El gat: fera o bestiola?


BRENDAN WENZEL
El gat Baltasar se'n va a passejar
Traducció de Núria Riera
Brúixola, Barcelona, 2016


Es podria dedicar tota una secció, en llibreries i biblioteques públiques i privades, a les obres protagonitzades per gats i així, els que sentim debilitat pels fèlids, hi aniríem directament quan, en moments de debilitat, necessitem retrobar-los, ni que siga en la ficció. Fa ja uns quants anys, Koko i All Ball —els veïns del 3er 1a— tornaren a casa amb Chat!, de Laurent Grisel i Benoît Jacques, un llibret de petit format que conta com el senyor Christian somia que és un xiquet de sis anys i que, jugant a quatre potes en el jardí de l’àvia, es transforma en un gat després de, sobtadament, haver-ne trobat un de cara. No és una història sofisticada, però sí té un to extravagant que sorprèn i que atrau; al final el nen s’adorm arraulit i feliç al terra, com un moixet. Hi destaquen unes il·lustracions en blanc i negre que imiten el traç, les proporcions i les perspectives dels dibuixos infantils a llapis. La identificació nen-felí és absoluta.

Il·lustració de Benoît Jacques en Chat!

Recentment, Koko i All Ball han descobert El gat Baltasar se’n va a passejar de Brendan Wenzel, un dels últims títols publicats amb el gat com a protagonista. Concebut per a primers lectors, aquest àlbum il·lustrat té la gràcia de mostrar el mateix animal des de punts de vista diferents: el del xiquet que l’estima, el del gos que el menysprea, el de la rabosa famolenca que se’l vol cruspir, el del peix espantat, el del ratolí aterrit, el de la puça satisfeta... A cada aproximació correspon una representació gràfica distinta: així, el que per a l’ocell des del cel és una bestiola diminuta per al paràsit és una immensa i acollidora catifa de pèl; l’efecte d’apropar-se i distanciar-se de Baltasar permet a l’autor d’emprar el collage —i així suggerir en una sola imatge les múltiples mirades sobre el gat—  i altres tècniques que recorden el puntillisme i el fauvisme. El llibre no és una obra rodona—sobraria l’escena que enuncia amb paraules allò que pàgina rere pàgina ja han suggerit les il·lustracions— però té l’encert d’abordar de manera senzilla i efectiva el relativisme i de revisitar, en un llibre infantil, alguns moviments pictòrics de les avantguardes.




0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada