Un homenatge a tenir en compte


Coneguda especialment com a una de les promotores de l'escola Isabel de Villena, escola que recuperà durant els primers anys de la dictadura franquista l'ideari i l'esperit pedagògic de l'Escola Nova d'abans de la guerra, es va inaugurar el passat 15 de setembre l'exposició Parlaré a classe en homenatge a Carme Serrallonga (Barcelona, 1909-1997). 

Carme Serrallonga va esdevenir, durant dècades, la mà que portava el timó d'una escola que s'entestava en no deixar en l'oblit l'herència transmesa per aquella escola que la República difongué arreu de Catalunya. 

La feina no era pas fàcil, però la tenacitat de l'equip i l'ajut dels pares que confiaven cegament en la línia de l'escola, va permetre mantenir la flama encesa d'aquella escola renovadora que havíem gaudit durant alguns anys abans del silenci imposat pel franquisme. 

Però, per quin motiu citem aquesta exposició a una pedagoga en un bloc de LIJ? Doncs perquè des de Llibres al Replà no podem oblidar que Carme Serrallonga conreà amb encert una altra faceta molt menys coneguda de la seva persona: la de traductora. 


De les seves mans en van sortir alguns dels autors de la literatura infantil i juvenil europea de més renom. És així com, mercès al seu domini de les llengües -va traduïr de l'alemany, el francès, l'anglès i l'italià, a més de conèixer el llatí, el grec clàssic, l'hebreu, l'àrab i el basc, i d'estudiar el rus durant els darrers anys de la seva vida-, Serrallonga va traduïr obres tan emblemàtiques com En Jim Botó i en Lluc el maquinista d'Ende, Estimada iaia, la teva Susi i Històries de Franz de Nöstlinger, o Berni de Mira Lobe. 


Una vitrina de l'exposició ens recorda tots els títols que Carme Serrallonga traduí. Un estol de lloms que ens fan present els bons moments que molts de nosaltres hem viscut de la mà d'aquests títols. 

No és una gran exposició, pel que fa a superfície, ja que està situada a la petita Sala 4 del Palau Robert de Barcelona, però sí que és una exposició a una de les grans que, malauradament, pel fet de ser traductora ha quedat en un segon pla. Un just homenatge -o donatge, com deien aquells- a una escriptora que ens ajudà a descobrir autors que han esdevingut referents per a molts de nosaltres. 

1 comentarios :

gràcies, Joan, per reconèixer la feina d'una traductora. Maria

Publica un comentari a l'entrada