La senyora que llegia a l'ombra d'un roure immens

Aquest estiu, en algunes llibreries, he comprovat una mica perplex que l’edició de llibres s’atura més que en altres estacions i en altres temps, com el bosc davant de la sequera. I els llibres es mantenen quiets, exposats al sol més temps del que caldria, en una època en la qual la lectura esdevé plaer, sobretot sota l’ombra d’un roure immens.
En un aparador, m’ha cridat l’atenció un llibre il·lustrat, impregnat pel color verd de l’herba de la seva coberta, en la qual una dona llegeix un llibre asseguda en un banc i embolcallada per un arbre monumental. Es diu El Roure de la Senyora, un títol que descriu, sense sortir de la ratlla, el que hom veu a la coberta. En realitat, és el nom que rep un roure monumental que hi ha a tocar de Sant Boi de Lluçanès, a resultes que la senyora Lotgarda de Perdals, d’una casa pairal del poble anomenada el Vilar, s’hi acostava molt sovint i hi passava llargues estones llegint, o bé, fent ganxet.

El llibre el signen en Pere Selva, en Subi i l’AnnaObiols. El primer és un avi de més de vuitanta anys, el ferrer del poble, i els altres dos, una parella artística formada per un il·lustrador i una escriptora, que a l’hora són parella sentimental, i que han posat cara i veu a un munt de personatges d’innombrables contes i col·leccions de la nostra literatura per a infants. 

El Roure de la Senyora

Tot i que l’arbre i el seu nom són reals, la història que s’hi explica és inventada per en Pere Selva -un d’aquests personatges que coneix i manté vives les tradicions d’un poble- per donar resposta a les inquietuds d’un nét: la història d’una nena que es perd al bosc. Arribada la nit, l’arbre, amb les seves branques descomunals la protegeix de la foscor i d’un perill tan enorme com és un llop. 
El Roure de la Senyora podria ser com tantes altres històries i llegendes locals que, amb la voluntat de transmetre-les, són editades per ajuntaments i institucions. Per ignorància, i sovint amb bona fe, són escrites i dibuixades per gent amateur, perquè sovint es creu que això d’escriure i dibuixar per a la canalla és pa sucat amb oli i tothom n’és capaç. A vegades, amb aquestes iniciatives es perd una ocasió immillorable per elaborar un producte que traspassi l’àmbit local i doni a conèixer el seu patrimoni arreu.  
El llibre d’El Roure de la Senyora trenca una llança en contra d’aquesta dinàmica. A mitges, l’Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès i l’editorial berguedana L’Albí, de llarga i contrastada trajectòria, n’editen un llibre de qualitat, elaborat amb tota la cura del món, amb el text d’un gran coneixedor dels valors locals que és adaptat i il·lustrat per dos autors professionals de la literatura per a infants i que habiten al poble, l’Anna Obiols i en Subi. La cura s’observa en cada element del llibre, des de les guardes, passant per una pàgina d’informació sobre l’arbre en qüestió, i fins a una coberta que, com l’arbre, crida l’atenció a tot lector que hi passa pel davant.
A vegades, ens enamorem de les tradicions que venen de nord enllà, siguin víkings, gal·leses, o bé, frisones, i oblidem que el patrimoni català és ric en personatges, fets i paisatges. Tan sols és qüestió de creure-s’ho de bo de bo i treure’l a relluir amb dignitat.


En El roure de la senyora, en Subi i l’Anna porten la llegenda del roure al seu terreny, com tants altres temes que han abordat, amb un text sintètic i clar, que crea expectativa a cada pàgina. La il·lustració d’en Subi, en general, jo diria que té l’essència del món infantil. Els seus colors bàsics, les cares arrodonides i les expressions amables fan propers els personatges, però també uns paisatges que tot i que reconeixem com a reals, els copsem com a infantils.

Com a curiositat, explica en Joan Subirana –Subi-, que el dia en concret que l’autor, en Pere Selva, donava resposta al seu nét davant del Roure de la Senyora, sense saber-ho, ells dos i els seus tres fills es trobaven ben a prop, observant i dibuixant un camp de colza groc tan esplèndid com el mateix arbre.

L’Anna Obiols i en Subi
L’Anna i en Subi creuen que, en els temps que corren, viure a comarques no és cap impediment per exercir la seva feina i seguir creant i editant llibres.

La seva trajectòria i la seva bibliografia són extenses. L’Anna ha sabut estructurar, polir i embellir els projectes i les històries cada cop més i en Subi, amb un estil personal, ha sabut embolcallar-les i transmetre-les als infants i als lectors en general. Si analitzem la bibliografia, s’hi entrelluquen moltes idees que s’han fet realitat i que farceixen un munt col·leccions de llibres de trinxera, ideals per les sovint migrades lleixes de biblioteques personals i escolars.

Però també hi sobresurten obres mestres, com ara:
  •  Els colors de l’Àfrica (Beascoa, 2003) –el llibre que els va donar a conèixer, en el qual s’aborden les emocions-.
  • Charlie, nas de llautó (Destino, 2009) –premi Apel·les Mestres. Un àlbum sense paraules, minimalista, que gira a l’entorn dels populars gestos de Charlie Rivel-.
  • El petit Dalí... i el camí cap els somnis (Lumen, 2004) –Sobre l’univers dalinià. Ha esdevingut també una popular obra de teatre per a infants-.
  • La vaca cega i altres poemes (Baula, 2010) –il·lustració d’algunes de les poesies més conegudes de Joan Maragall, amb un registre il·lustratiu diferent al que en Subi utilitza habitualment-.
  • Llibre de les bèsties (Baula, 2016) –el mateix podríem dir d'aquesta adaptació de l’obra de Ramon Llull-.
  • Quina olla! Quina capsa! (Pagès, 2015) –proposta imaginativa per als més petits. Moltes de les coses que podem fer amb una capsa i una olla. Atractiva la idea, el format i l’ús de tan sols dues tintes-.



1 comentarios :

De petita, sempre tenia la fantasia de seure sota un arbre, així en genèric, i llegir pels descosits... Llavors em preocupava no saber reconèixer els noms dels arbres dels nostres boscos, tal com feia el meu pare. De gran vaig descobrir el plaer d'abraçar els arbres i avui he apuntat a la llista dels meus llibres pendents aquest d'El roure de la senyora. I, és clar, una visita a Sant Boi de Lluçanès a veure'l en directe!

Publica un comentari a l'entrada