La literatura musical, o un escriptor a la cort dels Grammy

La concessió del Nobel de literatura a Bob Dylan ha generat opinions de tota mena, però no patiu, perquè al replà ja no hi donarem més tombs. Simplement us comentaré que, fa pocs dies, en una conversa distesa organitzada per la biblioteca del meu poble, l’escriptor Jordi Puntí va fer un comentari, amb to d’humor, que em va resultar inspirador: “seguint l’exemple del Nobel d’enguany, estaria bé que els organitzadors  dels Grammy es plantegessin donar el premi a un escriptor, l’estil del qual sonés bé, les paraules del qual tinguessin musicalitat”.
De sobte, em va venir al cap un concepte nou, el d’escriptura o literatura musical. I vaig pensar en com el podria definir i a quins autors jo suggeriria per a concedir-los-hi el guardó.
Com a lector habitual de novel·la, vaig pensar en aquells escriptors de literatura infantil i juvenil que utilitzen una prosa amb un enorme lirisme, en aquells que són grans evocadors d’imatges, en aquells que posen una mica de màgia a la realitat més quotidiana, en aquells que fan servir innombrables metàfores… I em va venir al cap un autor com Gabriel Janer Manila, o bé, un continuador seu, Miquel Rayó, o el gallec Agustín Fernández Paz, o Erri de Luca, o Peter Stamm, autor, entre d’altres, d’aquell fantàstic àlbum anomenat Per què vivim als afores de laciutat (Tàndem, 2008).


Més tard, vaig remenar la biblioteca, a la recerca de novetats més que no pas d’autors, i vaig topar amb dos àlbums il·lustrats que van com anell al dit per a il·lustrar la literatura musical com jo l’entenc. Tot i que l’estil és diferent, ambdós s’assemblen en el traç del dibuix, en els colors utilitzats, en la solitud dels dos protagonistes adults, i en el so que ens fan arribar.


"El cor del pescador era un pot de vidre ple a vessar”
CUEVAS, Michelle. El pescador d'ampolles. 
Il·lustr. Erin E. Stead. Trad. Núria Sales. 
Sant Cugat del Vallés: Símbol, 2016


El pescador d’ampolles és d’aquells llibres que busca més ser una història i un objecte bonics que no pas un conte que captivi amb l’acció i la intriga, que busca el quadre que et faci aturar al seu davant a través d’una proposta més romàntica que no pas versemblant. El protagonista viu una solitud aparentment volguda, centrada en la seva feina: “responsable d’obrir les ampolles que trobés al mar, de mirar si portaven algun missatge i d’assegurar-se que arribaven als seus destinataris”. Una feina tan poètica li serveix a l’autor per treure punta a la solitud del personatge –les imatges se centren en ell i en els espais buits del paisatge-, a la lluita contra el temps i l’envergadura de trobar els destinataris. El pescador d’ampolles és la poètica d’un personatge i d’un nord impossible: ell sol al món amb un objectiu enorme que l’omple a vessar.

De la seva il·lustradora, ja hi ha força obra publicada al nostre país. Al replà, ens vam fer ressò de Un día diferente para el señor Amos.


“Entre el vapor calent dels somnis que pujaven dels llits.”

BELLEMO, Cristina. Dues ales. 
Il·lustr. Mariachiara Di Giorgio. Trad. Anna Casassas. 
Barcelona: Combel, 2016

Dues ales és la historia d’un avi que viu una solitud aparentment sobrevinguda, i així ho interpretem perquè l’àlbum, des de les mateixes guardes, ens fa saber que viu i interactua amb la gent de la seva ciutat. Ell és un personatge calderià, que un dia, per sorpresa, troba unes ales que han brotat al seu jardí. Decideix cuidar-les i això dona sentit a la seva vellesa. Mentre ho fa, es pregunta pel seu origen, després de descobrir que han sorgit allà on ell havia enterrat un tresor amb tot de records de la seva llarga vida. I aquest fruit és probablement una de les diverses metàfores que guarda el llibre. Els escenaris, els decorats, els colors, el text, ofereixen un aire poètic a un personatge d’aspecte còmic, que recorda als dibuixats per Sempé. El llibre també busca la bellesa, el lirisme com l’àlbum d’El pescador d’ampolles, però també afina la intriga, l’enginy, la sorpresa i, especialment, la música de les paraules, des de la primera pàgina.

“I efectivament volava lleuger per sobre la ciutat que encara dormia.
Entre el vapor calent dels somnis que pujaven dels llits.
De l’olor de fruita que venia dels arbres.
Per sobre de les cases. I de tots els carrers.
I de totes les històries.
Lentes i apressades. Riques o enfredorides. Llargues i curtes com una exhalació.
D’humans, o de gats, o de flors.” 


0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada