Què llegiràs aquest estiu? Al Replà et proposem...


Aquest estiu al Replà han arribat moltes i diverses lectures: àlbums il·lustrats de gran factura, narrativa juvenil que et deixarà enganxat a la cadira i, fins i tot, algun assaig de referència. Tot plegat és per fer de l'estiu la millor època lectora de l'any, aquells dies de llargues tardes amb un llibre entre les mans mentre veiem passar les hores i la calor. Cada veí i veïna del Replà ha fet la seva tria, una selecció que de ben segur us deixarà un molt bon gust de boca. 
A gaudir-ne!!!!

1r 2a


DIAZ REGUERA, Raquel. Jo vaig amb mi. Barcelona: Thule, 2017. 40 p. (Trampantojo)

Encara que la mida d’aquest àlbum és més aviat petita, el contingut és molt gran! Una nena, a qui li agradaria que un nen es fixés en ella, i per consell dels seus companys, va deixant de banda aquells elements que la fan diferent a la resta. Fins que s’adona que allò important és allò que la defineix i la fa sentir feliç, allò que està abandonant a un costat i que, de ben segur, intentarà recuperar. A l’àlbum, hi ha una nena i els elements que la defineixen i poca cosa més, però tots els elements estan posats i trets amb tota la precisió del món. Un conte preciós per a llegir també a nois i noies que es comencen a enamorar.


FALDILLES, Joan. Cançó de bressol per a un huracà i altres contes i altres contes dormilegues. Il.lustr. Armand. Tarragona: Piscina, un petit oceà, 2017. 36 p. 

Piscina, un petit oceà és una editorial tarragonina que s’ha especialitzat en llibres originals i imaginatius, que naveguen pels oceans de la poesia, de l’àlbum il·lustrat, de la narrativa... En aquest cas, ens presenta un recull de vuit contes breus, il·lustrats, amb molta destresa per l’Armand, al voltant del tema del son. Ens arriba després d’aquell sorprenent i ben valorat Inventari de contes de Joan Mitjons. La Cançó de bressol... no queda gens enrere. Una bona lectura per abans d’anar a dormir. Correu! No us adormiu!


CANOSA, Oriol. El islote de los perros. Il·lustr. Oriol Vidal. Madrid: Edelvives, 2017

Oriol Canosa ha resultat guanyador de dos dels grans premis per a infants de 8 a 12 anys amb: L’illa de Paidonèsia –Premi Folch i Torres- i El islote de los perros, -Premio Ala delta-. Si bé, en ambdós, l’escenari és una illa, les novel·les són molt diferents entre si. A L’illa de Paidonésia, narrada a través de cartes que s’intercanvien els protagonistes, el ritme és àgil i l’aire desimbolt i una mica poca-solta. S’hi narra la creació d’un país on només hi viuran nens. A El islote de los perros, la narració és més tradicional: dos nens, a l’Istambul de 1910, descobreixen una illa on el sultà envia tot de gossos abandonats de la ciutat. El ritme és tranquil, la descripció del paisatge i dels personatges, precisa, i la combinació entre ficció i no-ficció, delicada i equilibrada. Tot un descobriment! 

2n 1a


FONT, Anna. El petit país del señor pelut. Il·lustracions de l’autora. Editat per l’Associació Fira del conte de Madinyà 2017. Premi 2017 del 3r concurs de conte infantil il·lustrat Modest Prats.

Aquest estiu podem gaudir del llibre guanyador del 3r concurs de conte infantil il·lustrat Modest Prats. Una proposta de la il·lustradora novell Anna Font,  que emergeix al panorama de la Lij amb un registre gràfic molt personal, resultat d’un treball insistent i un discurs propi molt elaborat i gratificant per als lectors àvids de noves propostes. L’Anna Font és il·lustradora i autora d’aquest text ple d’enginy on res és el que sembla. 

Molt recomanat per als petits lectors i també per als descobridors de gent amb talent. Seguirem a l’Anna i el seu traç ple de seguretat i les seves històries enginyoses!



MARTÍN VIDAL, Beatriz. Querida tía Aghata. Barcelona, Thule, 2017.

L’editorial Thule ens sorprèn amb aquesta nova proposta de la il·lustradora i autora Beatriz Martín Vidal. Vam poder conèixer la il·lustradora de Valladolid, gràcies al llibre “Birgit” (2011) editat per El Jinete Azul de Madrid i amb un text de Gudrun Mebs sobre la mort. El seu primer llibre, però, com autora i il·lustradora va ser “Secrets” editat al 2008 a Austràlia per l’editorial Lothian.
En aquest nou àlbum ens parla de tres germanes, Louise, Alice i Emma que han de viure un temps a casa de la seva tia Aghata. A través d’una carta expliquen la seva experiència, que no té res a veure amb la realitat. Elles viuen en un món paral·lel on tot és possible.
Beatriz va estudiar Belles arts i això queda palès en el tractament de la figura, molt representativa i pictòrica en el registre final, però plena de simbolisme i elements molt suggeridors que afavoreixen una narrativa clarament paral·lela al text.


BRUNA, Joana. Matías y las maravillas. Sitges, Ediciones Oblicuas, 2017.

Aquest és el tercer llibre de la il·lustradora i mestra d'educació infantil Joana Bruna. Havent estudiat il·lustració, la Joana ha publicat tres històries també seves amb l’editorial Oblicuas de Sitges.
Matías és una petita cigonya que perd a la seva mare en ple vol cap a un altre país. Per aquest motiu es veurà obligada a començar un viatge iniciàtic que li facilitarà contactes amb animals desconeguts i també la coneixença de països diferents. 
Amb una petita pinzellada a l’ecologia, a la segona il·lustració del llibre, la il·lustradora i autora presenta un conte emotiu, sincer i amb unes il·lustracions de traç immediat fet a llapis. Com a fons, una pinzellada de color i molta presència del blanc. Un petit cant de lloança a la maternitat.

2n 2a



HEURTIER, Annelise. Sweet Sixteen. Barcelona: Nandibú, 2017



Poques vegades les lleis van per davant de la realitat, però quan això passa un grapat de nois i noies negres, amb la voluntat de trencar la segregació racial, es converteixen en autèntics herois. Estic desitjant passar factura a aquesta novel·la que, si tenim com a referència la col·lecció de la que forma part -Horitzons- de ben segur que serà una lectura plaent i alliçonadora. Una aposta per les novel·les de compromís que amb aquest Sweet Sixteen de ben segur que manté el nivell.


VALLÈS, Eduard; LLORENS, Elena. Pere Torné Esquius. Poètica quotidiana. Barcelona: Museu Nqacional d'Art de Catalunya, 2017 (Monografies, 05)


L'estiu és època de reflexió, de posar el comptador a zero i començar a pouar en aquells documents que el dia a dia, l'anar amunt i avall, les presses del moment o la immediatesa de l'instant ens aclaparen no han deixat fer-hi parada. És per això que al Replà proposem una descoberta que, sortosament, el MNAC ha posat a l'abast de tothom: l'obra d'aquest il·lustrador tan bo com desconegut pel públic en general. I per fer els honors res millor que passar pel Museu a visitar la seva obra i, un cop enamorats dels seus dibuixos de masies catalanes, repassar la seva vida de la ma del catàleg de l'exposició. No us deixeu perdre cap de les dues coses!




SOLDEVILA, Carles. Què cal llegir? Barcdelona: Llibreria Catalònia, 1932

Saber que han dit els savis sempre és un bany d'humilitat, i més quan només llegir les primeres pàgines un se n'adona que ja fa més de vuitanta anys que repetim que per llegir s'ha d'acompanyar el lector. Per això, a partir d'unes primeres pàgines molt prometedores, des del 2n 2a no puc fer res més que posar-me com a deures d'estiu repassar aquest manual sobre la lectura, una tasca a la que convido a tots els lectors del Replà. 

3er 1a



DUBUC, Marianne. Jo no sóc la teva mama. Traducció de Susana Tornero. Barcelona: Joventut, 2017. 72p.

La història de l’esquirol Otto que viu molt tranquil fins que troba, davant de sa casa, una bola verda i punxosa de la qual ix una criatura peluda que, en veure’l només nàixer, el confon amb la mare. L’Otto, que sovint recorda a la bestiola que ell no és sa mare, l’acull a casa mentre busca la progenitora vertadera; però el nou hoste creix desmesuradament, fet que planteja certs problemes de convivència; per altra part, l’ésser és tendre i prepara una sopa excel·lent... La canadenca Marianne Dubuc juga amb enfocaments diferents: panoràmiques de l'arbre i la nit —que, entre altres coses, marquen el pas dels dies— alternades amb plans més curts que mostren la interacció entre els dos animalons; a més, inclou algunes representacions —l'esquirol en un mar de pèl blanc— que transmeten al sorpresa (i la incomoditat) del rosegador quan es veu pràcticament expulsat de casa seua pel volum i la grandària el nouvingut. Però la clau del llibre és la personalitat d'Otto: gens curiós, prudent i, atesa la situació inesperada amb què s'ha topat, amb un munt de contradiccions i dubtes que el capiquen.



RODRÍGUEZ, Béatrice. La revenja del gall. Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2017. 32p.

Aquest títol és una mena de continuació d'El lladre de gallines: ara que sap que la gallina i la rabosa s'estimen, el gall torna a casa murri i capficat. Durant el retorn amb l'ós i el conill, la barca naufraga i els tres animals es troben, de sobte, en una illa estranya, onírica, on el gall s'apropia d'un ou gran i brillant. El lloc està ple d'éssers desconeguts que espanten els protagonistes; però el gall segueix impertorbable carregant el seu tresor, una possessió que, en trencar-se, tindrà un final sorprenent. Sense arribar al nivel d'El lladre de gallines: —una bon idea excel·lentment narrada sense paraules—, Beatrice Rodríguez conta de nou només amb imatges una història senzilla i amb certa gràcia per a primers lectors.


3r 2a


JUDGE, Andrew JUDGE, Chris. Missió espia. Barcelona: Edebé, 2017.

Vet aquí un interessant exemple de llibre-joc, molt apropiat per a les vacances d’estiu, que exigeix (i es fonamenta en) la interacció amb el lector, que ha de dibuixar, completar, decidir, anar a munt i avall del llibre i convertir-se, sense saber-ho, en un dels seus protagonistes principals. A través de la figura del superespia Ethan Doodle, el lector actiu i participatiu s’enfrontarà al misteri del robatori dels cupcakes, que té vàries possibles trames i possibles solucions. Els autors fan servir les bases de la novel·la d’espies (disfresses, pistes, enigmes, missatges en clau) per convidar el lector a entretenir-se d’una forma prou intel·ligent i divertida, a través d’un dibuix senzill però eficient de línia en blanc i negre (també es podria pintar, no?). I destacar que, tot i que en algun moment donat es demana al lector que enganxi alguna foto, la gran part de les activitats a fer són purament manuals, cosa lloable per desenganxar una estona els nanos del món digital.


PRADAS, Núria. La pintora del barret de palla. Barcelona: Efadós, 2017. Col·lecció El fil de la història, 2017

La nova novel·la de Núria Pradas és atractiva com a lectura d’estiu. Efadós la publica en una edició que conté codis QR i la fa, doncs, interactiva. La preciosa portada és obra d’una de les protagonistes d’aquesta novel·la històrica, la pintora francesa Élisabeth Vigée Le Brun (1755-1842), que ha d’exiliar-se de la França prerevolucionària del XVIII i abandonar a la que fou una de les seves models més conegudes (la segona protagonista de l’obra), la reina Maria Antonieta. El trasbals que els canvis de la Revolució provoquen en una i en l’altra són el tema que atrau Pradas i que, amb un estil directe, eficaç i amb flashbacks constants, convenç el lector molt ben acompanyat per l’ofici de l’autora. I els codis QR? Són útils, de debò: ens permeten veure els quadres que Vigée Le Brun pinta durant la trama, així com els retrats de molts dels personatges que l’acompanyen, a ella i a la reina destronada, durant el seu periple.

ROCA, Maria Carme. Selfies al cementiri. Barcelona: Barcanova, 2017




Una darrera recomanació també d’autora catalana i amb molt d’ofici. Aquesta novel·la, que ha merescut el Premi Juvenil Barcanova 2017, ens presenta una nova modalitat d’éssers no gaire explotats pel gènere Fantasy: els vius virtuals o morts reciclats, com diu sovint l’autora. En el vell cementiri de la ciutat sueca de Mälmo, els morts tornen a la vida si disposen de prou energia per fer-ho, i aquesta energia sorgeix de la gent que es recorda d’ells. I “es reciclen” éssers bons i éssers dolents, com passa sempre a la vida. Barrejant llegendes nòrdiques, nocions de física quàntica i el tema sempre interessant de la diferència, Roca basteix un trama sòlida que enganxa i que estructura a base de diferents punts de vista. És un encert la inclusió del terme “selfies” al títol!




Ei, i si voleu gaudir del bon cinema, no deixeu de veure Estiu 1993, de Carla Simón. Tots els que tenim encara un infant dins nostre de ben segur que ens robarà el cor. Bon estiu! Tornem al setembre!!!

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada