La pàgina dreta és de tots!

D’AQUÍ NO PASSA NINGÚ! Text: Isabel Minhós Martins. Il•lustracions: Bernardo P Carvalho. Traducció: Pere Comellas Casanova. Takatuka 2017.


L’àlbum que publica Takatuka ha rebut diversos guardons a Portugal, entre ells el Premi Nacional de Còmic 2015 i el de millor il•lustració d’àlbum infantil, i la veritat és que ens agrada molt. Conté una proposta estructural física de la que ara en parlarem; la temàtica antibel•licista i contra l’autoritarisme és també interessant; la tècnica en la que han estat fetes les il•lustracions és particular i atractiva i, a més a més, conté infinitat de jocs visuals i referències que val la pena descobrir.


Comencem pel principi. Un militar autoritari ordena al soldat de guàrdia que no deixi passar ningú a la pàgina de la dreta. El general la necessita per “passar a la història sempre que li vingui de gust”. Una ordre absurda, una motivació megalòmana que el soldat ha d’obeir perquè el general és el seu superior. Les pàgines dretes de l’àlbum, doncs, estan en blanc, buides: no hi pot passar ningú. La història, però, tant la del llibre, com la de cada dia, com la universal, està plena (i la fan) totes les persones, no només les altives i autoritàries que donen ordres a tort i a dret. La història som tots; som els que la vivim, els que l’escrivim, els que la patim o gaudim. Aquest “tots” són els personatges que apareixen a les guardes de l’àlbum. Gent de totes les edats i condicions; gent de tots els oficis; solitaris i colles, humans, animals i personatges de ficció. “Tots” s’han de quedar, però, a la pàgina de l’esquerra de l’àlbum perquè un general injust i dèspota no els deixa passar a la de la dreta. I la gents, “tots”, tenen necessitats de passar-hi: els nens que juguen, l’astronauta que necessita aire, la mare que ha de parir o la Caputxeta vermella que ha d’anar a visitar la seva àvia.


Estructuralment és impactant veure tothom apilonat a la pàgina esquerra i absolutament res ni ningú a la dreta. Contrasta la multitud de l’esquerra amb la buidor de la dreta. Es fa palesa la injustícia i el sense sentit de deixar un espai desocupat pel simple ego d’un general egoista. El soldat de vigilància prova, sense èxit, de fer entendre la prohibició. Primer es cola a la pàgina dreta la pilota vermella dels nens que juguen. No hi ha res més que la pilota, un punt vermell, però ja hi ha alguna cosa. Podem fer-ne una lectura simbòlica: el vermell de la pilota és el vermells dels clavells que van protagonitzar, l’any 1974, la revolució antimilitarista portuguesa, “la revolució dels clavells”.



Els nens demanen permís per recuperar la pilota, i el soldat els el dona. Després deixa passar l’avi, i la família. Finalment deixa passar tothom. Nosaltres, els pobladors de la història (de totes, la de l’àlbum, la universal, la de cada dia) traspassem la prohibició injustificada i trepitgem allò que és nostre, perquè és de tots. Quan arriba el general amb el seu exèrcit, però, la cosa es complica. El general culpa el soldat, però el poble el defensa. “El guàrdia mola!”, “Aquest llibre és de tothom!”, “Quina injustícia!” “També som part d’aquesta història!” es queixen els personatges. També insulten el general:“Canalla!” “Pocavergonya!”, “Fatxenda!”. 
   La història som tots. Els soldats portuguesos es van conxorxar amb el poble durant la revolució dels clavells. És millor viure en un món de pau que no en un de guerra, terror i injustícia.


Carvalho, il•lustrador i dissenyador gràfic, aposta pel retolador de color com a tècnica. L’ús dels retoladors remet d’alguna manera a la fascinació que sentim de nens davant d’un estoig ple a vessar. Amb una senzillesa de ninotaire, Carvalho crea un munt de personatges amb personalitat i molta expressivitat malgrat la simplicitat de les faccions (ulls grossos fets amb un punt negre dins d’una circumferència de color; nas llarg color albergínia...) i els acoloreix sense contenció amb tots els retoladors que té a mà. L’esclat de color de cada pàgina esquerra té el seu contrapunt en la blancor/buidor de cada pàgina dreta. La multitud colorista transmet dinamisme, moviment i agitació, especialment a partir del moment que els personatges poden passar a l’altra pàgina. El text té sempre forma de diàleg, i apareix dins d’uns globus de còmic, també pintats amb retolador.



Finalment destacar tots els jocs visuals i aclucades d’ull que proposen els autors: des del personatge a llapis a l’extraterrestre amb pinta d’ET que ha de creuar la pàgina i fer una trucada per què el vinguin a buscar. Un goig de proposta que no ens cansarem de recomanar!

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada