L’olor de la xocolata

Hi ha gent a qui el gust i l’olor de la xocolata els transporta a la infantesa.

Aquesta setmana he proposat berenar xocolata desfeta a dos il·lustradors que recentment han arribat a Barcelona. Tots dos coneixen la xocolata amb xurros i els sembla una bona idea iniciar una conversa sobre el seu viatge particular compartint un berenar ple de bones olors i també de molts records.
Il·lustració de M. Elena Valdez

Maria Elena Valdez és de Caracas, Veneçuela i fa uns mesos que ha arribat amb el seu marit a Barcelona. Samuel Castaño ve de Medellín, Colòmbia i en fa només dos que és aquí. Tots dos són il·lustradors als seus països respectius i ara proven de descobrir les possibilitats que els ofereix la nostra ciutat.

Hem quedat a l’emblemàtica xurreria de Via Laietana, a la vora de l’escola de la Dona, on estudien il·lustració i on s’han conegut. Seiem a la barra i demanem tres xocolates amb xurros disposats a parlar dels seus viatges i del seu treball com il·lustradors.

Començo la conversa i els pregunto per què han vingut a Barcelona. Maria Elena diu que porta cinc mesos a la ciutat. Fa sis anys van venir els seus fills a estudiar, i ella ha anat viatjant per visitar-los fins que s’ha enamorat de la ciutat i ha decidit venir-hi a viure amb el seu marit. Té moltes ganes d’aprendre i Barcelona disposa d’una gran oferta tant en el sector editorial com en el d’escoles d’il·lustració. Samuel ha vingut per mostrar el seu treball fora del seu país. És la primera vegada que visita Europa i tot és nou per a ell. “M’interessa ser en un lloc on el món es mira des de l’altre costat”, diu.

Il·lustració de Samuel Castaño

Em parlen de Colòmbia i de Veneçuela, de la difícil situació social i política en ambdós països, i sobretot de les ganes d’aprendre i sentir-se dins d’una realitat diferent a la pròpia.
Samuel va estudiar disseny gràfic a la Universitat Pontificia Bolivariana de Medellín i dibuixa des de petit. Col·leccionava fotos de diaris i revistes. “No eren per fer collages”, ens explica, “però tot això ha acabat sortint en les meves il·lustracions”. Maria Elena va estudiar diversos cursos a l’escola d’Arts visuals Cristóbal Rojas de Caracas. També li agrada fer fotos, sobretot en blanc i negre.
Els dos proposen un treball d’il·lustració amb pocs colors i amb molta atenció per la figura.

Mentre xerrem, ens hem acabat la xocolata i el Samuel devora un parell de xurros que han quedat a la safata. Ens mostra el nou llibre que acaba d’il·lustrar per a l’editorial Tragaluz de Medellín, El tiempo de mi casa. Un llibre que Samuel ha dibuixat i escrit a partir de la mort del seu avi. Un tema emotiu i unes il·lustracions plenes de simbolisme on recupera algunes de les fotografies que retalla i guarda de tant en tant amb un delicat treball de llapis. Una historia que ens parla de l’absència d’algú que estimes i la sensació que el temps s’atura en un moment d’enyor.
Il·lustració de Samuel Castaño

Els pregunto pels seus referents, si hi ha algun il·lustrador o il·lustradora del seu país que els agradi especialment. M. Elena revela que Cristina Sitja Rubio li agrada molt pel to poètic dels seus personatges. També Gerald Espinoza per la seva imaginació, i les aquarel·les de Leonardo Rodríguez. Samuel parla de l’il·lustrador colombià Ivar da Coll i la seva sèrie Chigüiro, i d’un llibre, Tengo miedo, on tracta el tema de la violència i el camp a Colòmbia. Ens explica que, per a la seva generació, el dibuixant Jose Antonio Suárez és tot un referent.

Il·lustració de M. Elena Valdez

Ara li demano a M. Elena que ens mostri alguna cosa del seu treball. Porta una gran carpeta i haurem de vigilar amb l’escampada de tasses i culleretes. Els seus dibuixos estan fets a sobre de mocadors antics. Treballa a partir de la memòria i del record del passat, i amb un to ple de melangia accentuat pel color fosc dels mocadors que li serveixen de suport. Li agrada molt treballar amb llapis i amb colors suaus sobre suports variats.

Tots dos han estudiat disseny, i els demano des d’on dibuixen, d’on treuen les idees per a les seves il·lustracions. Samuel dibuixa des de les seves experiències personals, sobre coses que li han succeït o que li han explicat els de casa seva. Diu que li interessa molt llegir per a enriquir l’imaginari. Vol que la imatge estigui al servei del missatge. Li agraden les il·lustracions simples i clares, però no òbvies. Li agrada allò híbrid que apareix des d’un altre lloc, explica.
Il·lustració de Samuel Castaño
M. Elena pensa que és una combinació de tot: lectures, records, la música que escolta… moltes coses li poden ser el detonant. Li agrada el joc visual i fer que l’espectador també pugui jugar. El seu dibuix és figuratiu, representatiu i racional, però a vegades els personatges prenen una nova forma i es converteixen en una entitat nova en un nou univers gràfic.

Ara tenen previst seguir els seus estudis d’il·lustració a Catalunya i mostrar el seu treball al nostre país. Confessen tenir molts somnis. A Samuel li agradaria il·lustrar un conte clàssic com ara la Caputxeta, El vestit nou de l’Emperador, Pinotxo i fins i tot La ventafocs. També li agradaria il·lustrar autors colombians com García Márquez, Tomás Carrasquilla, Tomás González o Andrés Caicedo.

Il·lustració de M. Elena Valdez
M. Elena reconeix que estar en una escola d’il·lustració a Barcelona ja és un somni. Voldria poder fer un parell d’àlbums il·lustrats, alguna exposició i crear llibres d’artista.

Sortim de la xurreria i continuem la conversa visitant un parell de llibreries de literatura infantil. Aviat podrem gaudir de la seva feina creada a la nostra ciutat i tornarem a berenar xocolata plegats.

María Elena Valdez

Samuel Castaño


0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada