Si ets curiós, no t'abstinguis!

Al voltant dels llibres de coneixements

LEMNISCATES. El jardí màgic. Ekaré, 2016
El meu pare pirata sempre em diu que jo, Pippi Langstrump, sóc una preguntaire, una tastaolletes i que tot m’encurioseix. Potser per això, aquest Nadal, m’ha portat un reguitzell de llibres de coneixements sorprenents, procedents dels mars del món i pescats els darrers temps. Aquest és un dels tipus de llibres que més s’ha vist afectat per l’ús generalitzat d’Internet, ja que la majoria de persones saciem la nostra necessitat d’informació a través de la xarxa.

El món editorial que hi ha al darrere, però, s’entesta a persistir, a seguir cridant l’atenció dels lectors cap a aquest tipus de llibre, tot reinventant-los de forma continuada. Us presento alguns d’aquests exemplars que modelen els seus continguts i els doten d’unes formes que abans no tenien, amb algunes valoracions al respecte:

1. Cada vegada més, a les escoles, és habitual fer cercar i portar informació als més petits. Per aquest motiu cada vegada més hi ha llibres d’informació adreçats a infants més petits, com ara la col·lecció Petit món d’editorial Baula, o bé, Descobreixo d'Animallibres.
COTTON, K. Comptant lleons. Flamboyant, 2016
També podria ser el cas de Comptant lleons. Retrats d’animals en llibertat de Katie Cotton i il·lustracions d’Stephen Walton (Flamboyant, 2016), un llibre que a primera vista va adreçat als més petits per, com tants d’altres, proposar-los de comptar els primers números. Cadascun d’aquests números s’il·lustra amb el dibuix, gairebé fotogràfic i en blanc i negre, d’un o un conjunt d’animals i una descripció de cadascun d’ells que, atenció, informa sobre la seva situació al món i alerta sobre el perill d’extinció. Un llibre per als més caganius, amb lectures i missatges per a diversos tipus de públics i amb una estètica que sorprèn fins i tot als adults.

2. En alguns d'aquests llibres per a primers lectors, i per tal que la informació no arribi de forma directa, es barregen elements de ficció i de no ficció. És el cas d’El jardí màgic de Lemniscates –pseudònim de dissenyadora catalana- (ed. Ekaré, 2016) que presenta la història d’una nena que passeja per un jardí ple de bestioles, amb unes pàgines finals que donen resposta a preguntes bàsiques sobre alguns animals, com ara Per què l’eruga es converteix en papallona?      

SANTAMANS, Joana. Vida. Bridge, 2016
3.  L’actual llibre de coneixements posa en valor la il·lustració de caire científic, per sobre de la fotografia. Molts dels exemplars, que podem trobar actualment als aparadors, tenen l’aparença del quadern d’apunts d’un naturalista, amb una enorme precisió, bellesa i claredat en el dibuix. Un exemple en seria l’Inventari il·lustrat dels ocells de Virginie Aladjidi (Kalandraka, 2016), que, com d’altres de la mateixa sèrie, conviden al lector a passejar per les pàgines, com si ho fes per les sales d’un museu, tot admirant els dibuixos i seleccionant-ne la informació. És el cas també, amb més espectacularitat, de Botànicum de Katie Scott i Kathy Willis (Símbol, 2016), o bé, de Vida: bestiari il·lustrat de Joana Santamans (Bridge, 2016).

BROOM, J. El jardí de les meravelles. Flamboyant, 2016
4. Sovint, aquestes obres, en lloc dels habituals llargs paràgrafs informatius i definicions enciclopèdiques, ofereixen respostes breus a curiositats sobre el tema que tots ens hem plantejat en alguna ocasió. No pretenen donar lliçons sinó que es posen al servei del visitant per alimentar la seva curiositat. Es el cas d’El jardí de les meravelles de Jenny Broom i K. S. Williams (Flamboyant, 2016), una exposició que ens convida a passejar per entremig de cinc ecosistemes, farcits d’animals i plantes exuberants.
TUCKERMANN, a. Tota la gent del món. 
Takatuka, 2016

5. Hi ha altres exemplars que aposten per una presentació dinàmica i un to més d’humor, tant en el text com en la il·lustració, aparentment sense tant ordre ni concert, però amb un contingut precís i contrastat, com El gran llibre de les cuques de Yuval Zommer (Joventut, 2016), o bé, Tota la gent del món d’Anja Tuckermann i Tine Schulz (Takatuka, 2016). 

6. Molts d’aquests llibres tenen present també l’evolució dels mètodes escolars. Alguns responen al treball per projectes que cada cop més s’implanta a les escoles i instituts, en detriment del treball per assignatures. Un mètode que es mou per una curiositat innata que a mida que grata sobre un tema, enllaça amb un altre, alhora que va aprofundint cada vegada més en tot allò que aborda. Un llibre que respondria a aquest paràmetre seria Món natural, compendi visual de meravelles de la naturalesa d’Amanda Wood i Mike Jolley (Flamboyant, 2016).

Qualsevol d’aquests llibres citats, en els sis apartats precedents, pretén, amb la seva forma o el seu contingut, o amb ambdues coses alhora, cridar l’atenció, però sobretot saciar la nostra set de curiositat i de coneixements.  


STRADY, S. La memoria del elefante. Barbara Fiore, 2015
7. Com a colofó, voldria citar el regal que més m’ha entusiasmat, un llibre que passarà setmanes a la meva tauleta de nit i que aglutina les diverses característiques que he anat anomenant. És el paradigma del nou llibre de coneixements: La memoria del elefante, una enciclopedia tipo cajón de sastre de Sophie Strady i Jean François Martin (Barbara Fiore, 2015). Barreja de ficció i no-ficció, dibuix de caire científic, passeig aleatori per diversos àmbits del coneixement humà, paràgrafs breus de curiositats, presentació per projectes seguint un interès instintiu, to humorístic a voltes i presentació dinàmica... Una invitació a remenar en l’immens calaix de sastre d’un elefant i a trobar-hi un munt de coneixements i de curiositats.


      

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada