Carpe diem

STÉPHANE SÉNÉGAS
L’efímera
Traducció de Patric de San Pedro
Takatuka, Barcelona, 2016
L’efímera o efèmera és un insecte d’uns dos centímetres de llarg, d’ales transparents i membranoses que no es poden plegar i dos o tres «cuetes» al final de l’abdomen; però la característica que l’ha convertit en protagonista del conte de Stéphane Sénégas (Carcassone, 1974) és que té una vida molt breu. Quan els nens d’aquesta història adopten tan delicada bestioleta encara no en saben ni el nom; per això, un d’ells busca informació sobre la criatura en Internet i hi descobreix la terrible veritat: només podran gaudir unes hores de la seua companyia. Per tal de consolar el germà petit, el gran proposa de fer passar un dia fantàstic al nou amic: així, tots tres juguen a pirates, a cow-boys, munten un circ, una pista de carreres amb cotxes teledirigits i també miren la tele junts. Però el temps no es deté i la mort arriba.

A partir d’un plantejament no del tot original, l’autor francès crea un àlbum que sorprèn per les perspectives i els enquadraments, especialment eficaços per a  mostrar alhora un animalot diminut i dos xiquets; així com per l’expressió dels rostres —també de l’insecte— i pels detalls d’humor en les escenes dels jocs: l’efímera amb barret de pirata, penjant d’un trapezi, amb casc en les carreres o amb un refresc davant la pantalla del televisor. Les il·lustracions, contingudes quant al color —ocres, marrons, verds apagats i granats—, apareixen sobre un fons que imita la textura del paper d’estrassa; com buscant l’equilibri entre la sobrietat cromàtica que exigeix la transcendència de la mort i l’alegria i la frivolitat del carpe diem. Sense ser cap obra mestra, L’efímera té gràcia en tractar una qüestió difícil i manté un to just, entre la tristesa i la serietat i el gaudi de viure.

Ens agradaria que aquesta no fóra l'única obra de Sénégas que es tradueix i que prompte comptem també amb Mon père, chasseur de monstres, proper al còmic per a xiquets i amb una estètica que recorda el tenebrisme rialler d’Edward Gorey.



0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada