Els personatges positius de Maria Tarragó



La Maria Tarragó ha arribat carregada de bosses plenes d’objectes diversos i curiosos. Portava llibres il·lustrats, nines, fotografies,  artesanies i un vestit confeccionats per ella mateixa. Aquesta setmana he esmorzat amb la il·lustradora Maria Tarragó al barri de Gràcia de Barcelona.

La Maria és una il·lustradora molt activa i amb un univers personal molt particular i ple de personatges acolorits. El seu traç és espontani i els seus personatges estan creats des de l’emoció.

El seu univers personal, les seves figures, els objectes i els espais que representa s’apropen als lectors més petits i transmeten un sentiment de positivitat. Aquests se senten totalment identificats amb uns personatges plens de tendresa i força al mateix temps, i amb un gest ple d’ingenuïtat també. Les il·lustracions de la Maria els  atreuen per  la seva aparent simplicitat i per l'expressivitat dels personatges.

Publica per a diverses editorials i, a més a més, confecciona els seus personatges en forma de ninots de peluix. Jo diria que és incansable i, sobretot, una persona molt generosa, disposada sempre a col·laborar en qualsevol activitat artística i també altruista que li proposis. Viu la seva professió amb la il·lusió de qui comença cada dia de nou. És una dona molt fidel als seus amics, i els acompanya amb la seva conversa ocurrent i amb la seva disposició a ajudar-los sempre!


La recordo al 2007 en el projecte a l’hospital de la Vall d’Hebrón, pintant passadissos i habitacions de l’àrea matern infantil d’aquest hospital.

La Maria tenia temps per pintar a les parets els seus personatges, ajudar i coordinar la feina del companys i també per xerrar i fer companyia a alguns dels nens ingressats.
Va néixer al Priorat i ara resideix a Barcelona amb la seva família. Entrar a casa seva és com endinsar-se a una de les seves il·lustracions. Tot està ple de llibres, carpetes, dibuixos, els instruments musicals els seus dos fills i, sobretot, de molt color!

Des de l’any 2007 visita el Saló del llibre a Montreuil-París. Allí ha pogut conèixer l’obra de molts dels il·lustradors que li han servit com a referència i dels qui ella diu que ha après molt, com Olivier Tallec, Benjamin Chaud, Carl Cneut, Lisbet ZwergerKveta Pacovská, i especialment Marc Boutavant.

Esmorzem mirant els llibres i recordant detalls de la seva infantesa i del seu poble al qual torna de tant en tant.

Margalef de Montsant, al Priorat és un poble molt important per a tu, oi?


Sí, i tant que sí. Allí hi tinc tots els records d’infantesa. Hi vaig viure fins als 19 anys i encara hi vaig sovint a visitar els meus pares i els amics. A més a més, m’agrada molt passar-hi els estius, passejar amb la meva bicicleta BH que encara conservo, i banyar-me amb la meva mare al riu Montsant, en un racó que li diem la Peixera. M’agrada passar uns dies a la casa on vaig néixer, Cal Sevé, per remenar calaixos, pujar a les golfes i retrobar-me amb la meva col·lecció de nines. En tinc més de dues-centes. És com una passió que tinc des de petita i que comparteixo amb la meva mare. Ella em va fer agafar l’afecció a les nines i als clàssics del cinema. Moltes d’aquestes nines les he trobat al carrer o a botigues de segona mà, i d’altres són meves; les he restaurat i ara formen part d’aquesta col·lecció tan important per a mi.
També conservo molts contes il·lustrats pel Ferrándiz, per la Pilarin Bayes, i còmics del personatges que m’agradaven com Zipi y Zape, las Hermanas Gilda, Carpanta, la rue del Percebe... personatges de les revistes infantils de quan jo era petita i que em compraven els meus pares.

Les nines tenen a veure amb els personatges dels teus llibres?

Tot té a veure amb el que dibuixes: el lloc on vas néixer, els records, la família, la gent que t’has anat trobant per la vida... També els llibres que vas llegint o la feina d’altres il·lustradors que són els teus referents. Tot aquest còctel de coses i de circumstàncies et fan diferent a l’hora de dibuixar els teus personatges, perquè sempre hi poses una mica de tu i de la teva vida.
Les nines em traslladen a la nena que vaig ser i em porten moments de felicitat. Això és molt important per a mi. També torno a mirar algunes pel·lícules i sèries de quan era petita com Heidi, Pippi Langstrump, Verano azul i La casa de la Pradera. M’agrada molt tornar-les a mirar amb els meus fills i veure com reaccionen.

Quan vas començar a ser il·lustradora?

Ja vivia a Barcelona. L’any 2007 vaig començar a estudiar il·lustració a l’Escola de la Dona, i puc dir que allí la meva vida va canviar. Vaig aprendre la meva professió i vaig conèixer a grans amics i amigues que han estat companys d’aquest itinerari artístic fins ara. Són gent molt important per a mi com Pitu Álvarez, Núria Téllez, Núria Burrull, Roger Simó, Cristina Flórez, Maria Massó, Elvira Torrent i Vicki Robertson. També vaig conèixer a la Tomomi, una il·lustradora del Japó de la que he après moltes coses.


El meu pas per l’Escola de la Dona va ser clau, em va obrir moltes portes i vaig participar en un munt de projectes, exposicions, pintades als hospitals, fires d’il·lustració i artesania, xerrades... Fins que vaig publicar el meu primer llibre “Bocins de felicitat” amb l’editorial Sd Edicions.

"Bocins de felicitat" et va obrir altres portes?


Sí, aquest llibre i sobretot l’escola d’il·lustració. “Bocins de felicitat” és un llibre que va tenir molt bona acollida. De fet encara es reedita! Parlo de les petites coses que jo considero importants i que a vegades passen desapercebudes i són les que més sentit donen a la nostra vida. Després vaig sentir la necessitat de recordar la meva iaia, una persona fonamental a la meva vida, i vaig començar a pensar en un segon llibre.
Sempre parlava dels meus records amb ella, fins que un dia vaig decidir dibuixar-los. “La iaia” és un llibre molt especial.
De segur que molts lectors poden identificar-s’hi i recordar molts moments bonics amb els seus avis.
També està publicat per la mateixa editorial.

Com és la relació amb els editors? Entenen la part emocional continguda en la majoria dels teus llibres il·lustrats?

Vaig tenir la sort de començar a treballar amb la Maria Lluïsa Samaranch de l’editorial SD Edicions. La María Lluïsa és una editora molt generosa i molt sincera. Publica el que li agrada de debò i creu en la feina de l’il·lustrador. Ha descobert molta gent jove i els ha obert les portes al món editorial. Per a mi va ser com un trampolí, i li estic molt agraïda. També la Gemma Cera, de l’empresa de serveis editorials Somnins, va confiar en els meus projectes i fa poc he publicat amb l’editorial La Galera “Contes per llegir i jugar”.
Una carpeta amb quatre contes clàssics en forma de puzle. Amb la Lluïsa Samaranch estic a punt de publicar una edició en català del conte clàssic alemany “El Trencanous” d’Etta Hoffmann,”El viaje de los sueños” i un receptari de paelles. Els estic molt agraïda i crec que he tingut sort, són gent que em respecta i confia en la meva feina.


Tens llibres en anglès?


Això va ser gràcies al contacte que em va facilitar una amiga, la Rosana. Són llibres per a l’aprenentatge de l’anglès pensats per a nens de primària. Són dos llibres d’activitats de l’acadèmia d’anglès “Tedy Language Club”, amb cançons, plens d’il·lustracions i enganxines.
Amb aquests llibres vaig començar a composar i a posar color als meus personatges amb Photoshop. Els personatges d’aquests llibres representen molt bé la meva mirada afectuosa cap al món dels infants.

Exacte, les teves il·lustracions agraden molt als més petits?

Sí, n’estic molt contenta. Crec que té a veure amb el tractament del color i també en les composicions senzilles. Els xiquets i xiquetes es poden identificar amb molts personatges i amb aquests paisatges tan plens de color i on passen coses divertides. Jo vull que els resulti divertit i, sobretot, que els transmeti felicitat!

Dibuixes sempre molts xiquets i xiquetes i també animals humanitzats...


Precisament el proper projecte que aviat sortirà es tracta d’una colla de deu amics i són tots animalets que viuen junts moltes aventures divertides. Però sí que m’agrada dibuixar nens actius i plens d’energia, potser com els de Margalef quan jo hi vivia, però no tan trapelles!
Els meus fills també em donen idees i m’agrada molt veure la seva reacció quan els monstro els meus dibuixos. Són uns bons crítics!
M’agrada molt l’il·lustrador francès Marc Boutavant i el xinès Thé Tjong-Khing que tots dos dibuixen sovint animals. Els segueixo des de fa temps. També tinc llibres de la il·lustradora Beatrix Potter, em fascinen els seus llibres i les seves il·lustracions. Molt especialment m’agrada el cinema d’animació de Ladislav Starewich de principis del segle XX i el circ de Calder.


De fet també has creat una col·lecció d’animalons i nines de drap.


Sí. Vaig aprendre a cosir per a un projecte que vaig fer amb la Vicki Robertson, Núria Burrull i Núria Téllez. De mica en mica vaig començar a crear les meves nines i animals de drap.
Vénen a ser els meus personatges dibuixats, però en tres dimensions. Els venia a les fires d’artesania, i des de fa un parell d’anys també es venen al palau Güell de Barcelona, uns gats dissenyats exclusivament per a la botiga del Palau. També estic venent els meus productes il·lustrats i nines retallables a la botiga virtual “Los cuentos de Bastian”.


Com a anècdota, un dia la meva filla em va demanar que li fes un conill de roba amb un “parxe” a l’ull per regalar-li a uns youtubers, “Luzu y Lanita”. Els va agradar, i aquest conill ha sortit dues vegades a les seves intervencions al vídeos de Youtube. A partir d’aquesta anècdota, vaig decidir fer un conte del conillet amb el “parxe” a l´ull , amb una tècnica japonesa que es diu Needle Felt, és un brodat a mà, un altra tècnica nova amb la qual he experimentat. També estic contenta d’haver obsequiat les meves nines i animals de drap a nens i nenes de l’Àfrica i també a la Índia. Ja m’agradaria poder rodar tant pel món com els meus personatges! De vegades em pregunto en quina família i país hauran fet cap.


L’esmorzar ha durat gairebé dues hores, per poc ja dinem i tot. La Maria ha de marxar i segurament, de camí cap a casa seva, li vindran noves idees al cap, es trobarà algun personatge nou per als propers llibres o una nina bonica i suggerent per a la seva col·lecció!


 

4 comentarios :

M'encanta l'article. Que monos els ninos de drap!

Quin món més bonic, el de la Maria. Nolt ben contat, Ignasi!

Publica un comentari a l'entrada