Llits extravagants per a viatjar

El «Libro de las camas» de Sylvia Plath il·lustrat per Quentin Blake

Kamishibais, narracions orals arreu

Milers d'anys d'oralitat en una tradició japonesa

Per Gràcia amb Rocío Bonilla

La il•lustradora conversa amb Ignasi Blanch

Dotar d'ànima... les coses!

Un grapat d'històries que giren al voltant de coses humanitzades

El jardí de les meravelles

Ekaré publica un àlbum de Thé Tjong-Khing inspirat en El Bosco

Brueghel, Kandinsdy, Picasso, Van Gogh, Nhlengethwa... per a xiquets

Un llibre d’imatges aproxima l’art als primers lectors

Anna i Sara, inici d'un itinerari.

Un ós rus amb idees estranyes, un poble inundat per una aigua misteriosa, un nen diferent de la resta, una nena que li toca fer un viatge a contracor... són temes que es plantegen l’Anna i la Sara quan parlen dels nous projectes d’il·lustració que estan preparant.

Sara Porras i Anna Aparicio a la fira de Bolonya
Aquesta setmana he anat a sopar a un restaurant xinès amb dues il·lustradores molt joves. L’Anna Aparicio i la Sara Porras. L’Anna ha estudiat xinès i ha insistit molt per què sopéssim plegats al millor restaurant xinès de Barcelona, que diu ella! No ens ha decebut. Hem provat els plats més insòlits i poc habituals als restaurants xinesos de la ciutat. Ni família feliç, ni vedella amb soja, ni porc amb salsa agredolça… l’Anna ha demanat, parlant en xinès per cert, un seguit de plats amb algunes algues, combinats d’arròs i bolets del país oriental.

De seguida hem començat a parlar d’il·lustració, de nous projectes i de les sortides professionals de les joves il·lustradores com elles. Totes dues passen molt poc de la vintena i acaben de tornar de la fira de Bolonya.
Les setmanes abans de la fira vam estar parlant de quines eren les millors opcions per mostrar a les editorials estrangeres. La Sara ha estat seleccionada al catàleg internacional d’aquest any entre més de quatre mil propostes de diversos països.

Il·lustració de la Sara Porras finalista al Silent Book
Això li ha donat la possibilitat de concretar de seguida algunes entrevistes i poder mostrar el seu treball a editorials internacionals. També ha estat finalista al premi Silent Book de la mateixa fira.
Nascuda a Tarragona, va iniciar els seus estudis a l’Escola d’art i disseny d’aquesta ciutat i després els va continuar a l’escola Joso de Barcelona. Actualment segueix compaginant els seus estudis d'il·lustració, ara a l'Escola de la Dona, amb la seva feina com a il·lustradora.

Il·lustració de la Sara Porras finalista al Silent Book

L’Anna és de Taradell, llicenciada en Belles Arts i l’any passat va cursar el màster sobre literatura infantil i juvenil de la Universitat autònoma. Actualment compagina els seus estudis d’il·lustració a l’Escola de la Dona amb els darrers encàrrecs com il·lustradora i acaba de publicar el seu segon llibre.

Anna Aparicio per a Baula
Es tracta d’una versió de la Blancaneu, escrita pel grup de conta contes “Vivim del Cuentu” i publicat dins de la col·lecció contes desexplicats de l’editorial Baula. L’anterior, Rebequeries, era un llibre sobre sentiments i que ja vam comentar en el seu moment al nostre bloc. Editat per Takatuka.

Anna Aparicio per a Takatuka
Totes dues són prou optimistes i malgrat que la situació actual és complicada per als il·lustradors que volen obrir-se pas dintre de la LIJ, elles creuen que un bon treball a la llarga donarà els seus resultats i trobarà un petit espai de respecte i de projecció. Per això dibuixen sense parar cada dia. És el secret, tenir un registre el més personal possible i fugir d’estereotips, diu la Sara.

Il·lustració de Sara Porras
L’Anna Aparicio no és tan optimista i , malgrat dibuixa a diari i crea nous projectes sense pausa, pensa que fa falta un cop de sort i trobar l’editor particular, optimista i amb il•lusió que pugui entendre tot el treball i l’esforç que s’amaga darrere de cada nova il·lustració.
Al seu llibre Rebequeries, l’Anna va crear unes il·lustracions plenes de moviment i molta expressivitat, utilitzant tècniques diverses (collage, gouache, llapis de colors, grafit) per donar-nos un ventall d’imatges plenes de força i amb una gran diversitat de composicions. Actualment dibuixa a llapis i afegeix el color amb ordinador, com al llibre de la Blancaneu.

Il·lustració de l'Anna Aparicio

La Sara també dibuixa sobre paper i hi posa el color digitalment malgrat que els escollits al catàleg de Bolonya són fets amb tinta i aquarel·la.

Cap de les dues està lligada excessivament a Internet. Prefereixen treballar dia a dia i intentar fer arribar les seves il·lustracions mitjançant concursos, visites a fires internacionals i entrevistes amb els possibles editors del nostre país.
Il·lustració de Sara Porras
Totes dues tenen una bona col·lecció de llibres dels seus il·lustradors preferits, com Olivier Tallec, Shaun Tan, Isabelle Arsenault, Júlia Sardà, Emily Hughes, Anne Herbauts, Clotilde Perrin, Amélie Flechais, Gipi, Jorge González, Pablo Auladell...
Des que han tornat de la fira de Bolonya estan pendents de totes les entrevistes i de les promeses d’alguns editors interessats en el seu treball. No van tornar gaire animades, però. A la fira van trobar editors amables però també alguns amb poca traça per al bon tracte i poc interessats en descobrir les propostes de nous i joves il·lustradors.

Il·lustració de l'Anna Aparicio

Quan ens van servir les postres vam recordar un nou projecte on estan les dues involucrades. Es tracta d’una col·lecció de contes sobre malalties minoritàries per a l’Hospital Sant Joan de Deu de Barcelona i que jo mateix coordino.
Marxem del restaurant xinès satisfets del àpats tan diferents als habituals, i elles dues convençudes de la necessitat de seguir dibuixant sense parar. Aquest itinerari just acaba de començar.

Per Sant Jordi, el replà us recomana...

Totes les veïnes i els veïns de Llibres al replà també volen ser presents a la  diada de Sant Jordi. A la seva paradeta virtual, hi haurà exposats tots els llibres que han anat recomanant, setmana rere setmana, durant tres anys, i en un espai destacat, els següents suggeriments d'enguany... 

1r 1a
                         
SENDAK, Maurice. El letrero secreto de Rosie. Trad. Eduardo Lago. Pontevedra: Kalandraka, 2016
L'editorial Kalandraka continua amb la tasca de recuperació dels llibres de Sendak. Aquest cop, ens trobem amb un retrat molt encertat de com és el joc infantil -editat el 1960-, que torna a demostrar que Sendak és un gran coneixedor del món dels infants. 
Les aliances, l'amistat, l'avorriment, la improvisació, la immadiatesa, el joc... il·lustren el dia a dia dels infants d'un barri. Al centre de tots, la Rosie, una nena capaç de penjar un cartell a la porta de casa que diu: "Si vols assabentar-te d'un secret, pica tres cops la porta". Qui es podria resistir?



FERRADA, María José. Un jardín. Il·lustr. Isidro Ferrer. Mataró: A buen paso, 2016
Per gaudir de la lectura d'aquesta petita joia, primer de tot has de treure'l d'una bossa de plàstic transparent. El ritual és necessari per preparar el passeig que et proposen els autors. Isidro Ferrer ha creat un jardí poètic que anem descobrint a mesura que despleguem el llibre. Ferrada hi posa paraules, la història misteriosa del senyor Wakagi, que de dia és un home i de nit... Ai!
El llibre, concebut com una mena d'acordió de cartró dur, té un plegat molt ben pensat perquè, tot i que anem llegint alhora text i imatge, quan arribem al final, el text queda en una banda i les imatges a la banda oposada.
No creieu que és una invitació per a crear noves històries, escrites o il·lustrades?

1r 2a




SEMPÉ. Marcel·lí. Barcelona: Blackie Books, 2016. 18€

Blackie Books recupera un llibre que havia estat publicat per Pirene als anys noranta, amb el títol de Marcel·lí Roqueta, i que ara estava descatalogat. El recupera i, com ha fet amb altres clàssics, l'embocalla com el que és, una petita joia, esdevenint un dels signes d'identitat de l'editorial. Marcel·lí és un conte il·lustrat, una de les més belles definicions de l'amistat. Ideal per regalar sempre, més per a un adult que per a un infant, tot i que aquest també hi trobarà la gràcia.




SIERRA i FABRA, Jordi. L'aprenent de bruixot i els Invisibles. Il·lustr. Francisco Ruizge. Barcelona: Edebé, 2016. 8,60€

Amb L'aprenent de bruixot i els Invisibles, Jordi Sierra i Fabra guanyava el premi Edebé de literatura infantil. És una obra que podríem etiquetar com a gòtica, amb tots els ingredients dels grans clàssics del gènere, tan literaris com cinematogràfics: orfes, bruixots, zombies, cementiris... Ho té tot per captivar, amb por i intriga, als lectors. Em genera, però, un dubte, una pregunta: És necessari situar i ambientar la novel·la al Londres del XIX, amb els estereotips de tota la vida?   


 2n 1a



PAULI, Lorenz; ZEDELIUS, Miriam. Cuida'm. Trad. Anna Soler Horta. Barcelona: Takatuka, 2015

Un plaer gaudir al nostre país d’aquest llibre de la il·lustradora alemanya Miriam  Zedelius. Miriam ens fa una proposta plena d’enginy, dintre d’una tendència molt interessant, però minoritària al seu país. Ens mostra un registre gràfic semblant en la força del traç al de Stefanie Harjes. però amb una resolució més representativa, mantenint un traç solt i dinàmic, resultat d’un gest immediat, ple d’intenció i amb molta cura de les composicions.

El text és de Lorenz Pauli, autor que escriu per a nens sobretot. És pedagog i  imparteix classes a Berna, on viu des de fa molt temps. El llibre Cuida'm va ser seleccionat als “The White Ravens 2015“.
Tots dos ens presenten una història on els rols del nen i de l’adult protagonistes es capgiren. Ambdós impliquen el lector des del començament, fent-lo partícip d’aquest canvi d’actituds que l’ajudaran a entendre la importància del joc i la necessitat d’apropar-se al món d’una manera més creativa i menys convencional.



HUGHES, Emily. El petit jardiner. Trad. Anna Roig i Laura Serrano. Madrid: Impedimenta, 2015

Emily Hughes, autora-il·lustradora de Hawaii, guanyadora del premi llibreter 2015 amb Salvatge, ens presenta el seu jardí particular amb una història plena de sentiment i amb unes il·lustracions on el dibuix a llapis té una presència molt gran i ens fa gaudir d'un traç ple de sensibilitat i de força al mateix temps.
El protagonista és un nen molt petit, diminut, que viu amb la seva mascota que és un cuc gairebé tan gran o tan petit com ell. Al ser tan minso, no acaba de trobar la manera de cuidar el seu jardí fins que demana ajuda i, gràcies a una actitud plena d’entusiasme, rep el suport necessari per a aconseguir un jardí ben ple de flors.
Emily Hughes ens mostra unes il·lustracions plenes de detalls, amb la representació d’un jardí que servirà d’inspiració a molts joves il·lustradors del nostre país. Darrerament ens trobem amb un seguit d’il·lustradors novells que centren el seu treball en la representació de jardins i vegetació exuberant, amb una fal·lera per dibuixar quantitat de flors i plantes de totes les variants possibles.
La il·lustradora ja va mostrar el seu interès per la natura en el primer llibre editat al nostre país, Salvatges, i ara ens ho acaba de confirmar, amb aquesta història centrada en valors com la perseverança i l’entusiasme.
Un llibre que no pot faltar a les nostres biblioteques particulars.


       2n 2a
     LIENAS, Gemma. La venjança dels panteres negres. Alzira: Bromera, 2015. Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil

    Gemma Lienas ens porta a un autèntic thriller juvenil. Amb un ritme constant i trepidant, l'autora ens porta als conflictes de les bandes de joves d'origen sudamericà i les seves lleis del silenci. La meva voluntat és enfonsar-me a la història just adquirir-lo amb motiu d'aquesta diada del llibre. I és que les crítiques consultades, els meus crítics de capçalera, m'han fet despertar l'interès per aquest premi que, sembla, promet emocions fortes. M'alegra saber que l'autència Lienas, més enllà de la Carlota, ha tornat.

   JUSTE DE NIN, Lluis. Andreu Nin. Seguint les teves passes. Barcelona: Papers grisos, 2016.

     Hi ha personatges de la història que tenen un no sé què d'heroi, i des del meu punt de vista, Andreu Nin estaria inclòs en aquest petit grup. Juste de Nin, parent del protagonista d'aquesta novel·la gràfica, ens retrata amb tota la veracitat que comporta ser parent del biografiat, la vida de joventut i l'evolució d'aquest polític anarquista català, assassinat pel servei secret rus l'any 1937. Bona persona i millor traductor, a ell li devem algunes de les millors traduccions del rus al català d'obres de Tolstoi, Dostoievski, o Txèkhov. Sense cap mena de dubte caurà al cistell!




    3r 1a
RICE, Hélène; BADEL, Bonan. El mejor libro para aprender a dibujar una vaca. Trad. Mercedes Corral. Alborote: Barbara Fiore, 2016. 10€

Els millors mètodes per dibuixar una vaca són dos, i Hélène Rice i Bonan Badel els hi expliquen pas a pas, amb una bona dosi d'humor i un toc surrealista; si, en seguir fidelment les instruccions, el remugant s'assembla a un rèptil perillós... cal mantenir la calma i no alterar-se, ja que els autors també hi diuen tot el que cal fer per eixir ben parat de la nova i inesperada situació. Un encert de l'editorial Barbara Fiore haver traduït aquesta obra juganera i sorprenent.



FERNÁNDEZ & GONZÁLEZ. Balea. Pontevedra: Kalandraka, 2015. 15€

Federico Fernández i Germán González han creat aquest àlbum en format acordió i sense paraules: una immensa balena mecànica —«la millor manera de viatjar pel fons del mar»— dividida en nombrosos compartiments on multitud d’éssers amb vestits grocs realitzen tota mena d’activitats, des de la navegació i el manteniment de la nau fins a tasques més quotidianes com cuinar, dutxar-se —sol o en companyia—, dibuixar o fer esport. Hi ha espais específics per als xiquets i per a la gent gran i, alguns individus, amb botelles d’aire comprimit a l’esquena, netegen i tenen cura del casc de l’embarcació —un, fins i tot, proposa matrimoni a una sirena pèl-roja-. Un llibre per a mirar amb un somriure i descobrir, a poc a poc, desenes de curiosos detalls.


    3r 2a

    SHAKESPEARE, William. Romeo i Julieta. Adapt. Rosa Navarro. Il·lustr. Iban Barrenetxea. Barcelona: Edebé, 2016


    Una de les recomanacions d’aquest Sant Jordi 2016 té traces de tragèdia. Drama romàntic conegut, valorat, estudiat i representat arreu pràcticament des que va ser escrit l’any 1597 per la mà de William Shakespeare. Dos joves de dues famílies rivals de Verona, s’entesten en lluitar pel seu amor i no se’n surten. Qui no ha sentit parlar mai de Romeo i Julieta, els dos amants més universals? Rosa Navarro és una filòloga i Catedràtica de Literatura Espanyola per la UB de reconegudíssim prestigi a qui hem sentit dir un munt de vegades que els clàssics han d’arribar als joves, perquè en els clàssics s’hi troba l’essència de tot el que és la literatura: les passions, els desitjos, les pors i les lluites més íntimes dels éssers humans. Edebé ha encarregat a Navarro l’adaptació de la tragèdia shakespeariana i se n’ha sortit molt bé. Amb una breu introducció en prosa (i un afegitó, també en prosa, a l’inici del segon acte), l’adaptadora ens ofereix un Romeo i Julieta net i molt intel•ligible que respecta tant les escenes, com la trama o els personatges de l’obra del bard, i d’alguna manera l’apropa a la sensibilitat dels joves d’avui. Només a tall d’exemple, veieu aquest fragment del conegut diàleg entre els infortunats:


Julieta: Gairebé s’està fent de dia. Te n’has d’anar, però no més lluny que l’ocell al qual se’l deixa saltar de la mà, i després –pobre presoner lligat amb cadenes –se l’estira, lligat amb un fil de seda, i se’l fa tornar, amorosament gelós de la seva llibertat.

-    Romeo: Tant de bo jo fos aquell ocell!
-   Julieta: Tant de bo! Però et mataria amb mil moixaines. Bona nit! Bona nit! Acomiadar-se m’omple de tan dolça tristesa que estaria dient-te bona nit fins que es fes de dia.


La idea és que pugui ser representat, però avancem que no ha de ser tasca fàcil: el text és llarg, i els diàlegs ambiciosos. No es tracta, doncs, d’una síntesi per a escolars, sinó d’una autèntica versió per a ser representada també per professionals de l’escena.                           Acompanyen l’adaptació 10 il•lustracions a tota pàgina d’Iban Barrenetxea (a més a més de la portada i alguns dibuixos que representen l’autor de la tragèdia). L’il•lustrador opta per un enfocament molt teatral de la representació: el mateix espai arquitectònic, d’una simetria exagerada i pulcra (pensem en marbre blanc) a base de columnes i altell amb balustrada, davant del qual es representa el drama. Canvien els personatges a cada escena, i també alguns objectes d’atrezzo. La frontalitat exagerada de tot allò que hi apareix ens remet a un escenari a la italiana. Tot passa davant nostre. Tot és etern i immortal. Tota la veritat està en els clàssics.






PÉREZ i SIERRA, Marta. ¿Dónde estás? Il·lustr. Pitu Álvarez. Barcelona: Sd, 2016


La segona recomanació és un llibre que Sd Edicions publica a la seva col•lecció El dodo bobo. Dos cosins viuen separats per milers de kilòmetres, i el dia que l’Emilio decideix anar a visitar en Guillermo a l’altra punta de món, resulta que en Guillermo ha tingut la mateixa idea. Una road movie per terra mai i aire que l’il•lustrador Pitu Álvarez acoloreix només amb tons freds (grisos, ocres i verds gens lluminosos) i omple de figures i formes que tendeixen a una geometria de cilindre sense escatimar línies cinètiques i sense la necessitat de crear grans fons paisatgístics. El text de Marta Pérez i Sierra sempre és a la pàgina de l’esquerra, i les il•lustracions d’Álvarez apareixen a la dreta, sense interacció. ¿Dónde estás? Parla de l’amistat, de la solidaritat (un munt de personatges ajuden els cosins a retrobar-se) i el seu brindis final ens permet a nosaltres, des del Replà, desitjar-vos un bon Sant Jordi ple de bones històries.













Perduts? Llegirem fins a trobar-vos

PUIG, P. La vida sense la Sara Amat. Ed. Proa, 16
La literatura és com una immensa mar blava on hi suren un munt d’autors i milions de personatges de ficció. A alguns d’ells, ja hem tingut el plaer de conèixer-los; a d’altres, preferim oblidar-los, i n’hi ha d’altres de perduts que esperen que, algun dia, algú de nosaltres es fixi en ells i els descobreixi.

Aquests darrers dies, des de la talaia del meu 1r 2a he albirat dos autors que no tenia el plaer d’haver llegit, i al seu voltant, un seguit de personatges una mica perduts que buscaven insistentment el seu espai al món i dotar de sentit  la seva existència. 

La vida sense Sara Amat

El primer és en Pep Puig (Terrassa, 1969), guanyador del darrer premi Sant Jordi de novel·la, i autor amb una trajectòria encara breu. Guanyar el Sant Jordi l’ha fet visible a molts lectors que no el coneixíem. La vida sense Sara Amat no és una novel·la per a infants i joves –com la majoria que exposem a l’aparador de Llibres al replà- que ha guanyat un premi per a adults, sinó possiblement el primer Sant Jordi que poden llegir els joves i potser també alguns infants de l’edat dels protagonistes. Aquests són bàsicament dos: en Pep Puig i la Sara Amat:

-              A partir dels fets, en Pep Puig, el narrador de dotze anys, trucarà a la porta de l’adolescència. Ell és un personatge perdut en un mar de dubtes i, sobretot, d’emocions i sentiments al voltant de la Sara Amat.


-              La Sara Amat és una noia intel·ligent que viu amagada de la resta del món en una habitació, i submergida en la lectura de Guerra i pau de Lev Tolstoi. Pels habitants del seu poble, ella està tan literalment perduda que se n’ha esborrat qualsevol rastre, però, al contrari d’en Pep, té molt clar de què i de qui fuig i la manera de portar el timó de la seva vida. “A la força havia de ser diferent de nosaltres, la Sara, si s’havia llegit tot aquell munt de llibres!”.

La novel·la és l’evocació, trenta anys després, d’un instant clau en la vida del protagonista, aquell en el qual la Sara, mentre juga a cuca amagar, desapareix del poble. Durant uns dies tothom la buscarà sense trobar-la. Seran els dies més intensos de la vida d’en Pep.
De la novel·la, m’ha agradat l’estil planer que l’embolcalla, la descripció i l’atmosfera de l’ambient estival d’un poble de principis dels vuitanta i especialment, allò que s’insinua més que no pas allò que es diu. I en aquest aspecte, Sara Amat n’és un paradigma.


El noi que nedava amb les piranyes


ALMOND, David. El noi que nedava amb les piranyes. Il·lustr. Oliver Jeffers. Trad. Bel Olid. Barcelona: Bambú, 2016

El segon és en David Almond (Newcastle, 1951). Malgrat que, al 1r 2a, no ens sonava gens ni mica, el 2010 se li concedí el premi Andersen, l’anomenat Nobel de la literatura infantil, per la seva llarga i reconeguda trajectòria al seu país. El noi que nedava amb les piranyes és la primera obra que d’ell ens arriba  en català, amb una traducció destacable de Bel Olid i amb les impagables il·lustracions del popular il·lustrador Oliver Jeffers.

En llegir-la, hom entén que la concessió d’un premi com l’Andersen no és gratuïta, i hom queda bocabadat, entre d’altres, davant la galeria i la descripció de personatges singulars i extravagants que circulen per la novel·la. Podríem etiquetar-los com a personatges marginals, alguns d’ells perduts i desorientats, que cerquen el seu lloc, encara que aquest sigui als suburbis del món. Un a un, heus aquí els figurants: 

-              Stanley Potts, Stan per als lectors. És un nen que queda orfe i ha d’anar a viure a casa d’uns tiets. Els fets el portaran d’un lloc a un altre, d’un personatge a un altre. Tot i que passa per moments incerts i complicats, i en algun instant, sembla perdut, el destí el porta de la mà i li ofereix una tranquil·litat i una autoestima sorprenents. Recorda algun dels grans personatges de Roald Dahl.


L'il·lustrador Oliver Jeffers
-              Tiet Ernie. Només començar es queda a l’atur i una mica perdut en aquest nou status. Es dedica en cos i ànima a una idea: enllaunar sardines. La feina el fa deixar de banda el seu nebot Stan.

-          Tieta Annie. La tieta veu el problema, però, perduda i superada per la situació, intenta fer de frontissa entre el tiet i el nebot. 

         DACS (Departament per l’Avulisió de les Coses Sospeixoses). Són uns “Ambistegadors” cràpules que obliguen a descarrilar iniciatives com la del tiet Ernie. Recorden a Mortadel·lo i Filemon, encara que tenen més mala fe. La seva forma de parlar és tremendament divertida. Sense voler-ho, provocaran que el tiet s’adongui de la seva dèria pel treball que el fa perdre els éssers més propers.

-              Dostoievski. És l’amo de la parada de pesca d’aneguets de la fira, el qual convenç a l’Stan que es perdi i fugi amb ell, seguint el seu destí. Possiblement el personatge més estable i convençut del seu paper.

-              Nitasha. És la filla d’en Dostoievski i està trista per la fugida de la seva mare. Tan perduda en les seves emocions que desitjaria ser la dona barbuda més horrible del món. L’Stan li encomanarà una mica de la seva autoestima.


-       Panxo Pirelli. És el súperhome que neda i no perd de vista les piranyes que l’envolten. Veu a l'Stan com a deixeble potencial. L’orgull per la feina que porta a terme no li deixa veure gaire res més al seu voltant.

Tota aquesta galeria de personatges, perduts o trobats en la immensa mar blava del món, ofereixen una història i unes vicissituds que a voltes ratllen l’absurd, que a voltes semblen allunyades a la realitat del lector, però que en el fons són reals i properes a ell, pels objectius que persegueixen i pels sentiments que contenen. Un llibre captivador i sorprenent que no val a deixar perdre. Valguin les nombroses i perdudes redundàncies!





El replà fa olor de Sant Jordi...

Ja sabeu que el nostre és un bloc on els llibres circulen constantment. Pugen i baixen escales, s’intercanvien a l’ascensor i són tema de conversa de moltes sobretaules. Els llibres són compartits, tastats i comentats amb naturalitat al llarg de tot l’any. 
Ara bé, és cert que quan comença el mes d’abril, alguna cosa passa. L’escala fa olor de novetat literària i les corredisses pel replà es multipliquen. Comença el compte enrere per al dia de Sant Jordi.

Joan Portell.   
Vet aquí... Una llegenda de Sant Jordi.
Il·lustr. Sebastià Serra; Fotografia Carles Serra;
Revisió Tina Vallès. Andana, 2016
Aquest any el tret de sortida ens ha arribat de la mà del veí del 2n 2a, que just acaba de publicar una nova versió de la llegenda. 

De llibres que giren al voltant de l'intrèpid cavaller Sant Jordi en tenim un munt, de manera que fer-ne una adaptació que aporti alguna novetat no deixa de ser una tasca difícil i, alhora, un repte per a qualsevol autor. 
En aquest sentit, l'escriptor Joan Portell i l'il·lustrador Sebastià Serra  han estat molt hàbils, innovant tant a nivell narratiu com visual, però sense trair la història clàssica original. 


L’àlbum que han ideat presenta dos nivells de lectura: un nen i una nena que s’acaben de conèixer juguen a la platja. Són ells els qui, fent castells de sorra i amb l’ajuda d’alguns elements naturals, ens expliquen la llegenda. 
Per tant, el lector que busqui el conte clàssic el trobarà seguint el joc dels infants: llegint el text breu que hi ha a cada doble pàgina, més algunes onomatopeies i diàlegs que s’intercalen entre les imatges. 


Ara bé, Portell ha volgut anar més enllà i, de forma subtil, ens planteja una segona lectura centrada en la identitat dels infants que es troben a la platja. En les tres darreres imatges se’ns fa evident una voluntat de crítica social, de denúncia contra les injustícies que estan patint cada dia milions de refugiats per culpa de la guerra. Portell fa una analogia entre el drac de Sant Jordi i aquesta Europa que tot ho devora, amb unes platges que no sempre són llocs alegres de joc infantil. 

Sebastià Serra, buscant la màxima coherència interna amb el text, ha optat per incorporar a les seves il·lustracions elements naturals propis del paisatge marítim, com ara sorra, petxines, troncs, terra... 
Tant en el treball de les guardes, com en cada una de les escenes que trobem a doble pàgina i a sang, es fa evident una feina de recerca de materials, de construcció, d’il·luminació, de fotografia i, finalment, de retoc informàtic.
I és que Serra ha creat els escenaris més importants de la història construint maquetes del castell, el poble, el bosc... per després fer-ne fotografies i utilitzar-les com a base del seu treball. Sobre aquests fons ha afegit digitalment els personatges, cuidant-ne tots els detalls de vestuari i dotant-los del moviment i l'expressió necessaris.
Gràcies a la combinació de diferents plans: panoràmics, generals, de detall i algun contrapicat, Serra aconsegueix, a més a més, que no oblidem que estem llegint una història dins d’una història.

Malgrat que potser alguna de les pàgines és un pèl atapeïda, el resultat final és espectacular. Serra ha sabut plasmar de forma original i entenedora la idea de l’autor i en les escenes finals, ha trobat el punt just de subtilitat perquè l’adult, quan ho cregui necessari, focalitzi la mirada en el bot pneumàtic que s'allunya de la costa i pugui estirar el fil d’aquest drama humà que ens ha tocat viure.