La por que duem a dins

LEVI PINFOLD
El gos negre
Traducció al català de Pilar Viciana
NubeOcho Ediciones, Madrid, 2014
Premi Kate Greenaway 2013
Premi Kiriko 2014
Publicat per NubeOcho fa un any, El gos negre ha merescut fa poc el V Premi Club Kiriko que atorga una entitat que aplega més de noranta llibreries especialitzades en literatura infantil d'arreu de l'Estat espanyol a títols per a xiquets de sis a huit anys. Abans, l'obra ha rebut altres guardons, com la Kate Greenaway Medal, que s'entrega anualment des de 1955 i que ha reconegut autors com Helen Oxenbury, Anthony Browne, Quentin Blake, Helen Cooper o Emily Gravett, entre molts altres.

D'estètica retro, proper a l'hiperrealisme i amb un aire romàntic —un cert gust per la deformitat, l'acumulació, el caos, les tenebres i el misteri—, El gos negre conta la reacció de la família Esperanza quan, un matí d'hivern, apareix a la porta de casa un animal gegantí que creix i creix, a mesura que és descobert pels diversos habitants de la mansió. La bèstia és ja immensa quan, finalment, es lleva Xica, la filla petita, i sense escoltar els temors dels altres —«Aquest monstre et devorarà! Se't menjarà el cap! Mastegarà els teus ossos!»—, decideix eixir i veure qui és realment l'ésser que ha aterrit els pares i els germans. Amb la ingenuïtat pròpia de la infància, Xica juga a ser perseguida per aquest gos de talla hiperbòlica: perquè puga agafar la nena, el ca haurà d'empetitir-se si no vol enfonsar-se en el llac de gel, si vol endinsar-se en el bosc, baixar pel tobogan i, finalment, travessar la gatonera de la porta dels Esperanza.

L'àlbum combina el color —ocres, grisos, negres i rosats, sobretot— i el barroquisme de les cares senars i de les quatre doble pàgines centrals amb unes representacions de petit format en sèpia que enquadren els textos dels fulls parells; alguns d'aquests dibuixos recorden, per la col·locació i la forma, l'ornamentació de les lletres capitals d'alguns manuscrits de l'Edat Mitjana. Aquesta alternança compensa, amb espais en blanc, la intensitat i el detallisme de les il·lustracions principals. És l'argument qui determina el canvi d'estructura: la trobada cara a cara del gos i la nena i la posterior persecució ocupen les quatre grans escenes centrals a doble pàgina; al cap i a la fi, és aquí on s'esdevé el nus de la narració, l'evolució de les proporcions dels dos protagonistes. El text, senzill i mesurat, utilitza la repetició d'elements pròpia dels contes tradicionals —amb alguna divertida i sorprenent variació—; si de cas, s'hauria pogut prescindir del penúltim paràgraf i d'algunes línies de l'últim, moment en què s'explicita innecessàriament la valentia de la xiqueta: el lector de qualsevol edat ja ha percebut la curiositat i el coratge de la criatura en eixir de casa i palplantar-se davant de la bèstia negra.


0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada