Llits extravagants per a viatjar

El «Libro de las camas» de Sylvia Plath il·lustrat per Quentin Blake

Kamishibais, narracions orals arreu

Milers d'anys d'oralitat en una tradició japonesa

Per Gràcia amb Rocío Bonilla

La il•lustradora conversa amb Ignasi Blanch

Dotar d'ànima... les coses!

Un grapat d'històries que giren al voltant de coses humanitzades

El jardí de les meravelles

Ekaré publica un àlbum de Thé Tjong-Khing inspirat en El Bosco

Brueghel, Kandinsdy, Picasso, Van Gogh, Nhlengethwa... per a xiquets

Un llibre d’imatges aproxima l’art als primers lectors

Recomanacions d'estiu



Benvolguts i benvolgudes, replaneros tots i totes: ja tornem a tenir l’estiu a tocar, i els veïns de l’immoble preparem maletes, tovalloles, cremes solars, etc per marxar uns dies fora. Ho fem bé: ens agafem dos mesos. Aquest ha estat un bon any, i ens ha fet molta il·lusió veure com, setmana rere setmana, els habituals al replà heu passat a saludar, heu tret al nas per llegir i veure què es cou al món de la LIJ i heu compartit amb nosaltres la curiositat, les novetats i el créixer d’un món que ens apassiona.
   Ja esteu al cas que tenim una nova inquilina al tercer primera, i que vam celebrar la segona festa d’aniversari el maig passat. El descans estiuenc ens agafa amb la sensació de feina ben feta, de missió acomplerta i amb ganes de reunir energia de cara al curs vinent. Pensant en vosaltres, us volem deixar unes quantes recomanacions dels veïns de l’escala de les que podreu gaudir entre tomb i tomb a la sorra, entre braça i braça al mar o a la piscina, entre canya i canya a la terrassa o al bar.

Vet aquí les nostres propostes:

1r 1a
Aquest estiu la família Mumin us recomana dues novel·les d'aventures, que vénen de la mà de la seva versió cinematogràfica, i un còmic. 


Smith, Dan. Big game = Caça major. Trad. Aurora Ballester. Basada en el relat original de Jalmari Helander i Petri Jokiranta. Bambú, 2015
Oskari és un noi finlandès que ha de superar una prova per passar a l'edat adulta. Amb només un arc i un joc de fletxes haurà de passar una nit al bosc i caçar algun animal. Com més gran sigui la presa, més gran serà el respecte que li professarà el seu poble. Però allò que el bosc té preparat per a l'Oskari és impensable. De fet, no és estrany que el llibre neixi conjuntament com a guió cinematogràfic, perquè ens trobem davant d'un argument de típica  pel·lícula americana d'aventures, protagonitzada per Samuel L. Jackson.

Norton, Mary. Los incursores. Blackie Books, 2015
L'anglesa Mary Norton va publicar aquest llibre l'any 1952 i va arribar a casa nostra als anys vuitanta, en castellà, gràcies a l'editorial Altea.
Ara Blackie Books recull en un sol volum dues de les aventures d'aquests éssers diminuts que viuen entre nosaltres, humans de la mida d'un terròs de sucre: Los incursores i Los incursores en el campo.

El llibre va fascinar tant al famós cineasta Hayao Miyazaki, que va fer-ne el guió per al cinema. Així que després del llibre podeu gaudir de: 
Arrietty y el mundo de los diminutos [dvd]. Dirigida per Hiromasa Yonebayashi. Aurum, DL 2011
  

I per a acabar, una perla que acabem de descobrir, tot i que ja té uns anys:
García, Sergio. Odi's blog. Il·lustr. Lola Moral. Dibbuks, 2010
Un còmic sense mots, difícil de classificar, amb petites històries d'una o dues planes. Somnis i fantasies de la noia protagonista, que és capaç de transformar les feines i accions quotidianes en experiències fascinants i fantasioses.
Amb només unes hores, s'ha guanyat un lloc d'honor al 1r 1a.

1r 2a
Al 1r 2a, i diria que a tot el replà, ens agrada la bona literatura, sigui del gènere, de la mena o del tema que sigui, per amanir qualsevol estona, i en especial, els temps de vacances. 
I tot i que, a mi, em captiven les històries escrites amb prosa poètica, construïdes amb frases simples, i de ritme àgil, les recomanacions per aquest estiu coincideixen a tenir un títol de frase subordinada. Per ordre d’edat a la qual s’adrecen, us recomano:



-NEL·LO, David. Quim, el nen que no volia ser res. Il·lustr. Jordi Vila Delclòs. Barcelona: Arcàdia, 2015. 52 p. (La meva Arcàdia; 7)

En la literatura infantil, hi ha un bon grapat de llibres que comencen en una classe i amb el mestre que pregunta allò de Què us agradaria ser de grans?
En Quim, que té una personalitat molt definida, respon que ell no vol ser res. En els propers anys i al llarg de la seva vida, lluitarà per fer realitat el seu desig d’infant. Entre d’altres, haurà de fer un llarg viatge i una estada a Sibèria, lluny de casa.
Un tema original, una novel·la d’aparença senzilla i el ritme regular i àgil d’un tren.    

-PUIGPELAT, Francesc. El nen que va xatejar amb Jack Sparrow. Il·lustr. Oriol Malet. Alzira: Bromera, 2015. 152 p. (L’elefant; 18)

Si haguéssim d’afegir una etiqueta publicitària a aquesta novel·la podria ser la d’El somni americà. En Martí guanya un concurs que li permet xatejar amb un dels seus ídols, l’actor Johnny Depp, protagonista de les seves pel·lícules preferides.
L’intercanvi de missatges provocarà que en Martí agafi forces per enfrontar-se a la seva difícil realitat: uns pares que se separen i uns companys d’escola que li fan la vida impossible. I que el somni vagi molt més enllà.
Un tema habitual, uns personatges originals i un munt de sacsejades pirates.   

-LAFON, Lola. La pequeña comunista que no sonreía nunca.  Trad. Francesc Rovira. Barcelona: Anagrama, 2015. 278 p. (Panorama de narrativas; 886)

D’aquesta obra, de l’autora francesa Lola Lafon, n’he llegit de moment ben poques pàgines, però amb elles, dedueixo que passaré atractives estones de lectura.
Les de Montreal van ser les primeres Olimpiades que vaig veure per televisió. D’allà, en va sorgir l’admiració per la gimnasta Nadia Comaneci. La seva fotografia a la coberta d’aquest llibre em va convidar a anar una mica més enllà de la imatge que d’ella m'havia fet en aquella època.
A través d’un intercanvi fictici de correus i converses telefòniques amb la gimnasta, l’autora elabora un documental novel·lat on omple els silencis de la seva història.
Un personatge captivador, un aprofundiment necessari i un munt de piruetes damunt la barra fixa de la literatura.

2n 1a
Des del 2n 1a, aquest estiu us proposem gaudir del nou llibre de la il·lustradora belga Kitty Crowther, guanyadora al 2010 de premi Astrid Lindgren Memorial Award, el premi més important en la literatura infantil. Just ara acaba de publicar-se per l’editorial Lóguez el seu llibre El niño raiz.

El niño raiz, L’Enfant racine,  va ser editat per primera vegada l’any 2003 a França per l’École des Loisirs. A El niño raíz, Kitty ens trasllada al món misteriós dels boscos, als seus personatges fantasiosos, fades, follets, flors fantàstiques  i arbres.
La protagonista, la Leslie, viu en un llogaret just darrere del bosc. Un vespre decideix sortir a caçar a la guineu que fa temps que li mata les gallines.  Durant la caminada es trobarà un personatge estrany amb qui farà una bona amistat fins que aquest hagi de marxar una altra vegada amb els de la seva espècie.

Kitty Crowther ens parla de les trobades casuals, dels comiats, de conviure amb la diferència i d’acceptar les circumstàncies i els canvis que la vida ens va portant.

Ens segueix sorprenent amb unes il·lustracions fetes amb llapis de colors. El misteri del bosc  i la màgia dels personatges de la nit són tractats amb el seu traç solt, amb molta força i amb un registre ple de tendresa i de ingenuïtat. Fixem-nos en el tractament de les flors dibuixades, que són les mateixes que té ella al seu jardí de casa.  
Kitty estima el dibuix  i el traç immediat i essencial. Valora les llibretes d’esbossos dels il·lustradors per la llibertat de resolució que ofereixen. Quan inicia un nou projecte dibuixa constantment, fa taques, línies, hi posa colors i textures fins que apareixen personatges gairebé d’una manera espontània. Tot va prenent forma per a trobar el nou protagonista d’una història que encara no sap ben bé cap on la dirigirà. Aquest personatge serà l’iniciador d’una aventura plena de sorpreses i de llocs inèdits per als lectors, però també per a la mateixa autora. Després Kitty hi afegirà tot allò que la commou i l’interessa  personalment, els records de la infantesa, algun mite clàssic, les flors del seu jardí, els  arbres que li agraden.

El niño raíz és una proposta que s’afegeix a les de la mateixa autora belga presentades recentment per les editorials Los Cuatro azules i Corimbo. 

Un plaer que paga la pena no perdre’s.

2n 2a 
Vaig descobrir Jo Nesbø a rel de la literatura infantil i la seva sèrie del Doctor Proctor, editada per La Galera. Però poc em suposava que darrere d'aquesta sèrie s'hi amagava un dels autors de novel·la policíaca de més projecció internacional. És per això que aquest estiu, després d'haver-me llegit la darrera novel·la de l'inspector Harry Hole, El lleopard, furgaré en els origens del personatge tot fent passada pels dos primers capítols: El ratpenat i Escarabats.


El ratpenat ens mostra les primeres aventures d'un Hole, policia norueg molt amant del mam, que ha de descobrir a Austràlia l'assassí d'una jove i atractiva paisana seva. A Escarbats trobem en Hole a Bangkok on la mort de l'embaixador norueg amaga negocis i aficions ocultes dels ciutadans nòrdics a la corrupta Tailàndia.

Editats tots per Proa, les històries d'en Harry Hole em van captivar amb El ninot de neu. I és que encara que no ho sembli, la societat noruega amaga alguns dels assassins en sèrie més terrorífics que hom es pugui imaginar. És a dir, si aquest estiu teniu previst anar nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica i lliure, desvetllada i feliç, no oblideu portar un bon ganivet a la butxaca per si de cas.

Així mateix, per a aquells que us agradi el tren, els viatges que de bones a primeres semblaríen anodins, amb gust d'arròs bullit, no deixeu de llegir Coses que no podem evitar, de Verónica Sánchez Orpella (Columna, 2015). L'autora ens proposa un viatge amb tansiberià, de Moscou a Mongòlia, que com altres viatges ja llegits, no deixa de ser un camí a l'intrior d'un mateix, a la recerca d'aquell somni que a l'hora de la veritat tant és on hom estigui que a vegades el paradís està al pis de sobre, a la taberna del mar o a l'altra punta del món. Una obra fresca, sense grans pretensions i molt estiuenca, ideal per a nits d'estiu a la fresca, quan els problemes de la resta de l'any han quedat aparcats en el record.


3er 1a
Des del 3er 1a, volem recomanar-vos tres llibres per a primers lectors:

CLIFF WRIGHT                                    MARIANNE DUBUC
Ós i Pilota                                               El lleó i l'ocell
Joventut, 2014 (2a ed.)                           Tramuntana, 2015
Ós i Pilota és un excel·lent i delicat imatgiari de cartró sobre els contraris en què, a més de l’estil clàssic, impecable, de les il·lustracions de Cliff Wright, destaca el fil que uneix les escenes, de manera que allò que sol ser un conjunt d’imatges aïllades es converteix, en les mans d’aquest autor, en una vertadera història.

A. HENSGEN i B. RODRIGUEZ

Amigos

Libros del Zorro Rojo, 2015
Amigos és el nou títol sense paraules de Beatrice Rodriguez —autora en solitari de la trilogia Ladrón de gallinas, La revancha del gallo i Un día de pescai Andrea Hensgen: el que pareix un argument tradicional d’aquells en què s’endevina el final —la companyia d’un gos ajuda un xiquet a superar les pors— fa un pas de rosca quan el nen contribueix a dissipar la tristesa del gos, que té un origen concret; insospitat i original desenllaç per a un bon àlbum il·lustrat.

I un altre vincle d’amistat és el que s’estableix entre El lleó i l’ocell de Marianne Dubuc, l’autora quebequesa coneguda per El carnaval dels animals i Davant de casa meva (tots dos publicats per Joventut): no és exactament un llibre sense mots però podria ser-ho; de fet, si s’haguera prescindit del text —mínim i ja absent en moltes pàgines—, probablement l’obra encara tindria més força: les il·lustracions de Dubuc, amb enquadraments originals i transicions en blanc o amb un sol i efectiu element —la flor única enmig de la buidor de la pàgina com a indici del final de l’hivern o, sobretot, la nota musical, també aïllada, que anuncia el retorn de l’au— narren perfectament la història.

3r 2a

Planeta Willi. Text i il·lustracions: Birte Müller. Traducció: Anna Soler Horta. Barcelona, Takatuka 2015.

Des del tercer segona us recomanem una novetat de Takatuka, Planeta Willi, escrit i il·lustrat per Birte Müller. Com és habitual en la seva línia editorial, Takatuka ens proposa una temàtica d’alt contingut actitudinal i social: “En Willi ve d’un altre planeta”, la primera frase del llibre, serveix per presentar-nos un nen amb síndrome de Down, i tot el seu cercle més íntim (família, educadors, veïns). En cap moment apareix la referència exacta del transtorn que pateix en Willi, però sí que se’ns expliquen les seves particularitats físiques, les seves actituds socials i els seus problemes cognitius. Des del principi, en Willi ve d’un altre planeta, i els que som diferents som els altres, els que no compartim planeta amb el protagonista. 



L’àlbum presenta una estructura uniforme: pàgina esquerra de text (va canviant el color de la tinta) acompanyat d’un dibuix a línia; pàgina dreta il·lustració a tot color que omple la superfície del paper. Les composicions, sempre en horitzontal adequant-se al format del full, sovint tenen l’aspecte d’un joc de taula. Són, i aquí rau una de les gràcies de la proposta, una mena de taulers plens de color que, fins i tot, poden llegir-se en cercle o en espiral (com el joc de l’oca), i la mutiplicitat de formes, colors i lectures, remet sens dubte a la visió “extraterrestre” del nostre Willi, que arriba a aparèixer fins a set vegades en una sola imatge. Amb un estil pictoricista (tot molt simple, amb figures que tenen alguna cosa de pictogrames) i utilitzant una paleta neta formada per primaris i secundaris, Müller ens transporta al caos conceptual d’en Willi i els seu entorn proper, i ens alerta contra la ceguesa habitual de no admetre per no comprendre. Tothom és diferent, això està clar, i què millor aprendre dels que convieun amb la diferència per entendre millor el món on vivim. Delicioses les guardes, amb mostres del llenguatge gestual que fa servir en Willi per relacionar-se, i l’aparició en totes les il·lustracions de la figura d’una vaca, l’animal preferit del nen.


Manuel Baixauli. La cinquena planta. Proa, Barcelona 2014.

Per als més grans, recomanem la lectura de la novel·la de Manuel Baixauli, flamant premi Crexells d’enguany. La cinquena planta neix de l’experiència de l’autor arrel d’una malaltia estranya, el síndrome de Guillem-Barré que el va deixar paralitzat completament durant quaranta dos dies l’any 2005. La lenta recuperació en un sanatori va motivar l’escriptura de la novel·la en un afany de trobar una explicació (que per força havia de ser inversemblant i fantasiosa) a tot el procés. Baixauli, ens parla de la creativitat, la marginació i la part més desconeguda del cervell humà (la cinquena planta?) mitjançant una novel·la ambiciosa en la qual conjura, a la manera de Fellini “8 i 1/2", els éssers i fets reals o imaginaris que poblen el nostre jo més íntim en moments de sotrac físic i emocional. 

Bon estiu i bona lectura!!!!!!

Coses que es diuen sense paraules


       JANIK COAT                                                                           BERNARDO CARVALHO
La surprise                                                                                   Un día en la playa
Éditions MeMo, 2010                                                                  Libros del Zorro Rojo, 2010
ISBN: 978-2-35289-090-4                                                            ISBN: 978-84-92412-63-1
32 pàgs. 15€                                                                       32 pàgs. 12,90€
Colors plans, saturats, figures sense contorn que semblen retallades i enganxades sobre un fons d’un altre color, també homogeni, és allò que tenen en comú La surprise, de Janik Coat (Rennes, 1972) i Un día en la playa, de Bernardo carvalho (Lisboa, 1973), això —aquesta estètica— i el fet que tots dos conten una història sense paraules.

La surprise tracta del vincle estret que uneix una dona i la seua gata, una mena d’adagio en què el pas de les estacions es percep en gestos de la vida quotidiana, com la roba dels personatges o alguna planta en flor; en aquest llibre, pràcticament no hi ha espais en blanc, llevat de dues pàgines que separen el plantejament i el desenllaç. Com tot àlbum sense mots, és una obra per a mirar, remirar i trobar tot un seguit de detalls que enriqueixen el delicat fil principal: la mirada desconfiada de l’home al llit amb el gat a sobre, els canvis lleugeríssims en l’estat d’ànim de la protagonista, la fotografia emmarcada que primer retrata la parella, després el felí absent i, finalment, els sis habitants de la casa.

Janik Coat no és gaire coneguda en català ni en espanyol, és la il·lustradora d’Amós i el país negre (Tramuntana Editorial), però no s’ha traduït cap llibre seu com a autora única; a França es va donar a conèixer amb Popov et Samothrace, un bestiari que es reedita periòdicament i on Coat presentà el seu curiós i sofisticat hipopòtam roig —Popov prefereix son jacuzzi als banys de fang—, que també és el protagonista dels fascinants Hippoppositesencertat títol de la versió anglesa de Mon hippopotame (Autrement Jeunesse).


Bernardo Carvalho és un dels fundadors de l’editorial Planeta Tangerina i ací és famós, sobretot, per les imatges i el disseny de P de papá (Kalandraka), guardonat en 2008 amb una Menció d’Honor en el Premi als llibres millor dissenyats del món de la Book Art Foundation, un àlbum per a primers lectors en què s’evidencia com un pare es capaç de transformar-se, per un fill, en tractor, matalàs, penjador o grua, entre altres coses inversemblants. Amb Isabel Minhós Martins, Carvalho ha publicat també El món en un segon (Intermón Oxfam), Cor de mare (Libros del Zorro Rojo) i Muchas gracias (Kalandraka), entre altres títols.

Un día en la playa, primera obra en solitari de Bernardo Carvalho, té un punt surrealista i juganer: un individu s’acomoda en una platja solitària amb una tovallola i un para-sol; aquest ésser verd —però humà— veu com, davant seu, apareix primer una bota i, tot seguit, una branca; després, una botella, una caixa, una regadora, llaunes, flotadors, rodes..., un munt d’andròmines que l’home arreplega pacientment i amb les quals, en acabar, construeix una estrambòtica embarcació i s’endinsa mar enllà. Roig, verd, beix, blau, blanc i marró, siluetes d’un sol color, sense gradacions ni ombres, sense línies negres per a crear aquest suggeridor, pacífic i estival espai marí.


Fer-ne 50!

Anna Maria Macià, M.Carme Roca, Marga Mateu i Reina Duarte

Moment dels parlaments 
Maria Carme Roca és una de les autores més prolífiques de la LIJ catalana. I com que ja porta 50 títols a les seves prestatgeries, va tenir l'encert de voler celebrar l'efemèride envoltada d'amics. Fou així com el passat dilluns dia 8 es van aplegar al seu voltant escriptors, editors, lectors, familiars, coneguts i saludats per fer una festassa i comprartir el goig de la seva creació. Però això de fer-ne 50, lluny de ser la fi de la seva obra creadora, li ha donat forces per, i així ho va declarar, "tenir tres llibres més ja en cartera i moltes idees al cap per properes novel·les".
El Replà, com que una celebració com aquesta no sovinteja, vam ser-hi presents i volem compartir amb tothom, i molt especialment amb la Roca, la seva força, entusiasme i ganes de continuar escrivint. Pels propers 50!
Per cert, recordeu que la Maria Carme Roca, es defineix al Diccionari d'autors del ClijCAT amb les paraules següents:
Sóc barcelonina, nascuda al barri gòtic l’any 1955. De petita no m’agradava gaire anar a l’escola ni estudiar, però de gran em vaig llicenciar en Història i en Literatura. Durant dotze anys em vaig dedicar a l’ensenyament. De sempre, la lectura ha estat una de les meves afeccions principals. Així he pogut i puc viure aventures i situacions que d’una altra manera no seria possible. Tot i que sempre he escrit, no m’hi he dedicat professionalment fins a l’any 1997, quan vaig publicar la meva primera novel·la, i des d’aleshores ja n’he publicades unes vint-i-cinc (que nosaltres hauríem de llegir cinquanta!). La majoria dels meus llibres van adreçats al públic infantil i juvenil. En el decurs de la meva trajectòria literària he obtingut diversos premis com ara el Don-na (El darrer buit, 1997), el Lola Anglada (On s’amaga la por, 2002) o el Barcanova (Akanuu, l’arquer persa, 2005).

És el PJ el soldat desconegut?

Anant a la descoberta pels despatxos de la ruïnosa Barcelona, en Dídac i jo tenim un racó secret on de tant en tant fem passada: les antigues oficines del ClijCAT. Sembla ser que entre aquestes quatre parets es congriaven autèntiques revolucions del món de la literatura infantil, es gestaven grans proeses per estendre la lectura a tots els infants i joves i es publicava una revista de referència en el món literari que portava per nom Faristol.

Us semblarà estrany que parli d’aquest indret, però és que els seus arxivadors, perfectament endreçats per una mà que devia ser una joia de l’ordre i l’organització, ens nodreixen d’informació per mai errar en l’elecció de les nostres lectures. I entre tot aquest gavadal d’arxius n’hi ha un que és per a nosaltres un autèntic tresor: el retolat amb el nom de Protagonista Jove.

No sé ben bé qui o què era aquest Protagonista Jove. Potser un heroi a imatge i semblança de la tomba del soldat desconegut? Potser una forma de signar els originals per part d’un autor anònim? Potser una reunió en la que s’havia de ser jove i ballar la Protagonista –aquella dansa tan bella que fan i desfan?
El que sí que puc dir del cert és que a la carpeta hi vam trobar on document referent a cada any. En aquest hi apareixen vuit títols seleccionats a voltes entre més d’un centenar de llibres. Aquests títols són, sense cap mena de dubte, autèntiques joies de la LIJ.


He agafat un any a l’atzar i, com aquell qui pesca en un estany, m’ha sortit la selecció dels anys 2015-16. Alguns dels títols de la selecció ja n’hem parlat al Replà, com és el Kamal i els analfabetistes, del nostre veí Àngel Burgas, L’home dels records per a lectors més petits, o Un fill, per a lectors més granadets. Tres autèntiques joies que ja vam poder llegir i que vam tenir a bé de destacar en aquest mateix blog.

Però la collita 2015-16 també ha donat peu a poder gaudir de valent amb altres perles de la LIJ que passo a descriure a continuació –sense ordre ni concert-. Són cinc títols que semblaria que es dividien en dues franges d’edat de possibles lectors: 13-14 anys i 15-16 anys.
En primer lloc, i per completar la franja dels lectors més joves juntament amb en Kamal i el dador de L’home dels records, també hi trobem Atrapats a la xarxa, de Michelle Gagnon (Fanbooks), una història que ens recorda, en part, el món que m’ha tocat viure. I és que la Noa, una noia jove, a qui li agrada viure la vida al seu aire, un dia es desperta estirada en una camilla d’una gran nau industrial, amb una via intravenosa endollada al braç. A partir d’aquí s’engega una maquinària literària que ens deixarà asseguts al sofà amb ganes de saber més i més per descobrir com la vida solitària de la Noa potser ja no és tan interessant quan s’està sola.
Per aquesta franja d’edat també podem trobar un nou títol d’una de les autores amb més seguidors i seguidores del panorama juvenil: Laura Gallego. Amb Totes les fades del Regne (Montena), l’autora, com si fos un collaret de perles, ens enfila un reguitzell de contes populars, on fades, prínceps i princeses conviuen per aconseguir que tot rutlli segons allò estipulat en els contes. La destra mà de la Laura Gallego ens portarà, de regne en regne, pels contes més populars de la narrativa europea. Una història màgica, on els bons i els dolents tenen clar quin és el seu paper i el posen en pràctica tot utilitzant tots els recursos que la tradició clàssica els ha deixat a mà.

Per a lectors més grans, els que tenen entre 15 i 16 anys, a més del ja citat Un fill, trobem tres títols més, i a quin més florit.

En primer lloc Córrer sense por, d’un periodista italià que porta per nom Giuseppe Catozzella, editat per l’editorial novella Sembra Llibres. Basada en fets reals, la narració ens parla de la Samia, una nena que quan tan sols tenia vuit anys era la més ràpida d’entre tots els infants de Mogadiscio. Malgrat els perills que comportava córrer en una ciutat governada per la violència i l’odi, la Samia s’entrenava sense parar amb el somni de representar el seu país als Jocs Olímpics. Córrer sense por és la història novel•lada de Samia Yusuf Omar, atleta de Somàlia que va aconseguir participar als Jocs Olímpics de Pequín el 2008. Tot i quedar molt enrere, la seva força i tenacitat van commoure tot el món. La Samia simbolitzava la lluita diària de milers de persones del continent africà per sobreviure a la guerra, la pobresa i la falta d’oportunitats. La Samia va lluitar fins al darrer moment per arribar a participar als Jocs de Londres 2012, però va morir ofegada en una pastera a la costa de Lampedusa. Un relat punyent d’un moment històric que sembla molt i molt viu.

D’estil totalment dispar a l’anterior, la parella Andreu Martín i Jaume Ribera ens porten una nova història del jove investigador Flanagan, Els bessons congelats (Grup62 / Fanbooks), aquesta vegada acompanyat pel que sembla que serà l'inseparable Xarxènguer.
La narració ens presenta un Flanagan de dinou anys que viu en plena crisi econòmica del segle XXI ja que la família es veurà obligada a deixar el bar com a penyor d'un deute no retornat. És per això que el seu pare li ha trobat una feina en una oficina, però ell es vol buscar la vida com a detectiu. Perquè l’acceptin en una agència ha de resoldre un cas antic en un petit poble de muntanya: el d’uns bessons que van aparèixer congelats al mig d’un bosc i després van desaparèixer sense deixar rastre. Esoterisme, investigació i amors en una nova aventura d’en Flanagan i Xarxenèguer, el seu socis. Una novel·la policíaca de molt bona factura en la que no sempre allò que sembla ser ho és.

Finalment, per tancar la selecció, una petita joia del realisme crític que tant sovintejava fa alguns anys: Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada (Edicions de 1984). Escrita per un autor americà poc conegut a casa nostra, Sherman Alexie, narra les peripècies de Junior, un indi nascut amb molts problemes físics d’entre les que destacaríem la hidrocefàlia. Un dia, a la bursada, decideix trencar els llaços tradicionals amb la seva tribu índia i anar a estudiar fora de la reserva, a un institut de blancs. Aquesta decisió, que sembla fàcil, suposa un trencament tan gran que a partir d’aleshores Junior no és ni indi ni blanc, i viure un sentiment de pertinença a mitja jornada és difícil. Un retrat tragicòmic de la vida a les reserves índies on l’alcohol i la frustració són el pa de cada dia.
Guanyadors del Protagonista Jove 2014-2015

I mentre remenava entre els arxius i les carpetes, em va caure aquesta foto al terra. Semblava que era l'entrega del premi Protagonista Jove a alguns homes i dones d'especial rellevància. Escrit a mà, al darrere, hi havia el text següent: Guanyadors del PJ 2014-2015.
Què donaria jo per poder-ne saber els seus noms, conèixer les seves vides i quines proeses van fer per merèixer un honor tan gran... 

La poesia? En veu alta i clara

EN VEU ALTA I CLARA...
Qui no sap riure no sap viure
  
d'Andreu Galán. Il. Luis Demano
(Andana, 2014)


Pels itineraris lectors d’alguns amics, parents i coneguts, dedueixo que la millor manera d’arribar a la poesia i apreciar-la és escoltant algú –a poder ser el propi autor!- que te la llegeixi en veu alta. I això que semblaria que pot portar-se a la pràctica a casa mateix –sense la presència de l’autor, evidentment!-, amb la família, tenim la sort que de mica en mica es fa accessible al comú dels mortals, tot estenent-se també per llibreries, biblioteques, bars, festivals i encontres literaris.
S’hi afegeix també que la poesia, titllada habitualment com a parenta pobre de la literatura, viu una petita època d’esplendor quant a edició adreçada a infants.
Ens pocs mesos, diversos han estat els exemplars que han tret el nas i el cap entre les novetats literàries i els aparadors. Entre d’altres:


- Un recull complet, de factura impecable i il·lustrat pel mític dissenyador i artista Bruno Munari, d’un dels grans referents universals, Tirallongues del cel i de la terra de Gianni Rodari (Estrella Polar, 2014).

El túnel
El túnel és una nit de mentida,
tan curta que no té ni mida.

Quina breu nit de foscor!
No hi ha ni temps de tenir por.

- Una antologia exhaustiva, de factura també impecable, de tots aquells poemes amb protagonista animal d’un dels grans referents del país, Bestiolari de Joana Raspall (Pagès, 2014), a cura de Josep Maria Aloy i amb il·lustracions d’Anna Clariana.

- Noves veus que s’incorporen a la pràctica del gènere, com el mateix Josep Maria Aloy amb La lluna, la Bruna (Fil d’Aram, 2014), un poemari centrat en la relació de l’autor amb la seva néta Bruna.

- Veus que repeteixen experiència, com la de Carles Cano amb 29 poemes per al dia a dia i un per a la nit (Bromera, 2015). O la de Lola Casas amb Ocellets, ocells i ocellots (El Cep i la Nansa, 2015).

- Una col·lecció força recent, amb una edició molt acurada, Vagó de versos d’editorial Andana, que combina antologies de grans autors per apropar-los als infants (com ara L’art antic del crit escrit de Josep Piera, L’ofici que més m’agrada de Joan Salvat-Papasseit, o bé, Tan petita i ja saps... de Maria-Mercè Marçal) amb noves incorporacions com la del poeta i rapsode Andreu Galán i la seva obra Qui no sap riure no sap viure que, amb sentit de l’humor i una bona dosi de cultura popular que vertebren el recull, ha calat fantàsticament bé entre els lectors infantils del Premi Atrapallibres d’aquest curs, els quals li han atorgat el guardó. Tot un plaer sentir-lo recitar un poema en aquest vídeo.


...I EMBOLCALLADA AMB UNA CAPSA DE BOMBONS

Fa un temps, en un club de lectura d’una biblioteca pública intentàvem definir les virtuts i les qualitats de la poesia. De la tertúlia entre uns i altres, en va sorgir una que considero molt encertada: un llibre de poemes és com una capsa de bombons.
Segons el grup, un cop oberta la capsa, cadascun dels bombons, que aquesta ens convida a tastar, concentra qualitats i gustos com ara:

    -         sensibilitat
-         síntesis
  -         essència
 -         precisió
-         bellesa
-         música

D’entre l’àmplia gamma de capses que han aparegut darrerament, algunes de les quals us he mostrat en aquesta primera part de l’article, us convido a obrir i tastar-ne el contingut d’una que acabo de descobrir: l’Abecedari Poètic de Salvador Comelles (Cruïlla, 2015).
Comelles (Terrassa, 1959) és un reconegut autor de contes i novel·les per a infants, d’entre els que es podria destacar El mar dels naufragis (La Galera, 1997), o bé, Bona nit, Joan! (Barcanova, 2005). És també professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de l’UAB i un gran entusiasta de la llengua. Els darrers anys, s’ha especialitzat en els llibres d’endevinalles, de jocs amb les paraules i també de poesia. De les seves mans han sorgit els reculls poètics següents: Paraules amb cap i peus (Barcanova, 2011), Com gat i gos (Castellnou, 2011) i El circ (Cruïlla, 2009). Aquest darrer fou molt aplaudit pels lectors i pels experts, els quals li atorgaren el Premi Crítica Serra d’Or.

El que destaca de la seva poesia, i que podem copsar i assaborir en aquest Abecedari poètic és una voluntat d’anar una mica més enllà d’allò a que ens té acostumats la poesia infantil, d’allunyar-se dels temes i de les definicions tradicionals, d’oferir propostes innovadores. Ho ha demostrat a cada llibre.
En aquest cas, ofereix 24 poesies, una per cadascuna de les 24 lletres triades de l’alfabet. A cada lletra, una petita història, un joc breu de paraules, un registre sovint original on hi apareixen paraules que utilitzen la lletra a la qual fa referència. Com a mostra, un bombó:

F
El fanal fa llum,
la flor fa olor;
el foc fa fum,
el fum fa pudor.
La ferida fa mal.
Em fas un petó?

Els poemes són aparentment senzills i baixen bé orella avall, de forma suau i simpàtica. A estones, sorprenen; a estones, fan somriure; a estones, emocionen. Tot i estar pensats per a primers lectors, són recomanables per a tot tipus de lectors i edats, i esdevenen un bon recurs per a compartir-lo amb l’infant abans d’anar a dormir, amb els alumnes d’una classe, o bé, amb al família a mitja tarda, quan algú es presenta a casa amb el regal d’una capsa de bombons.
La capsa a la qual els trobem, tot i formar part d’una col·lecció, és generosa i enginyosa en el seu disseny. Ofereix a cada poema, per breu que sigui, una doble pàgina, que l’Àngels Ruiz il·lustra amb mestria, diversitat de registres i punts de vista. És un goig observar amb atenció la posada en escena, l’embolcall i els detalls que ofereix a cada poema. S’amotlla al contingut i n’amplia el ressò per arribar amb força a la mirada dels lectors.


Si a hores d’ara, la poesia encara no us ha fregat l’orella, ni us ha desvetllat la mirada, ni us ha colpit el sentit del gust, abans de marxar, us ofereixo un altre bombó:

L
Lectura
Planto un grapat de lletres
com si fossin llavors.
I quan en surti un llibre
el llegirem tots dos.  
...