Brueghel, Kandinsdy, Picasso, Van Gogh, Nhlengethwa... per a xiquets


Le grand imagier de l'art
Concepció gràfica: Loïc Le Gall
Éditions Palette, París, 2016
Aprendre a reconèixer i a denominar els animals amb L’entrada a l’Arca de Noé (1613), de Jan Brueghel el Vell —i no solament el cavall o el lleó, sinó el rat penat, el lleopard, l’estruç o el duc, entre molts altres—; descobrir formes i colors en la Composició VIII (1923) de Kandinsky; mirar les construccions i l’agitació del port de Marsella, representat per Vernet el 1754 ; fixar-se en les parts del cos de Maya amb nina (1938) de Picasso, en els elements d’una habitació segons Van Gogh (1889) o d’una Granja generosa (1994) de Konstantin Rodko; detectar els insectes i vegetals de Flors en un gerro amb branca de pomer (1731) de Jan Van Huysum i les fruites i hortalisses d’un dels retrats d’Arcimboldo (1590); i observar els menjars i els utensilis de cuina d’un bodegó de Jan Davidsz de Heem (1640) o els edificis, vehicles, vianants, senyals de trànsit i publicitats dels carrers del Cyclistes Mural (2012) de Sam Nhlengethwa. 

Tot això a més de la sorpresa i l’emoció que causen moltes de les peces seleccionades és el que pretén Le grand imagier de l’art, un llibre per a primers lectors que reitera una seqüència senzilla i efectiva: una doble pàgina amb la reproducció de la pintura precedida de l’epígraf que s’hi proposa —els animals, el port, el cos, la ciutat...— i d’una llista vertical de dotze mots; al peu, discretament en una línia, el nom de l’artista, el títol de l’obra i la data; i la doble pàgina següent en què, sobre un color únic, sòlid i uniforme —sense ombres ni matisos—, destaquen en dotze cercles els detalls dels quadres a què es refereixen les paraules. Una estructura i una composició gràfica summament acurades, ja que hi ha també un joc de tonalitats prou encertat entre els textos, els olis i el fons de la segona part de la seqüència; si de cas, l’únic retret, haver triat el manierisme d’Arcimboldo per a la coberta.
Publicat per Palette en 2016, editorial parisenca especialitzada en llibres d’art, sobretot per a xiquets —1et 1 font trois, La nuit tous les chats sont verts, Le code de l’art—, Le grand imagier de l’art es troba, de moment, només en francès; esperem que, com passà amb Las (verdaderas!) historias del arte (Océano), algun segell perspicaç el traduïsca prompte.


1 comentarios :

Isaac Zamora Sitjà El Bosch és un artista aŀlucinant que et fa pensar com és possible que pogués representar aquelles imatges que tenen un punt de futuristes, és veritat que la canalla s'hi enganxa i queda completament seduida malgrat l'horror que es mostra en alguns fragments. El llibre que es presenta em sembla un gran exercici d'imaginació, segur que més d'un ha somniat poder viatjar al món de Bosch, com ho va fer ho va fer Pasolini en alguna escena de la seva versió del Decameró de Boccaccio.

Publica un comentari a l'entrada