El replà fa olor de Sant Jordi...

Ja sabeu que el nostre és un bloc on els llibres circulen constantment. Pugen i baixen escales, s’intercanvien a l’ascensor i són tema de conversa de moltes sobretaules. Els llibres són compartits, tastats i comentats amb naturalitat al llarg de tot l’any. 
Ara bé, és cert que quan comença el mes d’abril, alguna cosa passa. L’escala fa olor de novetat literària i les corredisses pel replà es multipliquen. Comença el compte enrere per al dia de Sant Jordi.

Joan Portell.   
Vet aquí... Una llegenda de Sant Jordi.
Il·lustr. Sebastià Serra; Fotografia Carles Serra;
Revisió Tina Vallès. Andana, 2016
Aquest any el tret de sortida ens ha arribat de la mà del veí del 2n 2a, que just acaba de publicar una nova versió de la llegenda. 

De llibres que giren al voltant de l'intrèpid cavaller Sant Jordi en tenim un munt, de manera que fer-ne una adaptació que aporti alguna novetat no deixa de ser una tasca difícil i, alhora, un repte per a qualsevol autor. 
En aquest sentit, l'escriptor Joan Portell i l'il·lustrador Sebastià Serra  han estat molt hàbils, innovant tant a nivell narratiu com visual, però sense trair la història clàssica original. 


L’àlbum que han ideat presenta dos nivells de lectura: un nen i una nena que s’acaben de conèixer juguen a la platja. Són ells els qui, fent castells de sorra i amb l’ajuda d’alguns elements naturals, ens expliquen la llegenda. 
Per tant, el lector que busqui el conte clàssic el trobarà seguint el joc dels infants: llegint el text breu que hi ha a cada doble pàgina, més algunes onomatopeies i diàlegs que s’intercalen entre les imatges. 


Ara bé, Portell ha volgut anar més enllà i, de forma subtil, ens planteja una segona lectura centrada en la identitat dels infants que es troben a la platja. En les tres darreres imatges se’ns fa evident una voluntat de crítica social, de denúncia contra les injustícies que estan patint cada dia milions de refugiats per culpa de la guerra. Portell fa una analogia entre el drac de Sant Jordi i aquesta Europa que tot ho devora, amb unes platges que no sempre són llocs alegres de joc infantil. 

Sebastià Serra, buscant la màxima coherència interna amb el text, ha optat per incorporar a les seves il·lustracions elements naturals propis del paisatge marítim, com ara sorra, petxines, troncs, terra... 
Tant en el treball de les guardes, com en cada una de les escenes que trobem a doble pàgina i a sang, es fa evident una feina de recerca de materials, de construcció, d’il·luminació, de fotografia i, finalment, de retoc informàtic.
I és que Serra ha creat els escenaris més importants de la història construint maquetes del castell, el poble, el bosc... per després fer-ne fotografies i utilitzar-les com a base del seu treball. Sobre aquests fons ha afegit digitalment els personatges, cuidant-ne tots els detalls de vestuari i dotant-los del moviment i l'expressió necessaris.
Gràcies a la combinació de diferents plans: panoràmics, generals, de detall i algun contrapicat, Serra aconsegueix, a més a més, que no oblidem que estem llegint una història dins d’una història.

Malgrat que potser alguna de les pàgines és un pèl atapeïda, el resultat final és espectacular. Serra ha sabut plasmar de forma original i entenedora la idea de l’autor i en les escenes finals, ha trobat el punt just de subtilitat perquè l’adult, quan ho cregui necessari, focalitzi la mirada en el bot pneumàtic que s'allunya de la costa i pugui estirar el fil d’aquest drama humà que ens ha tocat viure.

1 comentarios :

Només afegiria que les guardes són beliissimes!!!!

Publica un comentari a l'entrada