innocent de mi! quan consulto la xarxa, tot i portar només cinc anys dedicant-se al llibre infantil –abans havia estat immers en el món del disseny-, me n’adono que moltes persones l’han descobert abans que jo, que d’altres l’han entrevistat i li han fet moltes més preguntes de les que jo m’atreviria mai a fer i tantes altres ja n’han parlat.
Apagada la bombeta que s’havia encès amb tanta força, em dedico, en primer lloc, a fer una cerca i a llegir allò que hi ha referent a Iban Barrenetxea (Elgoibar, 1973). Darrera dels seus dibuixos, trobo una persona apassionada, des de la infantesa, pel món de la literatura, tant pel text com pel dibuix, que em sorprèn per la seguretat i la coherència que demostra en les entrevistes i per la clarividència que mostra en tot allò referent a la literatura i la lectura. De tot plegat, n’extrec cinc perles, amb les quals m’hi sento totalment identificada:


  •      Abans que res, es defineix com a un lector.
  •     Sempre ha sentit l’impuls de dedicar-se d’una forma o altra a la literatura: llegint, dibuixant, o bé, escrivint.
  •     Per a ell, mai s’ha tractat de “dibuixar per dibuixar”. Dibuixar sempre ha estat una forma de continuar les aventures que havia vist en un film, o bé, llegit en un llibre.
  •      En la seva trajectòria, el que, per a ell, marca la diferència amb altres professionals és l’hàbit de lectura. Llegir i llegir. Si hagués d’aconsellar –diu- quelcom a algú, independentment de si és dissenyador, il·lustrador o pilot de naus espacials, és que llegeixi bons llibres.
  •      Treballa amb editors de capçalera, com ara els d’A buen paso o Nordica. Considera un llibre com un projecte comú, on se sumen experiències i coneixements.
El tast inicial em porta també a recopilar, a observar i a llegir allò que ha publicat i a fer-ne una interpretació pròpia de Pippi, filla de pirata. Començo pel conte de Roadl Dahl, com a representació d’aquells textos d’altres autors –Carroll, Doyle, Samaniego...- que ell ha il·lustrat:

A la Cata, Dahl ens presenta un grup de sis personatges dinant en una taula d’una casa aristocràtica. En l'àpat, dos dels comensals fan una aposta en relació a l’origen del vi que prendran. En joc, la mà d’una jove i dues propietats. L’estira-i-arronsa de l’aposta converteix el dinar en una tensa partida d’escacs entre els dos protagonistes i la mirada atenta dels altres quatre. Allò que compta en el text són les paraules precises que diu cadascú per evitar caure en els paranys de l’altre, el to de les mateixes i els seus moviments lleus. Allò que compta en la il·lustració, són els gestos precisos i un pèl exagerats de cadascun d’ells per respondre als moviments del text. L’il·lustrador que, cada dues o quatre pàgines, presenta una il·lustració a doble pàgina, ens planteja sempre el mateix escenari, inamovible, ple d’actors fins a l’escena final, per tal que el lector pugui apreciar els gestos, els efectes dels mateixos i les expressions. Tant en el text com en les il·lustracions, i això és el que més m’atrau, el lector esdevé un espectador davant d’una peça teatral on l’atenció requerida és màxima, per no perdre cap petit detall ni cap paraula, per banal que sigui, d’uns personatges de caire realista, estereotipats i un pèl caricaturitzats.


I segueixo per aquelles obres de les quals ell n’és escriptor i il·lustrador a la vegada. 
Encara que Iban Barrenetxea té alguna obra on el text és preeminent i la il·lustració l’acompanya, com la novel·la Brujarella (Thule, 2014), em centro en els contes il·lustrats, perquè considero que és el territori on el seu estil, tant en el text com en la il·lustració, brilla amb tot l’esplendor. Són tres en concret i tots ells publicats per l’editorial A buen paso: Bombástica naturalis (2010), El cuento del carpintero (2011) i El único y verdadero rey del bosque (2013).


Bombástica naturalis és la seva òpera prima, darrera de la qual hi ha molt temps d’elaboració, impensable en la major part de projectes editorials habituals. Imita l’aire d’un antic tractat de botànica a través del context i el paisatge de les imatges, el vestir dels personatges, però també amb el color envellit de les pàgines. El contingut és una barreja de realitat i la fantasia. A l’inici, presenta un professor que convertia les persones en plantes i aquesta Bombástica n’és el resultat: un recorregut per paisatges interiors i exteriors i per personatges de tota mena relacionats d’una forma o altra amb les plantes que va presentant. Convida a entretenir-se a cada detall i a cada definició.



L’estil de Barrenetxea, mostrat en la narració enciclopèdica Bombástica,Naturalis, esclata i es concreta en dos contes que beuen de la literatura popular –El cuento del carpintero i El único y verdadero rey del bosque- i que tenen molts elements en comú: 
  •  Com a La cata, el lector esdevé espectador d’una història, d’unes imatges i de tots els seus detalls. Aquí els personatges tenen més moviment, van d’un cantó a l’altre, gairebé sempre de perfil, per exteriors i interiors. L’artista, a través del text, et guia a observar els elements, i sembla com, des del seu teatrí de paper, interpel·li al lector tot demanant: Cap on s’ha dirigit el llop?
  •  L’humor i l’exageració és present en el dibuix i en el text. Ambdues obres el tenen per bandera i els embolics entre personatges són constants. Podríem etiquetar les històries com a vodevils. Sembla que l’autor jugui a veure qui la fa més grossa i a retratar l’absurd de la gran comèdia humana.
  • El context, el vestuari, les cares, el fons fred i boirós recorden intencionadament contes de Centreuropa –Prússia, Bohèmia...- o, fins i tot, de la llunyana Rússia.
  • Els fons són blancs, freds i nuvolosos, i no intercedeixen en els fets ni en el protagonisme dels personatges.
  • Les figures són allò més destacat. Semblen reals, gairebé fotogràfiques, però caricaturitzades pel caràcter que els dona el text i per l’exageració que els dona la imatge. Circulen d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra. Els arbres, les cases i altres elements són petits en relació a ells, com els d’un teatrí de cartró.


El cuento del carpintero està protagonitzat per un fuster que es veu obligat a elaborar i substituir les extremitats i parts del cos d’un general que va perdent al camp de batalla. El único y verdadero rey del bosque és una història de reis, pagesos i una guineu tan astuta com la de les faules de tota la vida.

El tast de Roald Dahl, i especialment de les il·lustracions d’Iban Barrenetxea, m’han portat a provar tots els plats que aquest ens ha servit durant cinc anys.

De l’àpat, n’acabo molt satisfet, i amb la il·lusió que n’arribin més. I quan decideixo tombar-me a l’hamaca per fer una becaina, un mail m’assabenta que
el dissabte, 14 de novembre, a les 18h, l’Iban Barrenetxea serà a la Llibreria Calders de Barcelona per parlar amb els lectors.
I qui no ho vulgui creure, que ho vagi a veure.

Per a mi, serà una bona manera de cloure aquest llarg tast, o bé, d’iniciar-ne un altre.
Paraula de Pippi. 

2 comentarios :

Amb "Bombástica Naturalis" en Barrenetxea va guanyar una de les cinc plaques de la Bienal d'Il·lustració de Bratislava 2011. Amb aquest llibre em vaig enamorar de les seves il·lustracions.

Enamorats de les il.lustracions de Barrenetxea, com ens agradaria ser a la CALDERS dissabte.
Me´n vaig enamorar amb El cuento del carpintero, i hores d´ara m´agraden tots, p.e LA CATA.

Gràcies per l´excel.lent reportatge, de debò.

Imma C.

Publica un comentari a l'entrada