L'efecte i l'afecte Calders

Sempre és un bon moment per llegir Calders.
Tornar a Pere Calders (Barcelona 1912-1994) i amarar-se del seu humor absurd, en certs moments, es converteix en un exercici necessari i molt saludable. 

Al llarg d'aquest any han aparegut al mercat dues obres al voltant de la seva figura, ideals per a no oblidar que va ser un dels grans narradors catalans del segle XX i un mestre del conte breu.

Per una banda, Calders és el protagonista de la nova  biografia de la  col·lecció Tant de  gust..., elaborada segons les pautes de Lectura fàcil, amb l'objectiu de difondre els clàssics a col·lectius amb dificultats lectores, i de retruc, també a infants i joves. 

M.Carme Bernal; Carme Rubio. Tant de gust de conèixer-lo, Senyor Calders. Il·lustr. Josep Torrents. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016. 79 p. (Tant de gust; 8)

En una primera part se'ns presenten les dades bàsiques de la vida i l'obra de l'autor, així com els fets històrics que van marcar la seva trajectòria i la de molts altres intel·lectuals del moment: la guerra civil espanyola i l'exili. 
I a continuació, les autores, fan un exercici molt interessant intentant explicar, a partir d'alguns dels contes, com funciona l'humor en l'univers Calders.

El segon llibre és obra de Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965) i va merèixer el Premi Joaquim Ruyra 2015.

Santi Baró. L'efecte Calders. Barcelona: La Galera, 2016. 211 p.

Ens trobem a la dècada dels 70 del segle passat, a Llançà, on Pere Calders va estiuejar una colla d'anys amb la seva família. A partir d'aquest fet real Santi Baró recrea una ficció al voltant de Calders, l'escriptor excèntric, més o menys famós, que escriu a l'Avui, i que es passeja discretament arran de platja sota la mirada de la gent del poble.
Al centre d'aquesta història coral que retrata el dia a dia de l'estiu del 1977, Baró hi situa la forta amistat que sorgeix entre l'escriptor i el Xavier, un nano tímid i solitari, fill d'una petita llibreria de Llançà.

Santi Baró ha fet una cosa molt difícil i és apropar-nos un autor des de la ficció treballant alhora des de tres nivells: el biogràfic, el literari i un tercer més filosòfic o espiritual.
Del biogràfic ja n'hem parlat i del literari, n'hi haurà prou que un cop acabat L'efecte Calders agafeu el llibre Invasió subtil i altres contes (1978) i us dediqueu a buscar-ne els paral·lelismes. Ben segur que se us dibuixarà el mateix somriure d'en Xavier, quan fullejant el llibre, se n'adona que tots aquells contes s'estaven gestant al cap d'en Calders just l'estiu de la seva coneixença.

I pel que fa al tercer aspecte, el més difícil segurament pel que té d'intangible, dir que l'autor ha sabut escriure un llibre amb el mateix to, atmosfera i esperit de l'obra de Calders. El llibre de Baró respira bonança, aquell anar fent, sense pressa, dels qui saben que la quotidianitat també amaga sorpreses. L'humor hi és present, però no un humor de patacada ni de constants bromes enginyoses, sinó l'humor de Calders, basat en l'absurd, en l'exageració i en l'ambigüitat que provoca a voltes la fantasia.

L'efecte Calders dibuixa un món on és possible pescar un shilayo, creuar-te amb un japonès que no ho sembla gens o crear una societat secreta on tothom té nom d'animal.

Santi Baró ha fet un bon homenatge a Pere Calders, escrivint una novel·la  que l'aproparà als lectors més joves i que farà que els que ja tenim una edat, el rellegim.

5 comentarios :

M'encantaria saber qui ha escrit aquesta ressenya perquè m'ha posat la pell de gallina i m'urgeix dir-li.

I tant! La família Mumin que viu al 1r 1a!!!

Santi, l' he escrit jo, la Glòria. M'ha costat molt escriure la ressenya perquè el llibre m' ha agradat molt i no acabo de trobar les paraules justes per expressar-ho. Gràcies per escriure'l.

Gloria, ja t'ho he dit abans però ho repeteixo, la teva ressenya m'ha arribat directe al cor, has llegit l'obra tal i com jo l'he viscut i aquesta connexió fa que a vegades, dic a vegades, valgui la pena dedicar-se en exclusiva a escriure.
Moltes gràcies

Ah, se m'oblidava... NO tens raó, no només has trobat les paraules justes sinó les fotos, també, la de la familia Calders al port de Llançà ja és per rematar-me i fer-me plorar, oi?

Publica un comentari a l'entrada